Guillermo del Toro du a terme un luxós remake de ‘El callejón de las almas perdidas/Nightmare Alley’ (1947, Edmund Goulding), adaptació de la novel·la de 1946 de William Lindsay Gresham, canviant l’atmosfera del noir en contrastat blanc i negre en benefici del tractament exuberant del color i els espais. Un sinistre i inquietant pròleg ens introdueix el personatge principal, Stanton Carlisle (Bradley Cooper), un home sense ofici, ni benefici, fins que acaba trobant feina en un circ ambulant regit per Clement Hoately (Willem Dafoe).
‘El callejón de las almas perdidas’ encaixa en la clàssica estructura d’ascens i caiguda d’un ningú que assoleix l’èxit per acabar devorat per la fama i el poder. L’alè fatalista del cinema negre perviu en aquest admirable film on, per exemple, les flames de l’inici empaiten al protagonista en diversos moments. Fins i tot conserva una figura tan emblemàtica del gènere com la femme fatale, aquí encarnada per Lilith. Del Toro sembla que deixa de banda el característic alè fantàstic que nodreix el seu cinema, segell ben distingible en films com ‘El laberinto del fauno’ (2006) o l’oscaritzada ‘La forma del agua’ (2017), per centrar-se en el món dels freaks i l’atmosfera grotesca del circ ambulant, on les atraccions circenses, l’exhibició de criatures semihumanes o les endevinacions en l’espiritisme acaben per refutar el mateix gènere fantàstic.
Veiem com el meravellós i el fantàstic s’esvaeix quan es revela que rere la màgia i l’encant d’un número de circ o una sessió de mentalista s’amaga un engranatge amb poc marge d’error on tot té una lògica interna, un mètode de treball, un manual d’ús de signes, tot perfectament estipulat i calculat. En posar al descobert les tàctiques i tècniques per atraure els incauts sembla com si Del Toro ens parlés del seu propi cinema, posant en relleu els paranys del fantàstic per atrapar el públic. Però, sobretot, el que planteja és que els monstres de veritat no es troben en el reialme de la imaginació, sinó en la vida real.
Per Joan Millaret i Valls / AMIC – Redacció & revistapoble.net
