Voilà va néixer com l’alternativa sostenible i gastronòmica al plàstic d’un sol ús i ja ha traspassat fronteres
Laura Gispert és una amant de la natura que es trobava un problema sempre que feia pícnics a les muntanyes: descartant el plàstic per consciència ambiental, portava coberts metàl·lics, amb el pes afegit que suposa i el fet d’haver-los de tornar bruts. I això és com li va ocórrer una idea: «Rumiant com podia trobar una alternativa realment sostenible, se’m va ocórrer fer uns coberts que es mengessin». És el naixement de Voilà, que cinc anys després d’aquella primera idea ja està present en productes de Glovo, Ametller Origen o Grandvalira.
«Podies estar a la platja menjant una amanida i després acabaves menjant els coberts», resumeix Gispert. La idea va prendre forma el 2019, i un any després ja tenia prototips a les mans. Una proposta revolucionària que han anat expandint i també ha traspassat fronteres.
De la idea a la indústria
El pas de concepte a producte industrial va ser un dels grans reptes que va afrontar Laura Gispert. «Em vaig llançar a la piscina per portar el projecte a un nivell real«, recorda. L’objectiu inicial era clar i ambiciós: abastir el mercat dels coberts d’un sòl ús amb una alternativa sostenible i saludable.
La fundadora de Voilà recorda que en aquell moment no hi havia cap empresa a Espanya i gairebé cap al món que fes coberts comestibles de manera industrial. Les que existien, per exemple a l’Índia, es basaven en processos més manuals i molta d’obra. «Nosaltres havíem de trobar un projecte escalable, que el producte fos econòmic, fàcil de produir i amb molta capacitat productiva».
Un cuiner per fer un cobert
Amb l’ajuda del xef Xano Saguer, van desenvolupar una recepta d’un cobert comestible, resistent i apte per a tothom, ja que era vegà i sense gluten. Farina d’arròs i aigua eren els principals ingredients. Però fer-ne un producte escalable va ser tot un desafiament. “Fer el prototip és molt bonic. Però quan ho portes a una escala industrial i trobes un soci que mai ha produït aquest producte… era complicat. Va ser un repte, però també molt divertit, estàvem començant un projecte de zero que ningú havia fet mai”, emfatitza.
La primera fàbrica que van trobar va ser a Cantàbria, tot i que després han apostat per trobar un industrial més pròxim: «Cada client ho vol a la seva manera, amb la seva marca dibuixada o de diferents ingredients. Apostàvem per un servei molt personalitzat, perquè les empreses busquen el valor afegit i la personalització».
La prohibició del plàstic
La sortida al mercat de Voilà va tenir un moment perfecte: la Unió Europea prohibia el plàstic d’un sol ús i la sensibilitat ambiental anava en augment, tant en les empreses com en els consumidors. La Laura tenia clar que havien d’apostar per clients grans i així va ser des de l’inici.
La primera empresa amb qui van col·laborar va ser Vueling: «Gairebé no teníem el producte i ens va demanar que per un lot de col·laboració amb Nocilla amb el nostre producte. Va ser un gran aparador». Els coberts de Voilà ja havien volat a milers de metre d’altitud.
Ara també estan presents en establiments de tota mena, com cafeteries, gelateries, restauració o en plats preparats. Per exemple, es poden trobar els seus coberts al Tibidabo, a Naturland o Grandvalira. La seva cullereta comestible per al cafè és el producte estrella, però estan investigant constantment per ampliar el catàleg. Els palillos orientals és una de les propostes.
La revolució sostenible
Des de l’inici van tenir vocació internacional, però els primers esforços els van centrar al mercat espanyol. Ara, ja han enviat les seves primeres comandes a l’estranger, començant per Suècia: «Estem començant en països nòrdics, que tenen molt cafè, molta consciència de sostenibilitat i menys preocupació pel cost».
Voilà es vol posicionar com la clara alternativa als ja desapareguts coberts de plàstic d’un sol ús: «Quan va desaparèixer el plàstic d’un sol ús, van arribar alternatives acceptades com la fusta, que es porta de molts llocs del món amb què això suposa, o plàstics compostables que no s’acaben degradant».
Per això, defensa un producte que «desapareix en el moment del consum» i que també suposa una «experiència gastronòmica enriquidora». «Es tanca el cercle, primer l’utilitzes i després te’l menges», conclou.
Per Bernat Bella / A.
