La Generalitat integra les competències de Serveis Socials en una nova conselleria compartida amb Justícia, una reorganització que els professionals temen que afecte la tramitació d’ajudes, l’atenció a les persones dependents i el funcionament dels recursos assistencials
La reorganització del Govern valencià ha provocat la preocupació dels principals col·lectius professionals vinculats als serveis socials. Els col·legis oficials de Treball Social de Castelló, València i Alacant, juntament amb els de Psicologia i Educació Social de la Comunitat Valenciana, han manifestat el seu desacord amb la desaparició de la Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància com a departament independent i han advertit de les possibles conseqüències per a la ciutadania.
La remodelació impulsada pel president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, suposa la integració de les competències de Serveis Socials en una nova conselleria compartida amb Justícia, encapçalada per Nuria Martínez. Això no implica la desaparició dels serveis socials ni de les seues prestacions, però sí la pèrdua d’un departament del Consell dedicat exclusivament a esta matèria.
La nova estructura manté les àrees de gestió de Serveis Socials, Família i Infància i del Sistema Sociosanitari. A més, la normativa que regula la reorganització establix que els canvis administratius no han d’interrompre els procediments en marxa ni la prestació dels serveis públics.
No obstant això, els cinc col·legis professionals consideren que la integració en una conselleria amb competències més àmplies pot reduir el pes institucional de les polítiques socials i dificultar la resposta a les necessitats de les persones més vulnerables.
Preocupació per possibles retards en les ajudes i prestacions
Una de les principals inquietuds de les entitats professionals és l’efecte que la nova organització administrativa podria tindre sobre la tramitació d’expedients i la continuïtat dels programes socials.
Els col·legis reclamen garanties perquè els canvis no afecten les resolucions de dependència, la Renda Valenciana d’Inclusió, les convocatòries de subvencions ni els compromisos econòmics adquirits amb les entitats que presten atenció social.
També demanen que es mantinga sense interrupcions el funcionament del Contracte Programa i de l’acció concertada, dos instruments a través dels quals s’organitzen i financen nombrosos recursos assistencials a la Comunitat Valenciana.
Les organitzacions recorden que les persones majors, les famílies cuidadores, els menors i els ciutadans que travessen situacions d’exclusió social necessiten una atenció continuada. Per això, advertixen que qualsevol demora administrativa podria agreujar situacions personals i familiars que ja presenten dificultats.
Encara que reconeixen que la Generalitat té capacitat per a reorganitzar els seus departaments, consideren que els serveis socials requerixen una direcció política especialitzada, recursos suficients i una planificació a llarg termini.
La sobrecàrrega dels professionals, una altra de les preocupacions
La situació dels treballadors constituïx el segon gran motiu d’inquietud. Els col·legis de Treball Social, Psicologia i Educació Social assenyalen que els equips professionals ja afronten una elevada càrrega de treball, a la qual s’afig la intervenció en situacions d’emergència i l’atenció a necessitats socials cada vegada més complexes.
En este context, temen que la pèrdua d’una conselleria específica dificulte la consolidació de les plantilles, alentisca el desenvolupament de noves mesures i reduïsca les possibilitats de mantindre una interlocució directa amb els responsables autonòmics.
Per este motiu, reclamen estabilitat laboral, una dotació adequada de personal i mecanismes de participació que permeten tindre en compte l’experiència dels professionals abans d’introduir modificacions rellevants en el sistema.
Les entitats insistixen que els serveis socials constituïxen el quart pilar de l’estat del benestar i exercixen una funció que va més enllà de la concessió d’ajudes econòmiques, ja que inclou tasques de prevenció, acompanyament, protecció i inclusió social.
El precedent de Vila-real i els Punts de Trobada Familiar
La preocupació per l’organització dels recursos socials es produïx poques setmanes després d’una altra controvèrsia que va tindre una especial repercussió a la província de Castelló: la decisió inicial de la Generalitat de traslladar el Punt de Trobada Familiar Judicial de Vila-real a Onda.
La mesura, inclosa en una reorganització territorial publicada durant l’estiu, va provocar el rebuig de l’Ajuntament de Vila-real i la preocupació de diferents entitats professionals, entre elles el Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana.
Este organisme va sol·licitar explicacions sobre els criteris utilitzats per a modificar la distribució dels centres i va advertir de les dificultats que podrien ocasionar els desplaçaments a altres municipis, especialment per a les famílies amb menys recursos o que travessen situacions familiars complexes.
No obstant això, la Generalitat va rectificar posteriorment i va confirmar que el Punt de Trobada Familiar de Vila-real continuarà prestant servei, al mateix temps que es manté la previsió d’obrir un nou centre a Onda.
D’esta manera, els dos municipis disposaran d’este recurs especialitzat, destinat a facilitar les visites i les relacions familiars en situacions de conflicte que requerixen supervisió professional o intervenció judicial.
La decisió va permetre resoldre la incertesa sobre la continuïtat del centre de Vila-real, encara que l’Ajuntament ha continuat reclamant explicacions sobre els criteris que van motivar inicialment el seu trasllat.
Els col·legis reclamen recuperar una conselleria pròpia
Davant la nova estructura del Govern autonòmic, els cinc col·legis professionals consideren necessari preservar la importància institucional dels serveis socials i evitar que les seues competències perden pes dins d’un departament amb responsabilitats més àmplies.
Les entitats sol·liciten al president de la Generalitat que reconsidere la decisió i recupere una conselleria específica, capaç de garantir una direcció especialitzada i una coordinació adequada amb els àmbits sanitari, educatiu i assistencial.
Així mateix, demanen que es mantinguen els compromisos econòmics i els programes actualment en funcionament, que es garantisca l’estabilitat dels equips professionals i que s’establisquen canals de diàleg amb les organitzacions representatives del sector.
La Generalitat, per la seua banda, ha establit que la reorganització administrativa ha de garantir la continuïtat dels procediments i dels serveis públics, sense interrupcions derivades dels canvis en l’estructura del Consell.
La reclamació conjunta dels col·legis professionals posa el focus en la necessitat que esta nova distribució de competències no repercutisca negativament en l’atenció a la ciutadania, especialment entre les persones que depenen dels serveis públics per a afrontar situacions de vulnerabilitat, dependència o exclusió social.
