Des de hui 8 d’octubre i fins al pròxim 12 de febrer de 2025, el Museu Can Framis acull l’exposició ‘L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall’, una impressionant mostra de l’artista vila-realenca, en la qual el pictòric i el performatiu acompanyen un recorregut íntim i emocionant que no deixarà a ningú indiferent i que representa la consagració definitiva de Paula Bonet com una de les artistes espanyoles més importants de la dècada
En les albors de 2010, una fornada de nous il·lustradors i il·lustradores fa eclosió a Espanya en la qual brilla inequívocament un nom propi que triomfa tant al nostre país com a Llatinoamèrica: Paula Bonet (Premi Poble 2015). Aquella jove de pèl vermellós, originària de Vila-real i de talent indescriptible, aterra a Barcelona després de formar-se en literatura, pintura i gravat en ciutats com Nova York o Santiago de Xile. A poc a poc, el seu estil, traç i irresistible personalitat es converteixen una icona per a tota aquella generació que cantava cançons indies i descobria Instagram, mentre que les seues primeres publicacions editorials arramblaven vendes a tot el país, any rere any.
Però la Paula no només és il·lustració buida dibuixada en sèrie per una dona bella enlluernada pel focus mediàtic i molt aviat comença a distanciar-se del preciosisme il·lustrat per a aprofundir en el missatge, la pintura i la literatura en la qual s’havia conreat durant tota la seua pretèrita formació. D’aquesta manera, i sense renegar d’aquell èxit, sap transmutar de monera intel·ligentíssima la línia de dibuix per la paleta de pinzells, integrant a poc a poc la paraula en el seu discurs artístic. Així, el 2018 publica ‘Rosegadors | Cos d’embarassada sense embrió’ (Literatura Random House). En aquesta obra sap donar bellesa al sanglot i, abandonant definitivament el deixant de dona perfecta, dona veu al silenci i normalitza a Espanya la realitat de l’avortament espontani.
Repetir una vegada i una altra la mateixa manera d’il·lustrar hauria estat el més còmode i, alhora, el menys artístic, per la qual cosa Bonet, justament després d’aquella publicació, passa de referent estètic a bastió del discurs d’un gran nombre de dones ja no només de la seva generació, sinó de mares i àvies que, durant anys, no havien pogut expressar aquell tabú. Recupera la pintura que mai va deixar i comença a desenvolupar centenars de seminaris, obre el seu espai de creació, el conegut taller El Cau, i ofereix xerrades per tota Espanya i Llatinoamèrica, on exposa amb cruesa la simbiosi entre art, dona, abusos i dolor, a més de realitzar incursions literàries en diversos mitjans de comunicació escrits com El País o Eldiario.es; qüestió que fa que, fins als més escèptics erudits, comencin a valorar-la com a artista global.
La seua primera novel·la és llançada per la prestigiosa editorial Anagrama i inaugura la següent gran etapa de l’artista: ‘L’anguila’. Un treball global que, encara que veu la llum el 2021, neix entre 2019 i 2020 abordant tant la paraula com la imatge des de diferents espais vivencials on la dona és la protagonista i les violacions i els abusos destapen una veritat precisa mai abans nomenclada i que Bonet desgrana en una ficció obligada.
Tots aquests treballs homònims exploren el mateix des de diferents fronts: la literatura, amb la novel·la ‘L’anguila’, editada per Anagrama el 2021; ‘Els diaris de L’anguila’ també d’Anagrama i que resulta ser, un llibre híbrid en el qual dialoguen la immediatesa de l’apunt al natural i la reflexió entorn del procés creatiu del projecte; per a concloure amb la pintura en forma d’exposició i en la qual una ingent i enlluernadora obra pictòrica s’exposa responent, complementant i acompanyant la història i els textos en diverses sèries: Herència, Carn i Pintura.
Així, inicialment es presenta ‘L’anguila. Això és un quadre, no una opinió’, primera exposició d’aquesta etapa en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, comissariada per Cristina Chumillas i de gran acolliment, bones crítiques i rellevància, fins al punt que una de les peces més significatives d’aquesta primera sèrie s’hi hagi exposat de manera permanent a l’Institut de les Dones, dins del Ministeri d’Igualtat.
Tot plegat conflueix aquest octubre de 2024 quan, finalment, s’exposa íntegrament, de forma revisada i ampliada tota l’obra pictòrica de ‘L’anguila’ amb una primera gran exposició seleccionada per la prestigiosa Fundació Vila Casas de Barcelona, en la qual la mateixa Paula Bonet actua com a comissària i que, presumiblement, donarà peu a noves exposicions de l’artista.
Sota el títol ‘L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall’, i dins de l’espai Can Framis de la Fundació Vila Casas, a les més icòniques pintures ja mostrades a València s’hi sumen grans peces inèdites, díptics de gran format, llins temperats en dissolvents, veladures infinites i teles maltractades a la intempèrie. Bonet, a més, ens mostra un recorregut únic en el qual el visitant interactua amb sons, textos i espais performatius que conviden a la reflexió més profunda i que conclouen en un nom propi final.
I és que, dins del majestuós i modern museu que posseeix Vila Casas a Poblenou, podrem viatjar a les entranyes de ‘L’anguila’ i pel cap alt íntim de Bonet, ja que no sols contemplarem la inesgotable perícia pictòrica de l’artista, sinó que també ens submergirem en sons amniòtics, narracions de la novel·la i murmuris acompanyats de llums plenes d’elegància que contrasten amb espais en els quals l’autora nega els cànons expositius més clàssics, convidant-nos a estripar i trencar la seua pròpia obra, la seua vida, la vida de moltes.
Un trànsit nu, emocionant i íntim en la que, segurament, és l’exposició més important en la carrera de Paula Bonet fins a la data i que, abans fins i tot de la seua inauguració ja ha impressionat a comissàries i professionals del sector que n’han pogut veure, si més no, una part. Si a això li sumem que és una de les exposicions pictòriques més esperades enguany a la ciutat Comtal, sens dubte, podem assegurar que serà un èxit que no deixarà a ningú indiferent.
