L’actor vila-realenc, que va ser Premi POBLE 2024, viu un dels moments de major plenitud en la professió. Si recentment el veiem a l’Auditori de Vila-real amb Mapache, a la televisió amb Valle Salvaje, La Promesa o La Favorita, o inclús a la gran pantalla amb La Cena, Sergio Caballero Ibáñez continua imparable. Amb un fi de 2025 apoteòsic per la intensitat i la qualitat dels treballs que ha estat portant a terme, el nou any també arranca intens per a l’actor vila-realenc, que ara interpreta al professor Rachin en el musical de Los chicos del coro, del que podem gaudir a València aquests dies.
Gloria Fortea
Recentment, vam tenir l’oportunitat de gaudir de Mapache. Quin balanç pot fer d’aquesta obra-monòleg tan profunda, que ens va mostrar a un Sergio nu davant del públic? Quina acollida va tenir a Vila-real?
Després de guanyar el Premi del Públic d’Escènia 2025 a Foios, i testar de nou amb el públic de Vila-real, ratifiquem la necessitat de parlar del tema que ocupa Mapache: els incels. Professors i pares es van apropar el dia de la funció al poble, no només per a felicitar-nos per l’obra, sinó per a demanar que des de les regidories de Cultura, però sobretot d’educació dels municipis, advoquen per la visibilitat d’un problema que ja està ací i ens menjarà a tots els joves si no posem un dic de contenció. L’ultradetra i els seus discursos masclistes fan que els joves estiguen tornant al passat amb comportaments que no ajuden a un bon funcionament democràtic i de convivència social.
Afortunadament, continuem treballant amb la distribució i podrem vindre al març a Borriana, a València al Teatre Rialto -mitjançant l’IVC- i també en unes campanyes per a instituts a l’Espai Inestable de València.
Fotos: Marc Sirisi
També hem pogut veure el seu treball recentment en Valle Salvaje, La Ruta, La Favorita i la pel·lícula La cena. Com està gestionant aquest moment tan intens?
Els projectes que em menciones fa un any que ja estan gravats. Queden molt lluny i ara ens ocupa el present. Sempre el present! I sempre amb la millor actitud que es puga tindre davant un ofici que he triat. Ja sabia on em posava i que no anava a ser fàcil. Però ho he escollit jo i no dec queixar-me.
Fa trenta anys que només visc de la feina d’actor i ja he aprés a passar per tots els estats…, partint de la realitat que és una feina inestable en molts aspectes. Venia d’un temps més tranquil on també, en la part personal, he pogut acompanyar de la mà a ma mare fins al darrer alè. Dir a feines que no, per a estar al costat dels que estimes és una manera de saber gestionar la feina també i el que és important a cada moment. I ara sembla que ella m’ha enviat una caterva de feina per a continuar vivint i gaudint del meu ofici.
‘Marìa Martìnez Ruiz no puede volver’ és una revisió d’aquells temps amb la mirada d’ara, on la comèdia i el drama fluctuen per moments. Serà una bona galtada a l’espectador, de la que se’n parlarà”
Parlem d’eixe present. Actualment, Marìa Martìnez Ruiz no puede volver o Los chicos del coro són dos dels projectes importants dels quals forma part. Què suposa per a Sergio Caballero estar en el repartiment d’aquesta pel·lícula? I participar d’un musical tan reconegut com Los chicos del coro?
En la pel·li d’Óscar Bernàcer -ja havia treballat amb ell en els seus curts: Les sabatilles de Laura, Standbrook, el superpremiat Bikini– és un regalàs. Interprete a Romel, que encarna una època sencera de televisió: abús de poder, pressions d’audiències, el descarnat món de la televisió dels testimonis que van fer perdre la humanitat de molta de la gent que treballava en les redaccions i va formar part de la crema voluntària de moltes víctimes que apareixien -recordem a Ana Orantes-. És una revisió d’aquells temps amb la mirada d’ara, on la comèdia i el drama fluctuen per moments i fa que un es reconega en eixes situacions de les quals, pot ser, has participat com a espectador. Amb guió de Gracia Solera, basat en pròpies experiències i que posa la pell de gallina, i amb un repartiment amb el qual estic feliç de formar part: la castellonenca Carmen Arrufat, Àlex Monner, Silvia Abril, Nuria Herrero… Sincerament, crec que la pel·li serà una bona galtada a l’espectador, de la que se’n parlarà.
