ENTREVISTA / MÀXIMA NOTA PAU 2024
Gloria Fortea
Màxima nota en la PAU (Prova d’Accés a la Universitat) a la província de Castelló i segona millor nota a la Comunitat Valenciana en 2024, l’exalumna vila-realenca de l’IES Miralcamp, Alba Pascual, que va obtenir una puntuació global de 13,924, està acabant el seu primer curs en el Grau de Medicina a l’UJI. A portes de les PAU 2025, recordem amb Alba Pascual com va viure aquest moment en el camí al seu somni d’entrar a la Facultat de Medicina.
Com recordes aquell moment?
Recorde el batxillerat amb molta nostàlgia, ja que va ser una etapa molt bonica i plena d’experiències, però també plena d’esforç i hores d’estudi. Tot i que recorde 2n de batxillerat amb un somriure, la recta final va ser dura, perquè veia com a poc a poc s’anava apropant la selectivitat. La preparació per a les proves PAU la vaig viure amb molta preocupació i nervis. Van ser dies molt angoixants, en els quals penses constantment que no arribares prou preparada a la selectivitat. No obstant això, després van arribar els dies dels exàmens, i en un obrir i tancar d’ulls ja havia acabat.
Què va resultar més complicat? I en quin aspecte et vas sentir més segura?
Jo tenia clar que els meus professors m’havien preparat fenomenal per a les PAU i en aquest aspecte estava molt segura. Allò que més temia era que qualsevol errada en algun examen podia fer que no entrara a la carrera.
Recorde el dia que vaig conéixer els resultats com un dels més feliços de la meua vida”
I com vas reaccionar quan et vas assabentar que havies aconseguit un resultat que et permetia entrar a Medicina, i a més a més, que et situava com la millor alumna de la teua promoció a tota la província de Castelló? Conta’ns com va ser aquell moment… Amb qui estaves? Qui va ser la primera persona que et va felicitar?
Estava amb la meua mare i la meua germana. Quan vam entrar a veure les qualificacions no ho podíem creure. Vaig plorar de felicitat i d’emoció, de veure que finalment s’havia complit allò que tant somiava. També de veure que, finalment, tot l’esforç i sacrifici havia valgut la pena. La primera persona a qui vaig cridar va ser la meua àvia. Ella era professora, i de xicoteta sempre estudiava i feia els deures amb ella… Per a mi va ser un orgull donar-li aquella alegria. Els meus pares i la meua germana no podien estar més feliços. Ho recorde com un dels dies més feliços de la meua vida, ple d’emocions i felicitat.
És d’un gran mèrit personal poder aconseguir eixe resultat que vas obtenir, però… en quina mesura penses que el centre educatiu del qual venies va ser important per ajudar-te a aconseguir eixe resultat?
És clar que una part del meu resultat va ser possible gràcies al professorat. Es nota que gaudeixen del seu treball i ensenyant. Ells també van fer un gran esforç preparant-nos. Durant tot el curs ens van guiar i acompanyar, ajudant-nos en tot allò que necessitàvem. He cursat tota l’ESO i el batxillerat a l’IES Miralcamp, i guarde molts bons records d’aquella etapa, així com del centre i tots aquells professors que m’han impartit classes.
És clar que una part del meu resultat va ser possible gràcies al professorat. Ells també van fer un gran esforç preparant-nos”
En el teu hàbit d’estudi, la teua perseverança, i la resta d’eines que ajuden a fer que els resultats acompanyen al treball i l’esforç… quines persones t’han marcat al llarg de la teua vida i de la teua trajectòria com a estudiant?
He d’agrair a la meua família, els meus pares, la meua germana i la meua àvia Delfina. Ells han estat sempre amb mi, ajudant-me i donant-me ànims quan sentia que no anava a aconseguir-ho. Ells sempre han confiat en mi, i m’han encoratjat per perseguir els meus somnis. Ells són els que m’han ensenyat que el més important en la vida és intentar-ho i esforçar-te per allò que vols. Sense ells no haguera sigut possible.
Quin consell donaries a les persones que estan ara jugant-se el seu futur a portes d’entrar a la universitat?
Al principi pareix que selectivitat siga un món. És normal tindre por i nervis, sobretot, els dies abans de començar els exàmens, ja que t’enfrontes a un nou repte. No obstant això, quan ho passes veus que realment és el mateix que has estat fent durant tot el curs. El consell que m’agradaria donar és que no paren de lluitar per allò que volen i que s’esforcen al màxim, però que tracten en alguna estona del dia de desconnectar. Hi ha dies que estaran angoixats i no avançaran molta feina. No passa absolutament res. El més important és que ho intenten.
I ja per finalitzar, centrem-nos en el teu dia a dia hui. Com estàs portant tu aquesta recta final del primer curs en el Grau de Medicina?
En el primer semestre vaig patir un poc, era una nova dinàmica, una nova manera d’estudiar, un temari més extens al qual estava acostumada… Després de passar el primer quadrimestre, he aprés com organitzar-me i, tot i que alguns dies estic angoixada, a poc a poc vaig fent, i això és el més important.
