Es reuneix el jurat per començar a treballar en l’avaluació dels treballs presentats
Els membres del jurat de la LXXI edició dels Jocs Florals Vila de Nules i dels IX Premis d’Investigació i Divulgació s’han reunit, per primera vegada, aquesta setmana per a començar a treballar en l’avaluació dels treballs presentats a aquest certamen literari i premis que tenen lloc a aquesta localitat de la comarca de la Plana Baixa, i que celebrarà el lliurament de premis divendres 3 d’octubre.
Així, des del jurat s’ha volgut destacar que aquesta és una de les edicions més participatives dels últims anys amb uns seixantena de treballs presentats.
El jurat està format per persones amb una trajectòria i prestigi en el món de les lletres com ara els acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Rosa Agost Canós i Josep Palomero Almela, a més de Joan Jesús Gavara, llicenciat en Geografia i Història i Cronista Oficial de la Vila de Nules; Carmen Sorribes, llicenciada en Filologia Catalana; Antoni Martí nez Bonet, escriptor i gerent de l’editorial Neopàtria; Carla Masegosa, llicenciada en Filologia; José Gavara, llicenciat en Ciències Econòmiques, i catedràtic d’Administració i Direcció d’Empresa; Manel Alonso , escriptor; i José Miguel Segura, llicenciat en Filologia Hispànica, professor de literatura i crític literari; així mateix presideix el jurat la regidora de Cultura, M. José Esteban, juntament amb l’alcalde, David García .
En relació als guardons emmarcats en els Jocs Florals Vila de Nules cal recordar, per una banda, els Premis Ordinaris que inclouen els premis “Flor Natural” amb un import de 4.000 euros al millor poemari de tema i metres lliures; “Poesia de tema religiós o ètic” amb un premi de 500 euros; i “Poesia de tema patriòtic” dotat també amb 500 euros.
Per altra, hi ha els Premis Extraordinaris en què s’inclouen el “Premi de poesia Anna Rebeca” premiat amb 1.000 euros al millor poema d’almenys 70 versos de tema lliure escrit per un veí de Nules, i el “Premi Poemari Infantil” amb 500 euros que guardona el millor poema de tema lliure adreçat a xiquets i xiquetes.
IX Premis d’Investigació i Divulgació
A aquests premis acompanyen per novè any els Premis d’Investigació i Divulgació entre els que s’inclouen els guardons l’”Investigació Lingüística sobre el Valencià” patrocinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb un premi de 2.000 euros; “Aspectes històrics del poble de Nules” amb un guardó de 500 euros que reconeix el millor estudi sobre qualsevol aspecte històric de la vila de Nules; “Historia del nacimiento de la variedad Clemenules y su importancia para el pueblo de Nules” patrocinat per l’empresa Grespania amb un import a 1.000 euros, i “Entretenimento y ocio de personas mayores y dependientes en residencias: programas y propuestas” dirigit a les persones majors de 60 anys i patrocinat per la Residència Verge de la Soledat que atorgarà un premi de 250 euros.
Alhora, se sumen altres premis com ara “La música europea i la seua importància internacional” patrocinat per la Societat Musical Artística Nulera i amb un premi de 500 euros; “El valor diferenciador de la citricultura valenciana, frente a otros ámbitos geográficos” patrocinat per la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Nules amb un premi de 600 euros; i “2025 año internacional de las cooperativas. Las cooperativas construyen un mundo mejor” de la Caixa Rural Sant Josep de Nules amb un import de 1.000 euros.
Amb tot, la regidora de Cultura, M. José Esteban, comenta que “els membres del jurat ens hem reunit per primera vegada per començar a treballar en l’avaluació dels treballs presentats que enguany són molt nombrosos, no hi ha que oblidar que aquest certamen literari està lligat a la tradició i a la història del nostre poble, i com no a la cultura i a les lletres”.
Cal recordar, a més, que al territori valencià tradicionalment se celebren tan sols els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i els Jocs Florals Vila de Nules, “per aquest motiu per a tots els nulers i nuleres és un orgull celebrar cada any aquest certamen literari amb el qual es promou la nostra llengua”, conclou M. José Esteban.
