Tot el món sembla tindre una opinió sobre el que s’hauria d’haver fet i el que significa el brot d’hantavirus del creuer MV Hondius. Els “epidemiòlegs de sofà” de la covid-19 han desempolsat el seu títol i tornen a estar en acció.
En contrast, la salut pública aporta informació tècnica fiable i capacitats contrastades de gestió poblacional de la situació. També pot contribuir amb una reflexió sobre diverses de les qüestions que sorgeixen arran d’aquest cas.
Quin impacte té des del punt de vista de la salut pública aquesta situació?
Des del punt de vista global, estem davant d’un brot amb implicació en múltiples països:
• Nacionalitats diverses de passatgers i tripulació.
• Escales del creuer en llocs de diferents països.
• Implicacions sobre la salut en diversos continents.
Això justifica la intervenció de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Diversos països, entre ells l’Argentina, punt de partida del creuer, han decidit recentment abandonar l’OMS. En casos com aquest es posa de manifest el paper que juguen tant una organització internacional com aquesta com el Reglament Sanitari Internacional (RSI), en què es basen les actuacions que s’estan duent a terme. La intervenció d’Espanya s’ha fonamentat, precisament, en el RSI. I també en les capacitats tècniques, logístiques i sanitàries del nostre país.
Però, suposa això un increment del risc per a Espanya? Cal recordar que, encara que el risc zero per a la població no existeix, aquest s’ha avaluat des del primer moment i ha sigut qualificat com a baix. El risc, amb eixa qualificació, ja està present, perquè entre passatgers i tripulants hi havia 14 persones espanyoles a bord. També hi ha hagut implicació d’altres espanyols com a contactes de casos.
Cal afegir, també, que el protocol preparat per a la recepció i remissió als seus països de passatgers i tripulació s’ha elaborat fent èmfasi en la minimització del risc.
I per a la població local? Per a la població canària en general, i per a la tinerfenya en particular, es pot dir el mateix que per a l’espanyola. El director general de l’OMS, en la comunicació dirigida específicament a la població canària, una cosa poc habitual, ha recalcat aquest aspecte.
Per què s’ha produït aquest brot?
La transmissió de l’hantavirus comença en els rosegadors: és una zoonosi. La infecció pot produir-se en inhalar partícules procedents de l’orina, els excrements o la saliva de rosegadors infectats. Però un dels hantavirus, el virus Andes, implicat en aquest brot, pot transmetre’s de persona a persona.
Les circumstàncies de la infecció del cas índex no estan confirmades. Però sembla que va estar de viatge d’observació ornitològica a la Patagònia xilena i argentina, on l’hantavirus i els rosegadors que poden transmetre’l estan presents.
Si això es confirma, estaríem davant d’un exemple del que implica que el turisme s’endinse en les àrees on la fauna no té excessiu contacte amb les persones i menys encara amb les que no són autòctones de la regió. L’ésser humà està deixant sense espai espècies silvestres i incrementant el seu contacte amb elles. Això està tenint cada vegada majors conseqüències per a la salut humana i animal.
L’impacte en la societat
El record de la pandèmia de covid-19 encara és recent, i això es reflecteix en l’atenció dels mitjans davant dels riscos d’origen víric. També han començat els bulos i les opinions generadores d’alarma o desinformació. Convé fer una crida a la població perquè busque informació veraç i contrastada. I als professionals, assistencials i de salut pública, perquè continuen oferint-la i formant-se en la divulgació científica.
Tinguem en compte que oferir aquest tipus d’informació requereix temps i que la incertesa és inherent a la ciència.
La crispació política i els interessos partidistes han tornat a estar presents. A nivell tècnic, professionals de salut pública d’administracions de diferent color polític debaten i arriben a acords. A nivell polític, en canvi, semblen destacar-se només els problemes, reals o no, cosa que incrementa la crispació o la confusió. Els decisors polítics tenen la legitimitat democràtica de les urnes, però haurien de basar les seues actuacions en les recomanacions tècniques, tenint en compte també les consideracions socials, a les quals la salut pública no és aliena.
La solució del problema s’està plantejant des de la col·laboració entre països i institucions. Este tipus de situacions no poden afrontar-se en solitari per cap país. És moment de reivindicar el multilateralisme.
Els turistes amb suficients recursos econòmics estan accedint a territoris, com l’Antàrtida, visitada per aquest creuer, en els quals s’exposen a riscos per a la salut no habituals, al mateix temps que contribueixen a degradar eixos llocs. És necessari reflexionar sobre les seues conseqüències i actualitzar la regulació al respecte.
Alguns sectors de la població, i determinats governs, han actuat amb por, confusió, falta d’empatia, insolidaritat i rebuig. Segurament, si en lloc de turistes s’haguera tractat d’un altre tipus de població, la seua reacció hauria pogut ser encara pitjor. La desigualtat en el tracte cap a les persones amb problemes de salut continua molt present.
La preparació a Espanya
Des del punt de vista assistencial i de coordinació, les Unitats d’Aïllament i Tractament d’Alt Nivell (UATAN) existeixen a Espanya i poden actuar, si fora necessari, per al tractament de casos confirmats que ho requeriren.
Per part de l’estructura de salut pública, la coordinació d’activitats i l’actuació en la cerca i seguiment dels contactes ja està demostrant la preparació i dedicació dels professionals de vigilància en salut pública a les comunitats autònomes i a nivell nacional. Cal recordar que, si l’Agència Estatal de Salut Pública ja haguera estat en marxa, i amb temps de rodatge, hauria sigut l’encarregada de coordinar les actuacions que s’estan realitzant. Segurament, respecte a la seua autonomia de funcionament, hauria pogut evitar alguna de les tensions viscudes.
La preparació assistencial i de salut pública a Espanya ha d’eixir reforçada d’aquesta situació.
Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Investigador emérito-Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València
