Fa un any es va produir l’apagada que va deixar sense subministrament elèctric tota la Península Ibèrica. Des del primer moment va sorgir un intens debat sobre les seues causes, les seues implicacions i les possibles solucions.
Algunes veus ho van interpretar com un senyal dels límits de les energies renovables. Altres van demanar esperar als informes tècnics independents —tant nacionals com internacionals— que, per normativa, han d’elaborar-se després d’un incident d’esta magnitud.
Aquests informes són necessàriament complexos. El sistema elèctric és una de les infraestructures més sofisticades que existeixen i esdeveniments com aquest, rarament tenen una única causa.
Les causes, més clares
Els informes publicats recentment per ENTSO-e (a nivell europeu) i la CNMC (en l’àmbit nacional) coincideixen a assenyalar que la causa immediata de l’apagada va ser la desconnexió simultània d’un gran nombre d’instal·lacions a causa d’una pujada anòmala de la tensió elèctrica.
Per a entendre-ho, convé recordar que si la tensió elèctrica supera certs límits, els equips elèctrics poden danyar-se, per la qual cosa els seus sistemes de protecció actuen desconnectant-los automàticament de la xarxa.
La pregunta clau és per què es va produir eixa sobretensió.
En un sistema elèctric, el control de la tensió depèn de la gestió de l’anomenada energia reactiva (molt recomanable La guerra dels corrents entre Edison i Tesla). Simplificant: certs equips —especialment els generadors— han d’absorbir o injectar aquesta energia per a estabilitzar la tensió. Totes les tecnologies de generació, incloses les renovables, tenen capacitat tècnica per a contribuir a aquest control. No obstant això, fins a dates recents, a Espanya aquesta funció requeia legalment en els generadors síncrons tradicionals.
El dia de l’apagada, el sistema presentava una elevada penetració de generació renovable, encara que la capacitat de generació síncrona disponible es considerava suficient per a garantir el control de tensió.
En eixe context, es van registrar oscil·lacions de potència en la xarxa en les hores prèvies. Aquest tipus de fenòmens no és desconegut i existeixen protocols operatius per a mitigar-los.
Red Eléctrica va aplicar les mesures previstes, però aquestes accions poden tindre efectes secundaris: en particular, tendeixen a incrementar la tensió del sistema, cosa que exigeix una major capacitat d’absorció d’energia reactiva.
Entre les mesures adoptades, estava prevista la connexió d’una central tèrmica addicional per a reforçar el control de tensió. No obstant això, no va arribar a entrar en operació a temps.
El dia de l’apagada, segon a segon
A partir d’eixe moment, l’informe d’ENTSO-e reconstruïx amb gran detall —fins a resolució de mil·lisegons— el comportament dels diferents elements del sistema: generadors, transformadors i línies de transport. Aquest anàlisi permet avaluar si cada component va actuar d’acord amb el seu disseny i amb la normativa vigent, encara que no té com a objectiu assignar responsabilitats legals.
Quant a les conclusions, l’informe d’ENTSO-e apunta a diversos aspectes rellevants. D’una banda, detecta que alguns generadors síncrons tradicionals no estaven contribuint al control dinàmic de tensió en la mesura esperada. D’altra banda, assenyala que les instal·lacions renovables, encara que tècnicament capaces, no estaven habilitades normativament per a participar en aquest control.
També s’identifiquen possibles desconnexions prematures de certs equips i l’absència de mecanismes sancionadors clars per a incompliments en la normativa de control de tensió.
Com previndre que torne a passar
Les recomanacions derivades dels informes són coincidents. Entre aquestes destaquen la revisió de la normativa per a permetre que les renovables contribuïsquen al control de tensió —mesura ja adoptada en 2025—, el reforç dels sistemes de supervisió en temps real, l’harmonització dels límits d’operació (tensió) i la millora dels plans de reposició del servici.
També es proposa intensificar les inspeccions tècniques i fomentar un debat continu sobre l’evolució del sistema elèctric en un context de creixent penetració renovable.
Des de l’apagada, el sistema s’ha operat de manera reforçada, s’ha augmentat la presència de generació convencional, cosa que ha tingut un cost addicional estimat entre 500 i 1 000 milions d’euros anuals. A més, fins a març de 2026 es va evitar operar amb nivells de generació renovable superiors al 75 %.
El preu de la llum i el futur
Amb les mesures que s’han posat en marxa, hem pogut tornar als nivells de generació renovable anteriors a l’apagada i així s’ha aconseguit que, fins i tot comptant amb els costos de l’operació reforçada, els preus de l’electricitat s’hagen vist afectats molt poc pels efectes geopolítics, en contrast amb els combustibles fòssils.
Això suggerix que el límit no és estrictament tecnològic, sinó operatiu i regulatori.
De fet, ja existixen solucions tecnològiques —com els sistemes anomenats grid-forming— que permeten a les plantes renovables contribuir activament a l’estabilitat de la xarxa i que obrin la porta a operar el sistema amb nivells encara majors de generació renovable de manera segura i eficient.
L’apagada ibèrica no va ser, per tant, una demostració dels límits de les renovables, sinó un recordatori que la transició energètica exigix adaptar no sols les tecnologies, sinó també l’operació i la regulació del sistema.
Mentrestant, potser no estiga de més tindre a mà una ràdio de piles, una llanterna… i un bon llibre.
Ramón Blasco, Director Instituto Universitario de Investigación de Automática e Informática Industrial, Universitat Politècnica de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
