En el mes de Tárrega recuperem un article publicat en revista POBLE, i escrit per Toni Pitarch, en el que coneixem detalls curiosos i prou desconeguts de la vida de l’il·lustre guitarrista vila-realenc
Francesc Tàrrega i Eixea, el guitarrista més universal de tots els temps
Toni Pitarch
Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea va nàixer a Vila-real el dia 21 de novembre de 1852, concretament a la plaça de Sant Pasqual número 54 (segons la partida de bateig), però se va criar i va créixer al Raval de Sant Pasqual a la casa on, ara mateix, es troba l’oficina municipal de Turisme. Amb els primers èxits com a guitarrista i compositor s’instal.là a Barcelona, on va morir el 15 de desembre de 1909, l’any de la Setmana Tràgica a la Ciutat Comtal.
Fill de Francesc Tàrrega Tirado i d’Antònia Eixea Broch, humils vila-realencs dedicats a fer de casers de les monges clarísses, va tenir una infantesa marcada per un accident. De xiquet, Francesc era cuidat per una assistenta, però, un dia es va escapar de casa i va caure dins de La Sequiola, el popular canal de reg pròxim a sa casa. Açò li va causar un fort xoc que va danyar els seus ulls per sempre. Son pare va pensar que el xiquet podria perdre completament la vista, de manera que es van traslladar a Castelló perquè assistira a classes de música i, en cas de quedar cec, poguera guanyar-se la vida com a músic, tocant algun instrument.
Va ser curiosament un músic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir a Tàrrega les seues primeres lliçons musicals. I un altre cec, Manuel González, també conegut com «El cec de la Marina» va ser qui el va iniciar en el món de la guitarra. Aquest es guanyava la vida tocant tal instrument, i sabia molt bé tots els trucs per a animar la generositat del públic, secrets que va ensenyar al jove Tárrega.
En 1862, el famós concertista Julián Arcas donà un concert a Castelló on va tindre l’oportunitat d’escoltar tocar el jove i va quedar tan impressionat, per la seua habilitat, que va recomanar a son pare que l’enviara a Barcelona per tal de millorar els seus estudis musicals. D’esta manera, Tárrega es va desplaçar a esta ciutat, però prompte va abandonar la casa dels familiars on residia i es va unir a un grup de joves músics, tocant a tavernes i cafeteries per a guanyar-se alguns diners, en compte d’assistir al conservatori. Son pare es va assabentar d’açò i va anar a Barcelona per a portar-lo a de tornada cap a casa.
Pots llegir l’article complet, publicat al seu dia en la revista POBLE, en el següent pdf…
Foto de portada: Imagen de Chen