Referent al musical de Los chicos del coro, Juan Luis Iborra em va telefonar personalment perquè l’interpretara. “Necessite un actor com tu. Et vull a tu. I sé que ho pots fer” i encara que vaig amb peus de plom, ja que professionalment m’estrene a un musical d’aquesta alçada, m’he sentit molt protegit pels meus companys: Lorena, Paty, Lluis, Isra… M’han agafat fort de la mà per a interpretar a l’estricte director de l’escola d’orfes, el professor Rachin. I mai havia tingut una experiència així. A més a més, que és la primera vegada que he celebrat l’entrada d’any dalt d’un escenari. Un altre somni complit.
Fotos: Antonio Calatayud
Fins quan estarà Los chicos del coro al Olympia?
Fins el diumenge 11 de gener. I hem anat esgotant les entrades! Ha sigut un altre èxit. Ja va vindre fa un any i per això repetia amb un altre repartiment. No vos la podeu perdre.
Per a quan està prevista l’estrena de la pel·lícula? Podrem gaudir d’algun altre dels seus treballs ben aviat?
No en tinc ni idea de l’estrena… jajaja. Abans haurem d’esperar amb ganes l’estrena de les dues pel·lis que vaig rodar l’any passat: Tanit, de Pep Garrido basat en un conte de la dramaturga Núria Albó on faig del pare de Tanit; i Femení Singular, de Xavi Puebla. El meu director per excel·lència. Amb ell em vaig estrenar com a protagonista del seu primer llargmetratge en 1999 Noche de fiesta. Jo mai havia fet cinema i va confiar en mi. Tornant a repetir amb ell en tots els seus projectes cinematogràfics. Estem atents primer d’aquestes dues estrenes als cinemes!!
L’actor que, actualment participa del musical Los chicos del coro a l’Olympia, ha entrat en el repartiment d’Escape Room i en breu comença gira al Teatre Talia”
Cada projecte nou que arriba és un nou aprenentatge. Aquest any 2025 que hem deixat enrere, quins aprenentatges li han deixat tots aquests treballs tan diversos que li han permés gaudir al mateix temps del teatre, del cinema i de la televisió?
En els meus més que estrenats 50 vaig començar acceptant el repte de posar-me sol davant del públic, ja que mai havia fet un monòleg; amb la gosadia que em caracteritza (perquè si et quedes quiet et faràs agre!) he format part d’aquest gran musical per tancar el 2025. I entremig han passat moltes coses: bones i no tan bones. Però de totes, em quede amb l’aprenentatge de continuar, d’arriscar, de què tinc la sort que el meu ofici encara em sorprèn, que hi ha moltes persones noves que entren i saben alegrar-te la vida, i d’altres que marxen i que també te l’alegren pel fet d’apartar-se, perquè tal volta no han sabut estar a l’altura. I això també és bo. Encara tinc la curiositat d’un xiquet i l’ànima lliure per emocionar-me de les experiències, siguen com siguen, per a extreure sempre el més rendible per a continuar avançant.
I seguim. Quins reptes té Sergio Caballero per a aquest 2026? Què ens pot avançar?
Que entre a formar part del repartiment d’Escape Room, comèdia de Joel Joan i Héctor Claramunt, dirigida per Xavi Mira. A finals de gener estaré al Teatre Talia de València i comence la gira… que en tenim molta! A veure si s’animen a contractar-la a Vila-real. Una obra de marqueteria on l’espectador passa per tots els estats possibles de les emocions. Molt divertida, tendra, et fa trontollar certes convencions socials, fins i tot crea suspens i certa por en el públic. Ah! I he demanat als Reis d’Orient que em porten un/a bon/a representant. Però que siga bo… i honest… i humà… aquest tema sí que és per a una entrevista. Quin any!!! M’he tret una de merda del damunt que em fa estar més lleuger i amb ganes de continuar amb més força si cal. Estarem en contacte. I que el vostre 2026 siga el millor possible!
