Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila-real
Capítol XII-(juliol, segona quinzena)-
Juliol a Vila-real és el mes de Sant Jaume. Des dels orígens de la vila fins 1917, que Sant Pasqual va ser proclamat patró del poble, el veïnat s’advocava a Santa Maria, Sant Jaume i Sant Bertomeu. Al llarg de l’any, a tots tres es feia Festa Major.
A la cadira o trona del sermó de l’església es recordava el seu patronatge en «un pali de domàs blanch ab figures de Sant Jaume, Sant Berthomeu i la salutació de nostra Senora.» Les factures (apoques) de l’Arxiu Municipal donen testimoni que el dia de la festa, després de la missa i sermó, es corria a peu i a cavall pel pendó, es saltava de corretelles a la saltadora (amb els peus junts lligats), es corrien oques, hi havia lluita de fadrins, es jugava a la ballesta i es feia música pels carrers de dolçaines, tabalets, charimita, cornamuses, trompadors, trompetes i bombarda. Els músics engalanats amenitzaven els jocs i el ball a la plaça.
Al segle XIV Sant Jaume es va anar imposant al santoral local. L’any 1366, el bisbe de Tortosa, Jaume de Prades i de Foix (1340-1396) concedeix a Gosalbó Mexia, comanador de Sant Jaume de l’Espasa, tots els beneficis de la parròquia de Vila-real. El mateix any, es consagra l’església Major a l’advocació de Sant Jaume.
El 10 de març del 1382, Pere el Cerimoniós dona llicencia per constituir la confraria de Sant Jaume Apòstol amb cent homes i dos-centes dones confrares. L’any 1393, el rei Joan I aprovarà els capítols de la confraria. El benifet de Sant Jaume és el més ric i golós per la clerecia. El prestigi del sant i el poder de la seua confraria es destaca dins l’església amb «les armes reals et insígnies de Sant Jaume», al carrer amb «ganfanons (estendards) i terçanells (banderetes) vermells amb les figures de Sent Jacme e senyals reals de pinzell».
El bisbe de Tortosa Jaume de Planes tenia a Sant Jaume per molt bon advocat contra els dimonis als quals empaita i fa fugir amb el bordó de pelegrí. A Vila-real els esperitats i endimoniats des del 1366 es duien a l’església per tal que veient la imatge del «gloriós mossenyor Sant Jaume» fugiren els dimonis del seu cos. Els nostres besavis més reculats reclamaven a Sant Jaume perquè els guardes del dimoni a l’hora de la mort i li donaven gracies quan esternudaven perquè havien eixit sense dany de l’esternut.
Les dones que criaven s’encomanaven al sant perquè les guardes de mal de pits (llet nuada). Es posaven entre els pits una bosseta amb una estampa del sant i una fava (caragolet marí) o una carabasseta (branqueta amb caragolets de mar) de Sant Jaume. Els pelegrins, els que tenien que fer un llarg viatge sense mitjans i els carreters reclamaven la seua ajuda i protecció. Els llauradors l’invocaven per fer créixer les carabasseres, en record de les carabassetes que duien els romeus per l’aigua i l’oli de remei. També reclamaven la seua ajuda els marits calçasses perquè el guardes de la fúria de la muller, els que busquen bona casa o els que muden d’amo.
Les llegendes sobre el poder de Sant Jaume per lliurar al poble dels moros es van popularitzar pels atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescos. En aquestes llegendes, moltes d’elles d’origen tortosí, les dones juguen un paper fonamental. Vistes veles a la mar es reviscola el record de les dones convertides en guerrers barbuts que defensen el poble de l’atac del sarraí. La seua decisió i, sobre tot, l’ajuda d’un Sant Jaume vestit de romeu o a cavall blanc i ventant espasades, deslliuren del captiveri al poble. L’Ordre de l’Atxa, per exemple, condecorava honoríficament a les dones defensores de Tortosa durant el setge de 1149.
Els Balls, de Paulo de Sancto Leocadio, autor d’aquesta obra dedicada a Sant Jaume. Sant Jaume, la Jota foguejada a la Ribera de l’Ebre, el Ball dels cossiers, el Ball de moretons o la Balanguera a Manacor, cercaviles i representacions com La Morisca a Ribagorça recorden tots els 25 de juliol històries de captius i pobles lliurats del «mal que ve de la mar».
La vida del sant admira al veïnat. Entre octubre de 1375 i desembre de 1376, el Consell paga 1.000 sous al pintor Lorenzo Saragosa pel retaule de Sant Jaume de l’església de Vila-real. Des del 1419 fins 1669 la «imatge de Sent Jacme d.argent ab son bordonet» es la primera peça que es relaciona als inventaris de l’església. Entre el 1513 i el 1519, el jurats paguen 30.000 sous al «magistro Paulo de Sancto Leocadio, pictore excellenti» per un nou retaule de la vida i els prodigiosos miracles de Sant Jaume.
Aquestes escenes serviran l’any 1569 per representar el dia de la festa ‘La historia del gloriós Sant Jaume’. Una obra teatral amb cor i música de viola de Joan Viscaino, cego de Castelló, i Gaspar Rodrigues de Vila-real. Fins 1917, es «solemnitza la festa del gloriós Sant Jaume, patró y advocat special de Vilarreal». Per això, Jaume és un dels noms de bateig més acostumats, junt amb els de Bertomeu (segles XIV-XV), Antoni i Joan (segles XVI i XVII).
Vicent Gil (Calendari per tot l’any -VII-)
