Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila-real
Capítol XV-(setembre, primera quinzena)-
Als seus darrers anys encara va tenir temps de conquerir el castell de Biar, atorgar el privilegi fundacional del nou Castelló, des de Lleida (1251), i fundar Vila-real en 1274
Jaume I no és un monarca més per encetar debats estèrils sobre la nostra història o, qui sap?, sobre monarquia o república. Jaume I va nàixer el 2 de febrer de 1208 a la catalana ciutat de Montpeller (Rosselló), un territori que seria ocupat pels francesos quatre segles més tard, és a dir, a partir del Tractat dels Pirineus (1659). Orfe de ben menut, creixerà entre una Cort plena d’intrigues pel poder fins que al 1225 anuncia, des de Tortosa, la croada contra els sarraïns que ocupaven València, decidint al 1226 pactar amb el rei moro de la capital, Abu-Zayd, el qual al ser destronat es refugia a Sogorb i després a Argelita -al seu palau- tot demanant l’ajut del seu amic cristià Jaume I.
Però serà al 1232 quan Jaume I, des del castell d’Alcanyís, es llança a la conquesta de València tot entrant per Ares i Morella. Després de conquerir La Plana, amb l’entrada triomfal a Borriana el 16 de juliol de 1233, d’on van fugir més de 7.000 sarraïns, el rei En Jaume I va haver d’esperar-se cinc anys més per entrar a València, Cap-i-Casal, i fundar un Regne que, finalment -després de cedir El Carxe (Múrcia) als castellans- abraçaria, en un futur, de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guardamar, a partir del Tractat d’Almizra (1244) entre Jaume I i Alfons de Castella, establint les primeres fronteres del nou Regne.
Mentrestant, el rei Jaume I havia fundat el Monestir Reial de Santa Maria de Benifassà, conquerit el Castell Vell de Castelló i, l’any següent, Almassora la vella (1234). Separat de la seua primera esposa, Elionor de Castella, va casar-se a Barcelona amb Na Violant (1235), filla del rei Andreu d’Hongria. El 1238 conquesta Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. I, després de la famosa batalla del Puig, és quan els notaris tortosins de Jaume I entren a València pels volts del 9 d’octubre quan, segons El llibre dels Feyts, els moros hissaren la Senyera Reial o Penó de la Conquesta, en senyal de rendició.
Als seus darrers anys de vida encara va tenir temps de conquerir el castell de Biar, fer front a la sublevació de d’Alhazarc a la serra d’Espadà, atorgar el privilegi fundacional del nou Castelló, des de Lleida (1251), i, per suposat, fundar Vila-real segregant el terme del de Borriana, segons la Carta Pobla signada a València el 20 de febrer de 1274. El 27 de juliol de 1276 mor al terme d’Alzira quan tornava cap a València, sent soterrat a la catedral del Cap i Casal fins el 1278 quan les seues despulles són traslladades al Panteó Reial del Monestir de Poblet, una espècie d’Escorial dels monarques de la Corona d’Aragó que va ser desamortitzat pels liberals jacobins del segle XIX, sense cap tipus de respecte per la història, ni per la identitat dels territoris que integraven l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, Balears i València). Des de 2007, Jaume I el Conqueridor de tants cors femenins i de tants territoris, també ha conquerit la xarxa i les xarxes socials, gràcies a la tasca d’un bon nombre de professors i estudiants, encapçalats per Vicent Garcia Edo, que han posat a l’abast de tothom una ingent quantitat de documentació online des de la UJI, és a dir, la Universitat que porta el seu nom.
Antoni Pitarch Font
