Avís: Si tens fills xicotets… que no ho vegen, ARTICLE AMB ‘SPOILERS’!
Sabem realment qui eren els Reis Mags? Què hi ha de mite i de realitat respecte a ells?
Si ens fixem estrictament en la bíblia i en els versicles en els quals s’hi fa referència a ells, no podem assegurar ni que fossin Reis, ni que fossin tres. I és que diu textualment Sant Mateu, en els seus versicles en què parla del naixement de Jesús : «després d’haver nascut Jesús a Betlem de Judea, en el temps del Rei Herodes, uns mags d’orient es van presentar a Jerusalem dient: on és el que ha nascut, el rei dels Jueus? Perquè hem vist la seva estrella i venim a adorar-lo». Per tant, d’on es va deduir que eren 3? El primer lloc a on es parla del número tres, és al Líber Pontificalis, un llibre del s. IX que recull històries i llegendes cristianes. Potser prové del fet en què al regalar or, encens i mirra, i no especificant-se res més, es va deduir que hi havia una persona per regal, o tanmateix, es va determinar així pel simbolisme d’aquest número per als cristians (Santíssima Trinitat).
I els noms?
Els noms Melcior (Melchior), Baltazar (Bithisarca) i Gaspar (Gathaspa) apareixen també en el Líber Pontificalis, encara que també es recollien ja aquests noms en l’Evangeli Armeni del s. IV.
Eren reis?
Tal com els coneixem ara, no. De fet, segons els historiadors, el terme mag s’usava en aquell temps per a referir-se a persones de cert poder, normalment relacionades amb el coneixement científic, com a astrònoms o aquells que en general tenien devoció per l’astrologia…pel que la teoria que fossin astròlegs, o astrofísics pot tenir molt de veritat. A més, en les primeres il.lustracions que es conserven dels personatges, no apareixen amb cap corona, objectes que no van aparèixer sobre els seus caps fins a segles més tard.
Els seus orígens
Tampoc es pot assegurar quins eren els seus orígens, però tot apunta al fet que els tres (si aquest era el número) provinguessin de Pèrsia, de l’Aràbia Fèlix, o Aràbia del sud. Per tant, la imatge del rei de rostre negre seria bastant improbable, i de fet no apareix en els textos o en les imatges fins a finals de l’edat mitjana, coincidint amb una intenció d’universalitzar el Cristianisme. Moment, en que els van decidir separar i fer que vinguessin respectivament d’Europa, Àsia i Àfrica.
I què hi ha de l’estrella?
Cap text ni prova científica ha pogut demostrar quina era la seva procedència ni la seva naturalesa.
I malgrat que habitualment hem sentit que podria tractar-se d’un cometa, i en concret del Cometa Halley, sembla que tampoc és una certesa, ja que de fet, el Halley es va deixar veure uns anys abans del naixement de Jesús , i tenint en compte que de mitjana passa cada 75 anys, seria improbable que hagués tornat a aparéixer en dates tan properes.
Altres teories que s’hi han estudiat és que els reis mags podrien haver assistit a l’explosió d’una supernova. Si bé aquestes són molt potents i poden ser vistes fins i tot en plena llum del dia, haguessin deixat rastres que s’haurien pogut observar i estudiar actualment, i no hi ha cap indici que això pogués passar en aquells anys.
L’opció més compartida per la comunitat científica i la que sembla més factible, és que s’hagués produït una conjunció planetària. Unes conjuncions que es van succeïr en aquella època en diverses ocasions, ja que l’any 2 i 3 aC, Júpiter es va ajuntar amb Saturn fins a 3 ocasions. Això, a més, coincideix amb el fet que a l’època romana, la conjunció de planetes eren símbol del neixement d’un Rei.
Tenint en compte tot això, i deduïnt que no se sap amb certesa d’on provenien exactament, ni el seu número, ni com van arribar fins a Betlem o què va ser el que els va guiar, sí és cert que la tradició ha arribat fins als nostres dies, i que continuarem recordant i celebrant cada dia 6 de gener el dia en què els Reis van adorar al nen. La pandèmia ens impedirà gaudir de les cavalcades amb tota la seva esplendor, però estem segurs que ells no faltaran a la seva cita i compliran tots els desitjos dels més petits, de nou, un any més.
Eva Remolina / AMIC – AMIC – Redacció
