Vila -real tornarà a viure aquests dies una de les seues tradicions d’hivern més arrelades: la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals.

La matxà de Sant Antoni a Vila -real se celebrarà el divendres 16 de gener, a les 19.00 hores, a la plaça Mossèn Ballester , i la jornada festiva continuarà a partir de les 23.30 hores amb l’actuació de l’Orquestra La Golferia, que posarà música a la nit fins a la 1.30 hores.
Una celebració que combina devoció, cultura popular i vida social, i que al municipi manté una identitat pròpia gràcies a la tasca continuada de la Congregació dels Lluïsos, entitat encarregada de l’organització des de l’any 1973.
Una cita marcada al calendari des de fa més de mig segle

A Vila -real, Sant Antoni no és només una data festiva, sinó una tradició compartida que es transmet de generació en generació. Des de fa més de cinquanta anys, els Lluïsos han estat els responsables de preservar i adaptar la celebració, mantenint viu l’esperit original de la festa però incorporant-la al pols social del poble.
Enguany, l’acte central tindrà lloc el divendres 16 de gener a les 19.00 hores, a la plaça Mossèn Ballester , escenari habitual de la matxà i espai simbòlic triat per l’entitat organitzadora. Veïns i veïnes desfilaran amb els seus animals per rebre la tradicional benedicció, un ritual que posa en valor el vincle entre les persones i els seus companys de quatre potes.
De la tradició a la festa compartida
Més enllà del component religiós, Sant Antoni a Vila -real és també una excusa per retrobar-se al carrer, compartir foc, conversa i música. La jornada no acabarà amb la benedicció: la celebració s’allargarà fins a la matinada amb l’actuació de l’Orquestra La Golferia, que posarà ritme a la nit de 23.30 a 1.30 hores per a totes aquelles persones que vulguen quedar-se i fer més gran la festa.
Així, Vila -real tornarà a demostrar que les tradicions no només es conserven, sinó que es viuen. Sant Antoni és memòria col·lectiva, és carrer i és comunitat; una festa que, any rere any, continua trobant el seu lloc al present sense perdre les arrels.




