Vila-real commemora els 500 anys de la Reforma protestant i el seu arrelament a la ciutat amb un culte d’esglésies evangèliques i el record als practicants que han mantingut la tradició
La Regidoria de Tradicions organitza, juntament amb el Centro Cristiano i l’església evangèlica de Filadelfia, un acte per a fomentar la llibertat religiosa i donar a conèixer aquesta religió que ha estat present en la història de Vila-real des del segle XVI
La plaça Major de Vila-real es convertirà el proper diumenge 4 de novembre en escenari de la cloenda de la commemoració dels 500 anys de la Reforma protestant, que es va complir el passat 31 d’octubre de 2017 i que al llarg de tot un any ha comptat amb nombrosos actes de celebració a tot el país.
Per aquest motiu, des de la Regidoria de Tradicions, juntament amb el Centro Cristiano i l’església evangèlica Filadelfia, s’ha organitzat un acte d’unió commemoratiu que servirà com a clausura oficial i pública per a tots els fidels de Vila-real.
El regidor de l’àrea, Santi Cortells, acompanyat pels pastors del Centro Cristiano, Francisco Hilario, i de l’església de Filadelfia, Alejandro Bustamante, ha presentat l’esdeveniment, que començarà a les 11.00 hores a la plaça Major, amb un culte unit d’esglésies evangèliques i que continuarà amb un recorregut fins al jardí de Jaume I, on es llegirà un manifest commemoratiu i es recordarà a tots els practicants que des del segle XVI han mantingut viva aquesta religió tan arrelada a la ciutat.
“La Constitució parla de diversitat religiosa, de llengües i de banderes, però a la pràctica només es parla d’una religió, d’una llengua i d’una bandera, per açò volem demostrar que en la nostra ciutat la diversitat és real i es practica, no només es predica”, afirma Cortells. “Per açò, com fem amb tots els actes que se’ns proposen des d’altres religions, oferim la nostra plaça perquè aquestes persones s’expressen en el seu sentit espiritual i, en part, perquè es donen a conèixer a molts veïns que, possiblement, desconeixen la seua existència”, assegura l’edil, qui recorda que “ha sigut una església molt perseguida, també en el nostre poble, en l’Arxiu del qual consta fins i tot la mort d’alguns personatges que van ser cremats en la foguera per practicar aquesta religió”.
Així mateix, assenyala que «en altres països europeus el dia de la Reforma és fins i tot festiu a nivell nacional” i recorda que “a Vila-real ara és una església minoritària, però compta amb un gran arrelament, ja que des del segle XVI consta la seua existència i, especialment, en el segle XX, des dels anys 60, quan ciutadans, principalment arribats des de Santiago de l’Espasa (Jaén) van començar a instaurar la religió que en els anys 30 i 40 havien de practicar amagats als cortijos de la zona”.
Francisco Hilario, que ha convidat tots els vila-realencs a acostar-se a conèixer més a fons aquesta commemoració, ha explicat que “se’ns ha titllat a moltes maneres pejoratives, però simplement som cristians que seguim la doctrina de Martí Luter, una variant diferent a la qual tots coneixen, però que al cap i a la fi llança un missatge de perdó, pau, restauració, llibertat, justícia i vida plena emocional i espiritual”. A més, assenyala que aquesta branca va assolir grans avanços, com les primeres traduccions de la Bíblia a idiomes diferents del llatí i del grec, per a arribar a tota la població, i lamenta que “mentre a Europa els països protestants van avançar molt respecte dels catòlics des de l’arribada del protestantisme -gràcies a la gran influència que va tenir en el canvi de mentalitat per a lluitar pels drets de la dona i en totes les esferes-, ací ens vam quedar enrere”. A més, denuncia que “malgrat la suposada aconfesionalitat de l’Estat, sembla que només hi ha una única religió, la qual cosa produeix greus desigualtats amb la resta de cultes, cosa que ens sembla totalment injusta”.
Per la seua banda, Alejandro Bustamante ha assenyalat que l’església de Filadelfia està totalment en germanor amb la resta de col·lectius evangelistes i destaca la seua diversitat, ja que “integra una gran part de població gitana, però també no gitana”. A més, indica que “en el nostre cas, els orígens es remuntarien als anys 60 i una de les nostres distincions serien l’ús de la música en els nostres cultes, amb cants espirituals acompanyats de flamenc com a forma d’expressió del nostre amor cap a Déu” i assenyala que “a banda de reunir-nos per a orar tenim una obra social en la qual ajudem a tot aquell que ho necessita, atenent gent amb problemes d’alcohol i drogues, entre d’altres”.
“La tradició de l’església evangèlica està a Vila-real i des de Tradicions som conscients de l’existència d’altres religions que no són la majoritària i que tenen un gran arrelament en la ciutat, per la qual cosa estem oberts a tots els veïns”, indica Cortells.
