El 25 de desembre commemorem el naixement de Jesús, una data que, no obstant això, no està recollida en la bíblia ni existeix d’ella cap evidència històrica. Que va néixer Jesús, ningú ho pot posar en dubte (deixant a part la misticitat associada), perquè existeixen fets provats. Però, segons els estudis, el naixement de Jesús se situaria entorn dels mesos de setembre o octubre, basant-ho en un càlcul regressiu realitzat per experts a partir del moment de la seva mort (durant la primavera dels seus trenta-tres anys) i a dos fets concrets:
– El primer d’ells, es refereix als pastors. I és que a aquests, segons les escriptures, un àngel els va anunciar el naixement de Jesús mentre es trobaven pasturant i dormint al «ras», quelcom que en la zona només es podia fer des de finals de març fins a finals d’octubre. Durant l’hivern, les ovelles romanien tancades en la cleda. Tot açò si ens acollim, com déiem, a les escriptures i donant com reals i no metafòriques algunes de les descripcions que es fan sobre eixe moment.
– El segon, té a veure amb el cens de Cèsar August, el qual no va poder fer-se durant l’hivern perquè en molts casos, igual que va passar amb Josep i Maria, complir amb aquesta obligació exigia desplaçar-se a peu llargues distàncies, i desembre era (encara ho és), un mes molt plujós i fred en la zona de la Judea.
L’any del seu naixement, tampoc va ser l’I.aC, sinó entorn l’any 6.aC, si hem de fer coincidir el regnat d’Herodes (sota el qual va néixer Jesús segons els evangelis de Mateu i Lluc), i l’obligació de cens ordenat per les autoritats de l’època segons hem comentat anteriorment. Se cita el naixement en el segle I, per obra de Dionisi el Minso, un monjo bizantí que va instaurar un nou mètode de comptar els anys, per a separar l’era pagana de la nova era cristina i partint del «anno domini» o «any del senyor», és a dir, del naixement del Messies i no del naixement de la ciutat de Roma com es venia fent fins al moment.
Ara bé, pel que fa al dia…, si sabem que no va néixer un 25 de desembre, per què ho celebrem aquest dia?
Es creu que va ser una ordre de l’emperador romà Constantí I, que va demanar, substituir totes les festes paganes, i especialment la que celebrava l’arribada del solstici d’hivern i que coincidia entre els dies 17 i 25 de desembre, la ‘Saturnalia‘. En ella no sols se celebrava el ressorgiment del sol després d’un període de major foscor, si no que es festejava també la finalització dels treballs de camp, especialment de les sembres, obligant el clima a la paralització de les activitats al aire lliure, donant pas així a un període de major descans. A més, els festejos tenien en compte l’arribada del fred i, amb això, una major possibilitat de fam durant l’estació entrant, per la qual cosa s’aprofitava el moment per al sacrifici dels animals i no haver d’alimentar-los durant el més cru hivern, disposant així de carn fresca per a la celebració. També s’aprofitava el vi i la cervesa de la collita recent. En aquests dies era comú fer-se regals, encendre espelmes (per a espantar els dolents esperits) i donar grans banquets, tradicions que s’haurien conservat fins als nostres dies.
Text: Eva Remolina (AMIC – Redacció) i revistapoble.net
