Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila -real
Capítol XI-(juliol, primera quinzena)-
Encara és molt escassa la bibliografia sobre Maria de Luna, la reina de la Corona d’Aragó que va morir a Vila -real un 28 de desembre de 1406. A nivell local, hi ha la imprescindible aportació de Benet Traver a “Historia de Villarreal” (1909; pàgs. 72-74), un estudi de José Mª Doñate sobre “Exequias reales en Vila real” (Cadafal, 1988) i un article de collita pròpia al número 12 de POBLE (octubre de 1996) sota el títol de “Històries, creences, llegendes” on, entre d’altres qüestions, apareix aquesta petita biografia de la reina Maria de Luna (Sogorb, 1357- Vila real, 1406):
Maria de Luna, comtessa de Luna i d’Empúries, senyora de Sogorb i fundadora de la cartoixa de Vall de Crist d’Altura fou, per tant, reina consort de la Corona d’Aragó des de 1396 fins la seua mort a Vila -real el 1406. Li donà al rei quatre fills, però tant sols Martí el Jove arribà a superar la infantesa (va morir el 1409, un any abans de la mort de son pare). El 1409 també va morir Francesc Eiximenis, el director espiritual de Maria de Luna, el franciscà que es trobava a Vila -real, a l’Hostal Reial a la plaça de la Vila durant la fatídica nit de la mort de la reina, assistint-la espiritualment fins l’hora d’expirar, per més que el confessor ordinari de la Reina havia estat, des de 1401, fra Joan Eximeno, franciscà mallorquí, junt a un altre fraret menor observant, fra Bartomeu Borràs , és a dir, els albacees testamentaris.
A l’acció conjunta de la reina Maria i de Francesc Eiximenis es deu la fundació del convent observant del Sancti Spiritus del Deserto a Gilet, València, un dels primers de la província franciscana d’Aragó. Però la nit del 28 de desembre del 1406, també va unir la trajectòria intel·lectual d’Eiximenis -que acompanyà la comitiva funerària fins València- amb el disseny urbanístic de Vila -real.
Martí I encara va tenir temps de casar-se amb Margarida de Prades, la qual tampoc li donà fills tot provocant el conflicte successori a la mort del rei (1410) que la convocatòria del Compromís de Casp (1412), i la personalitat carismàtica de Sant Vicent Ferrer , van resoldre en la persona de Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, encetant el Segle d’Or valencià, quan la prosperitat econòmica i cultural és va corroborar a Vila -real amb la visita d’altres personatges il·lustres, com ara el mateix Sant Vicent (1410), el Papa Luna Benet XIII (1414) o sa majestat el rei Alfons “El Magnànim” (1424). Era l’època d’Ausiàs March, de Joanot Martorell…
ESCUT DE CATALUNYA
Els historiadors solen mencionar tots dos reis en parlar de l’escut de Catalunya, ja que, per primera vegada, es té constància documental de la territorialització al 1396 quan la reina Maria de Luna, en referir-se a l’escut dels Quatre Pals, esmenta el senyal del comptat de Barchelona, ço és, barres grogues e vermelles, i, pel que fa a la bandera, quan Martí I l’Humà, el 1406, parla de la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya, és a dir, la que Jaume I havia portat al segle XIII fins l’antic Regne de València i les Illes Balears.
El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid, 1942) va publicar l’obra d’Aurea Javierre Mur “ María de Luna, Reina de Aragón”, l’Ajuntament de Sogorb (1998), per la seua banda, publicava l’obra de Francisco Javier Cervantes Peris “La herencia de María de Luna: una empresa feudal en el tardomedievo valenciano”, totes dues en castellà.
L’única publicació en català que hem trobat, encara que adreçada als joves estudiants, és una breu biografia de Rosa Victòria Gras que porta per títol “Petita història de Maria de Luna” (Ed. Mediterrània; Barcelona, 1996). La tònica general, però, és trobar anècdotes i dades curioses sobre la reina Maria de Luna associades a la biografia del seu marit, Martí I l’Humà.
ESCUT DE MARIA DE LUNA
Reina de la Corona d’Aragó i primera muller de Martí I l’Humà (Perpinyà, 1356 – Barcelona, 1410), era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got. Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb.
El 1361, el rei Pere el Cerimoniòs concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb Maria de Luna, estipulant que, des dels vuit anys, es criaria a la Cort de la reina Elionor.
Les noces es celebraren el 1372, a Barcelona. En morir sobtadament i sense descendència masculina el rei Joan I -el seu cunyat- al maig de 1396, i trobant-se absent el seu marit Martí, que era a Sicília, Maria de Luna hagué de fer-se càrrec de la regència de la Corona.
Afrontà amb èxit les dificultats dels primers moments, especialment la defensa de Catalunya contra la invasió del comte de Foix que reivindicava la successió a la corona en nom de la seua muller Joana , filla de Joan I.
Amb l’arribada del rei Martí I, el 1397, la seua intervenció en el govern dels regnes restà limitada a missions esporàdiques com ara la pacificació de València, agitada per les lluites de bandositats el 1404.
És molt famosa la seua intervenció aprop del seu parent el Papa Luna, Benet XIII, en favor d’una humanització de la condició dels remences juntament amb mostres d’intolerància envers els jueus. Maria de Luna va morir, segons un document del Consell de la Vila aportat per Mossén Benet Traver, el dimarts dia 28 de desembre de 1406 i, segons explica José Mª Doñate, els Jurats de la Vila , vestits de dol, acompanyaren fins València les despulles reials.
Com a record i recompensa per les despeses ocasionades, entre d’altres presents, el rei Martí I l’Humà, també anomenat l’Eclesiàstic, regalà a Vila -real un reliquiari de plata que, passats els anys, seria fos per construir la famosa custòdia de combregar que es conserva a l’Església Arxiprestal.
Article original d’Antoni Pitarch publicat en revista POBLE número 124, desembre de 2006.
Foto de portada: Escultura de Maria de Luna davant l’església de Sant Martí de Sogorb
By Enfo – Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=21666205
