Quiquet de Torà i el carrer Sant Joaquim són les principals referències històriques d’aquesta festa a Vila-real.
Aquest mes de març, la celebració de les falles situa en el mapa mundial a la Comunitat Valenciana, especialment a la seua capital, València, el gran referent de la festa, tot i que aquesta tradició se celebra també a molts pobles del territori valencià. Entre aquests pobles, no podem oblidar els de la província de Castelló, com Burriana, la Vall d’Uixò, Benicarló i Almenara, els quals gaudeixen d’aquesta tradició plantant els seus monuments al carrer, amb les seues comissions falleres, la seua nit del foc, les ofrenes als patrons i els rituals propis de la festa.
A Vila-real no es gaudix d’aquestes celebracions, però les falles sí que han format part d’algun moment puntual de l’història. Sempre quedarà el dubte de si el context en el qual es van produir aquelles celebracions va influir perquè aquesta festa no tinguera continuïtat a la localitat.
Com ja han contat molts historiadors, a Vila-real es van celebrar falles en diferents ocasions, i sense haver-hi cap connexió entre elles.
Tot i que les primeres notícies sobre Falles a Vila-real es remunten a 1920, no és fins a 1933 quan trobem una celebració concreta de falles al nostre municipi. Es tracta de la que es va portar a terme a les escoles del Cedre -hui CEIP Cervantes-. Amb motiu de la seua inauguració, el pati de l’escola va ser l’escenari on els escolars van tractar de reproduir un monument faller, que després van cremar, com mana la tradició.
Però tal volta, una de les històries que ha tingut més transcendència en el periple faller de Vila-real és la que va protagonitzar Francisco Torán, més conegut com Quiquet de Torá. Un vila-realenc que alguns definien com un “avançat als seus temps”. Barber de professió i amant de la cultura, va ser el màxim impulsor d’aquesta festa a Vila-real. A d’ell se li atribueix la primera falla de 1920, al carrer Estació, però també la que s’alçava en 1934 al carrer Moreral (entre l’actual carrer Betxí i José R. Batalla). Un monument menut, però confeccionat amb gust i bona crítica, segons indicava el Semanario Villarreal en el número 116 del dia 24 de març: “También aquí ha picado la valenciana costumbre de las fallas de San José, levantándose una cerca del Comedor de Caridad, que a pesar de ser de reducidas dimensiones, no carecía de intención y de gusto”.
Dos anys després, de nou Quiquet de Torá, va promoure una nova falla al mateix carrer. I de nou, torna a haver-hi falles al Moreral l’any 1936, a més a més, d’aquesta edició es guarda un testimoni físic, un llibret “explicació de la falla”, amb uns versos escrits en un llenguatge col·loquial escrits amb poc de rigor ortogràfic, però que ens permeten conéixer les temàtiques empleades, tals com el fracàs de les taronges, el gremi dels espardenyers o el Congrés dels Diputats. Temàtiques que no està clar si pertanyien totes a un mateix monument, o si tal volta, es van plantar diverses falles, cadascuna amb una temàtica.
I de les falles del carrer Moreral, al Convent de les Dominiques, on en una ocasió es va plantar un monument dins del mateix monestir. Tal volta el més cridaner d’aquesta iniciativa és que un cartell convidava a visitar la falla, en un moment en el qual el convent actuava de sanatori antituberculós. La temàtica era la pròpia de la casa: malalts, metges, i una sàtira atrevida de la que aleshores era una greu malaltia.
L’última de les referències històriques de les falles a Vila-real ens porta fins al carrer Sant Joaquim (o Sant Xoxim) en temps de postguerra. Un carrer que va destacar per la gran quantitat de festes que portava a terme i que van arribar a adquirir tanta rellevància com les mateixes festes patronals.
En aquest carrer hi van haver carros triomfants, calderes, paròdies, bou per la vila, espectacles, gegants i, en una ocasió, també es va plantar una falla. Tal com ho detalla en un programa de festes que es conserva, va ser un dijous, per la vesprada es plantava el monument, i la mateixa nit es cremava.
Les falles que hagueren pogut ser i no van ser
Tot i que la falla de les Festes de Sant Xoxim, és un dels pocs exemples dels quals guardem documents gràfics, com aquests que ens ha proporcionat l’Arxiu Municipal, tal volta el gran referent d’aquesta celebració a Vila-real siga Quiquet de Torà. A ell se li atribueixen diverses de les falles plantades en la dècada dels 30 i sempre ens quedarà el dubte de saber si la iniciativa no es va arrelar perquè aquell any 1936 va esclatar la Guerra Civil, i amb ella es van truncar moltes de les il·lusions i projectes dels veïns.
Vila-real no és ni serà un poble faller, però té la seua història, i en ella la festa de les falles té guardat un discret apartat que ens mostra com alguns dels nostres avantpassats sí que van gaudir d’aquesta festa tan icònica.
També es va plantar una falla a les escoles del Cedre i al convent de les Dominiques
Aitana Vila
