- És el primer hospital públic de la Comunitat Valenciana que té un robot ortopèdic per a cirurgia protètica de maluc i de genoll
- El robot oferix al cirurgià una planificació basada en un estudi previ de TAC tridimensional per a la màxima precisió en la col·locació de la pròtesi
El Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital General de València ha fet la primera operació amb cirurgia robòtica ortopèdica per a la implantació de pròtesi de maluc a la Comunitat Valenciana.
Tal com ha explicat la directora gerent, Goitzane Marcaida, “hem començat a utilitzar el braç robòtic en la implantació de pròtesi de maluc i posteriorment s’introduirà per a la cirurgia de genoll, que utilitza un programari diferent i propi. La implantació exacta de les pròtesis articulars amb suport robòtic és una evolució que és imparable i per la qual este hospital, que ja va ser pioner en cirurgia robòtica, farà una forta aposta”.
La tecnologia d’este robot utilitza una planificació basada en un estudi previ de TAC tridimensional que reproduïx exactament l’anatomia del pacient. Este estudi digital preoperatori té en compte la variació pelviana i la seua relació amb el maluc, tant en posició asseguda com dempeus, i això permet una precisió mil·limètrica durant la cirurgia per a dur a terme una implantació de la pròtesi exacta i personalitzada per a cada pacient.
Segons el cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Lorenzo Hernández , “sobre l’anatomia del pacient fem la implantació virtual de la pròtesi, on podem apreciar la grandària dels components, la direcció que tenen, la inclinació, l’anteversió o retroversió i triar els rangs de mobilitat on la pròtesi funciona millor sense riscos de luxació, dismetries o que es produïsca un xoc entre la pròtesi i l’os”.
Este estudi preoperatori permet avaluar la pròtesi en moviment sobre la imatge digital i localitzar el lloc exacte per a realitzar una implantació millor i seleccionar les talles protètiques que millor s’adapten a cada pacient. Així doncs, el cirurgià té un control total sobre la posició final de la pròtesi, l’orientació dels seus components i la longitud final de l’extremitat.
Abans de la cirurgia, s’apliquen al pacient uns sensors que capten la seua anatomia i que se sincronitzen amb el robot. Això ajuda en dos moments crítics de la cirurgia: en el fresatge acetabular, per a crear en l’os del pacient una cavitat de grandària i forma adequades per a acollir l’implant, i en la implantació del component acetabular.
Durant la cirurgia, “com el robot ja està sincronitzat amb l’anatomia del pacient, el cirurgià introduïx manualment el braç robòtic i en arribar a l’acetàbul, el robot ja es posa en la posició adequada. A partir d’esta posició, el cirurgià ja pot impactar el component reproduint exactament l’estudi preoperatori”, ha assenyalat Hernández .
Un altre avantatge és que el robot impedix errors, evita que el cirurgià augmente de manera manual la despesa de reserva òssia durant la implantació i evita variacions en la posició protètica que s’ha predeterminat. “Si li donem una ordre que no és adequada respecte a la planificació prequirúrgica, el braç robòtic n’impedirà l’execució”, hi ha afegit Hernández .
El robot també compta amb ‘tecnologia hàptica’ que, en simular respostes tàctils, ajuda a preservar més os, protegir les parts toves i evita produir mal no intencionat. D’esta manera, la seua implantació permet un postoperatori més ràpid i confortable per al pacient, reduïx el dolor, el temps d’ingrés, la necessitat de revisions protètiques i la necessitat de rehabilitació.
Formació en cirurgia robòtica ortopèdica
La unitat específica de l’Hospital General realitza una mitjana de 170 intervencions de maluc a l’any i unes 70 revisions o recanvis de maluc.
Fa un any i mig que els cirurgians d’esta unitat van començar a formar-se en esta classe de cirurgia robòtica per a aconseguir l’acreditació que els permet fer este tipus d’intervencions i, posteriorment, formar nous professionals.
L’inici de la utilització del braç robòtic en cirurgia protètica a l’Hospital General de València es fonamenta en publicacions internacionals i una experiència prèvia i una expansió d’esta cirurgia robòtica en hospitals dels EUA, la Unió Europea i diversos hospitals d’àmbit nacional.
