Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila -real
Capítol XXII-(desembre, segona quinzena)-
Cronològicament, les primeres relacions de viatger que escriuen de Vila -real són del segle XV. Nicolas de Popielovo visita Vila -real el 6 de gener del 1485. És un cavaller de Silesià que va per tota Europa participant en tornejos entre cavallers amb una gran llança. Ve de València, impressionat per les valencianes. Seguirà camí Borriol fins a Tortosa.
El segon és el metge de Nuremberg Jerònim Munzer, que fugint de la pesta i en companyia de comerciants alemanys arriba a València l’any 1484. Al Itinerarium Hispanicum, entren al Regne de València perseguit per la pandèmia que contagia Tortosa. “Picant els cavalls” arriben a Xerta i d’allí a La Jana, Sant Mateu, Borriol i Vila -real. D’aquí a Morvedre i un 9 d’octubre a València.
«Al segle XVI les relacions dels viatgers que passen per Vila -real són més completes«
Al segle XVI les relacions dels viatgers que passen per Vila -real són més completes. L’holandés Joan Vandenesse, interventor de Carles V és autor del Diario de los Viajes de Carlos V, referides als desplaçaments de l’emperador en 1522 i 1542. En la visita al regne de 1542 i venint des de Barcelona fa refrigeri a Vila -real.
El frare francés Claude de Bronseval és autor de la Peregrinatio Hispanica (1532-1533). En ella es descriu l’itinerari seguit per l’abat del Cister Dom Edme de Saulieu en la seua visita als monestirs cistercenc. La primera visita valenciana és la del monestir de Benifassà. Acabada la visita, la comitiva per Canet lo Roig pren el Camí Reial direcció València, fent la primera parada a sant Mateu. Després Cabanes . D’allí a Vila -real, travessant la rambla de la Vídua i el Millars per dos ponts de pedra que li criden l’atenció: “se’n va oferir un pont de pedra, formós, consistent i llarg, que servia en aquell moment tant sols per creuar un torrent sec. Un poc després trobem una menuda capella (ermita de santa Quitèria) digna d’atenció. I després altre formós pont molt freqüentat pel que es passa un menut riu (el Millars). I seguint avant arribem a una vila anomenada Vila -real en la qual vam ser ben hostejats (fuimus bene tractati) baix el distintiu del Peix”. L’endemà, van arribar a Sagunt a l’hora de dinar.
El valencià Juan Villuga és l’autor del Repertorio de todos los caminos de España, publicat el 1545 en Medina del Campo. El lloc d’impressió d’una guia amb tots els camins, distàncies dels itineraris, viles, llocs, hostals és significatiu. A Medina de Campo tenia lloc una de les fires comercials més importants d’Europa. Les dades que dona Villuga són acurades. Un dels itineraris més detallats és el camí reial de València a Barcelona, el de Monzón (que eixia del camí reial a la Pobla Tornesa). És a dir aquest era un dels camins més transitats. Entre les estacions importants del camí: Vila -real.
El notari apostòlic i arquer de la guarda de Corps de Felip II, Enric Cock és el que als seus Anales dona major detall del camí entre Tortosa i València. Coneix fins i tot els camins de la rodalia de Vila -real a Nules per on atallar viatge. Sempre pernocta a Vila -real. El mateix fan el cronista oficial del rei Felip III, Felip de Gaona, quan es desplaça de València a Vinarós i Guilles de Faig, autor del Viaje del Archiduque Alberto a España en 1598 y 1599. Per contra, al segle XVII, el conseller i almoiner del rei de França, Bartolome Joly, al seu Viaje por España (1603-1604), és molt crític en tot allò de veu en el seu itinerari des de Poblet fins a València, acompanyant a l’abat general del Cister Baucherat: “mals hospedatjes, on les persones (hostalers, criats) son, en totes parts, uns inutils”.
El Viajero de Europa de Jouvin, publicat el 1672, probablement un viatge fictici imaginat amb les lectures de les relacions dels viatges d’autors com els anteriors, confirma els camins i itineraris al pas per la Plana i la penúria dels allotjaments.
Des de finals del segle XVII i fins a la segona meitat del set-cents, Vila -real no desperta l’atenció dels viatgers que hi passen pel camí Reial. Fet lògic si tenim en compte que la vila es recuperarà lentament de l’“Universal Incendi” del 12 de gener del 1706. En un memorial del clergat de 1716 es recorda que “en aquesta vila no hi ha res llustrós per als temps presents tan fatals i la pobresa dels seus veïns”. Esteban de Silhuete, s’oblida de Vila -real al seu Viaje de Francia, de España, de Portugal y de Italia (1729-1730). Tot i que, en l’itinerari que va seguir aquest autor francés des de Tortosa fins a la Plana posa en relleu els canvis produïts al camí: la substitució de l’antic camí reial de Barcelona per Sant Mateu, pel camí del litoral.
«Des de finals del segle XVII i fins a la segona meitat del set-cents, Vila -real no desperta l’atenció dels viatgers que hi passen pel camí Reial«
Fins a 1780 quan es publica a Ginebra, la primera edició del Nouvelle Voyage en Espagne. Fait en 1772 et 1773 del diplomàtic francés Jean François Peyron, no he trobat cap referència a Vila -real en la literatura de Viajes del segle XVIII. En aquest llibre apareix la primera notícia: El Camí Reial de Barcelona a València és un camí molt pla, els camps són més rics. Es troben sobre el camí Vila -real i Nules, i als voltants diversos altres pobles envoltats de baluards i que van ser en un altre temps petites places fortes. Vila -real va ser castigada per haver adoptat el partit de Felip V a la corona d’Espanya. El general de Las Torres la va saquejar i cremar i la va passar a degolla, no perdonant a les dones ni als xiquets. Aquestes perdudes que la política ordena i opera en un tancar o obrir d’ulls, tenen necessitat de segles de treball i d’agricultura per a ser reparades; però el més fort no raona: els arguments i l’expressió (manifestar vivament el que se sent o es pensa) és l’únic dret del perdedor.” L’obra de Peyron va tindre èxit a l’Europa Il·lustrada, com ho demostren les seues traduccions a l’alemany en 1781 i a l’anglès en 1782.
El Baró de Bourgoing, el 1793 camí de França, va per la nova carretera, “una carretera fantàstica” i s’admira del nou pont sobre el Millars de Bertomeu Ribelles. La mateixa admiració desperta el pont començat a construir a Joseph Townsend (1786 i 1787) i ja acabat al cronista oficial de Carles IV, Pedro Boada de las Costas (1802).
De tots els estrangers que passen pel camí Reial és l’arqueòleg i polític francés Alexandre de Laborde qui ens ha deixat un retrat detallat del Vila -real en el seu Itinéraire descriptif de l’Espagne… (París, 1809). El seu Itinéraire —ple de notícies minucioses sobre l’economia, l’urbanisme i l’art.
Vicent Gil Vicent
Imatge de portada: Google (noviembre de 2024)
