La Confederació Hidrogràfica del Xúquer hi ha distribuït un Protocol de desinfecció en masses d’aigua afectades per aquest bivalve exòtic
El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana col•labora amb la Confederació Hidrogràfica de Xúquer per a lluitar contra la clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha). Aquest organisme públic depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica ha elaborat un Protocol de desinfecció en masses d’aigua afectades per la clòtxina zebrada que actualment està disponible en el següent enllaç: http://www.chj.es. Aquest protocol presenta tota una sèrie d’accions de control i prevenció de l’invertebrat. La clòtxina zebrada és un mol•lusc bivalve d’aigua dolça i salobre procedent dels mars Caspi, Aral i Negre, de països de l’Àsia Central com Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan o Azerbaidjan.
A partir del segle XIX va començar a expandir-se per tota Europa mitjançant les larves incrustades en el casc de diferents embarcacions. És una espècie amb una extraordinària capacitat de modificar l’ecosistema on s’estableix generant importants impactes ecològics i econòmics. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’hi ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses i perilloses del món. La seua closca presenta una forma triangular amb unes bandes en ziga-zaga entre groc apagat i marró fosc. Els adults poden arribar a mesurar vora tres centímetres. Solen formar denses colònies constituïdes per milers d’individus. El seu perjudici ecològic és bastant greu, ja que modifiquen l’estructura de l’hàbitat i perjudiquen l’equilibri ecològic. També alteren les comunitats de fauna i flora aquàtica de peixos, fitoplàncton i bivalves protegits.
Pel que fa als perjudicis econòmics més greus en les infraestructures hídriques, les colònies formades per milers d’individus poden arribar a col•lapsar conduccions per al pas de l’aigua. Les larves de la clòtxina zebrada tenen una mida microscòpica i viuen surant en l’aigua. Açò fa que siguen capaces de propagar-se per rius i embassaments per mitjà de l’aigua que es puga trobar en les diferents embarcacions o l’aigua que s’utilitze per a transportar l’enceball viu per a pescar. Per exemple durant la fase adulta es poden dispersar fixant-se en el casc de les embarcacions, remolcs i els baixos dels automòbils que s’introdueixen a l’aigua. Per totes aquestes qüestions el Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars recorda la importància d’aplicar el protocol de desinfecció en tot el material que haja estat en contacte amb l’aigua: embarcacions, remolc, baixos del vehicle, circuit del motor, arts de pesca, equips utilitzats i altres. L’objectiu primordial és evitar que les larves i els adults de la clòtxina zebrada es propaguen d’un lloc a un altre.
Clòtxina zebrada al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va corroborar l’aparició d’exemplars de clòtxina zebrada enfront de la presa de l’assut comunitari d’Almassora i al pantanet de Santa Quitèria el passat mes de febrer. No és la primera vegada que apareixia, ja que fa uns 7 anys es van trobar exemplars a les parets de l’embassament de santa Quitèria després d’una baixada pronunciada del seu cabal. L’any 2001 va aparéixer per primera vegada a Espanya. Concretament ho va fer al terme municipal de Riba-roja de l’Ebre (Tarragona). Un dels primers problemes que va ocasionar va ser obturar les reixes de la central hidroelèctrica de Riba-roja. L’any 2013 el Ministeri de Medi Ambient va incloure la clòtxina zebrada en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores a causa de l’extraordinària expansió i afecció en els ecosistemes fluvials espanyols. Els bivalves exòtics han saltat de l’Ebre al riu Millars per mitjà de la pesca esportiva o el trasllat d’embarcacions lleugeres. Durant la campanya d’estiu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), com a mesura de prevenció, torna a recordar per mitjà d’una campanya informativa la necessitat de lluitar contra aquesta espècie invasora amb el Protocol de desinfecció.
