Núria Vargas
Venen del Pol Nord, són divertits, molt curiosos i entremaliats. Si encara no heu adoptat a casa un Elf de Nadal, segur que ho acabareu fent, perquè aquesta tradició nascuda –com quasi tot- als Estats Units l’any 2005, ha vingut per a quedar-se. Fins i tot, en territori ‘hostil’ per al Pare Noel: els Reis d’Orient i els seus Missatgers segueixen marcant la màgia del Nadal a les cases de la província.
L’èxit d’aquesta tradició, viralitzada a través de les xarxes socials, està, fonamentalment, en què ens permet anticipar la il·lusió del Nadal en els més menuts de casa, mentre posa a prova la creativitat dels adults i reforça els vincles familiars amb una activitat diària d’allò més divertida.
Una tradició viral
Hi ha consens en atribuir l’origen d’aquesta tradició moderna a la publicació, l’any 2005, del llibre The Elf on the shelf: A Chritsmas tradition (L’Elf en la prestatgeria: una tradició nadalenca), escrit per Carol Aebersold i la seua filla, Chanda Bell. Però ja és habitual trobar aquests simpàtics gnoms al marge de la publicació original –o bé acompanyant-la- en establiments de tot tipus: basars, plataformes online, centres comercials o tendes de joguets i decoració. És el cas de Mareta, a Vila-real: “Fa uns tres anys que la tradició de l’Elf de Nadal està per ací. Nosaltres és el primer any que el tenim, perquè fins ara havia sigut reticent, ja que ací som de Reis. Però sí que és un producte que es ven, sobretot perquè es coneix per les xarxes socials”, explica Lara Mas. Tampoc és difícil trobar en el mercat tot tipus d’accessoris, des d’imprimibles fins a mobiliari propi, per a fer més versemblant l’estança de l’elf a casa i les seues entremaliadures.
Enviat màgic del Pare Noel
L’Elf és un emissari enviat pel Pare Noel per acompanyar la família en els dies previs a la celebració del Nadal –habitualment des de l’1 de desembre– i observar els xiquets i xiquetes en les seues cases. Pot arribar per una porta màgica o aparéixer sense més, però el que sí que és habitual és que arribe amb una carta de benvinguda signada pel Pare Noel i un document d’adopció per a posar-li un nom que certifica que eixe Elf és, per a sempre, un més de la família. Quan passe el Nadal, tornarà definitivament al Pol Nord fins a les pròximes festes nadalenques. I una cosa important: si els toquem, perdran la màgia.
“L’elf s’encarrega de transmetre al Pare Noel el que vols. De dia està amb tu i de nit desapareix, perquè torna al Pol Nord. Tots els dies apareix en un lloc nou i no saps ni on apareixerà ni què ha fet eixa nit”, explica la responsable de Mareta. En eixe “no saber què ha fet per la nit” és on està la gràcia del gnom nadalenc. Mentre la família dorm, l’Elf pot haver-se dedicat –amb l’ajuda dels pares i mares- a escampar la roba interior, pintar cares en les fotos de casa o fer una carrera de cotxes amb altres joguets. Cada matí, els xiquets hauran de buscar-lo i descobrir la malifeta. Mentrestant, les entremaliadures d’aquests simpàtics missatgers poblen, cada vegada més, les xarxes socials d’imatges impossibles.
El debat pedagògic
Però no tot és tan positiu en la tradició de l’elf. Entre els professionals de la psicologia infantil prompte es va alçar la veu d’alerta: fer que els xiquets se senten vigilats i convertir els regals de Nadal en una recompensa per bon comportament –circumscrit, a més, als 24 dies previs a la Nit de Nadal- pot ser contraproduent. Ara bé, es possible despullar la tradició d’aquest element de vigilància i donar-li un sentit més pedagògic. Si més no, adaptar-lo a les condicions de cada llar.
“Per a nosaltres, l’objectiu de l’Elf no és eixe. Des del primer moment, ho vam plantejar com que l’Elf venia a acompanyar-nos en la preparació cap al Nadal. Per això, per exemple, en el nostre cas sí que es pot tocar”, explica Celia González, qui, en el seu perfil d’Instagram, @unapedagagoencasa, ens obri les portes des de fa tres anys a les entremaliadures i activitats dels seus Elfs. “Hui dia, els xiquets estan acostumats a la immediatesa de les coses. Llavors, l’elf és també un recurs que serveix per a preparar el Nadal i treballar l’espera”, explica. “En el nostre cas, l’Elf ens planteja activitats i coses per a fer en família, com una manualitat, un adorn per a l’arbre o una sessió de cinema a casa. Al final, es tracta de crear moments en família. Perquè, si li preguntes a un xiquet què li van regalar en la nit de Nadal de 2021 probablement no se’n recorde, però si en l’arbre veu un adorn que va fer amb l’Elf i amb la família fa dos anys, sí que ho recordarà. També per als pares i mares és interessant, perquè ens permet dedicar un temps a jugar amb els nostres fills. I això, al final, crearà vincles entre nosaltres”, conclou.
Idees de malifetes per al teu Elf
Per a les malifetes del vostre Elf no cal trencar-se el cap ni passar hores preparant-les. Al cap i a la fi, els xiquets disfrutaran les idees més senzilles si les viuen amb il·lusió i en família. Siga com siga, ací van 20 idees fàcils per ajudar-te a crear les malifetes del teu Elf.
- Penjat del ventilador del sostre
- Pintant bigots en les fotos familiars
- Deixant petjades de «farina» per tota la cuina.
- Fent una «carrera» de cotxes de joguet amb altres joguets.
- Penjant calcetins a l’arbre de Nadal
- Dibuixant cares en la fruita
- Embolicat en paper de bambolles
- Construint-se una casa amb blocs de joguet
- Fent-se una fotocòpia
- Fent-se una foto
- Penjat d’un fil d’un costat a un altre del saló com si fora una tirolina.
- Dormint dins d’un calcetí com si fora un sac de dormir.
- Fent una torre amb rotllos de paper higiènic
- Llegint contes infantils
- Atrapat en la rentadora
- Pescant en la pica del bany
- Fregint uns ous de llepolia
- Embolicat amb paper com si fóra una mòmia
- Penjat de l’estenedor de la roba
- Atrapat dins una batidora
