El ple del Senat que s’iniciarà dimarts que ve dia 20 i es preveu vaig durar fins al dia 22, haurà de pronunciar-se sobre les 440 esmenes als PGE de 2023 presentades per Compromís, que d’eixir aprovades hauria d’incorporar-se per a les explica de l’Estat per a l’any vinent
Entre elles, Mulet proposa una disposició addicional nova:
El Govern, per a contribuir a pal·liar els efectes de la invasió d’Ucraïna i la inflació en els sectors intensius activarà un fons de 200 milions d’euros que incorporarà les següents línies d’actuació:
I. Posar en marxa un crèdit fiscal favorable a empreses del sector ceràmic, que implique reduccions d’impostos sobre la base de l’increment de la facturació en el proveïment de gas natural, com estan fent altres Estats membres de la Unió Europea.
II. Activar el Mecanisme XARXA en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) perquè les empreses del sector de la ceràmica es puguen acollir a aquest instrument com una mesura de flexibilització i estabilització de l’ús del clúster ceràmic. En cas que el Mecanisme XARXA no s’acomodara a la situació de les empreses del sector ceràmic, establir un nou mecanisme de característiques similars, és a dir, amb reduccions de les cotitzacions socials per a les empreses i evitant que les persones treballadores del sector consumisquen períodes de prestacions per desocupació.
III. Incrementar les ajudes directes al sector ceràmic per a assegurar les ocupacions de les persones treballadores i l’existència del clúster ceràmic de les comarques de Castelló.
IV. Estudiar mecanismes per a la participació del Sector Públic de l’Estat en compres de gas en origen per a poder garantir el subministrament del sector ceràmic i la reducció del seu preu a fi de guanyar competitivitat.
V. Establir llits per a la recuperació de les relacions a nivell diplomàtic amb països que estan reforçant les seues barreres a la importació de productes ceràmics a causa de decisions geoestratègiques recents de l’Estat espanyol.
VI. Acompanyar a la Generalitat Valenciana en la seua aposta per la investigació en energies alternatives per al seu ús en l’activitat industrial i més concretament en el sector ceràmic.
VII. Reclamar a la Comissió Europea una regulació propícia per a permetre una baixada del preu de l’energia.
Justificació:
La guerra d’Ucraïna, juntament amb altres decisions geoestratègiques que han afectat les cadenes de distribució de combustibles fòssils, han comportat una emergència energètica i econòmica que obliga les institucions públiques a actuar amb urgència per a poder pal·liar els efectes negatius en aquest marc de recuperació després dels efectes de la pandèmia.
D’aquesta manera, l’increment significatiu i constant dels preus de l’energia i les matèries primeres està afectant durament els sectors més dependents dels combustibles fòssils i intensius en el seu ús, com és el cas del sector ceràmic -fabricadors de taulells i paviments ceràmics, fabricadors de fregides, esmalts i colorificis, així com els proveïdors de maquinària per als subsectors anteriors. Per ampliar el context, aquest sector consumeix el 8% del gas natural que es consumeix en l’activitat industrial a Espanya. El preu del megavat hora (mWh) ha passat dels 15-20 € en el context anterior a la guerra d’Ucraïna, als 215 € en l’actualitat. Aquest increment ha repercutit en l’estructura de costos de les rajoles ceràmiques de tal manera, que el percentatge del cost atribuïble al consum d’energies ha passat del 15% al 40%, convertint el model de negoci en inviable per a moltes de les fàbriques. Fins a tal punt el preu del gas s’està convertint en el factor crític per a poder produir ceràmica, que les fàbriques estan parant les línies de producció en moments en el qual el preu del gas repunta i reprenent la fabricació quan s’accedeix a gas a preus lleugerament inferiors.
El sector de la ceràmica conforma un autèntic clúster a les comarques de Castelló, concentrant el 95% del volum de facturació d’aquest sector a Espanya, i la seua rellevància en termes d’ocupació, producció i exportació industrial és inqüestionable a nivell valencià, estatal i internacional. No obstant això, la crisi energètica provocada per l’augment del cost del gas ha derivat en 77 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que afecten a quasi 9.000 persones treballadores i 7 expedients d’extinció de contractes (ERE) que afecta a quasi un miler de persones treballadores. En total, ERTO i acomiadaments aconsegueixen ja la meitat de les ocupacions directes del sector i a tots els municipis on se situa el clúster tauleller (Onda, Vila-real, Almassora, l’Alcora, Castelló…) Tot això genera seriosos problemes a curt i mitjà termini per a un sector econòmic clau de les comarques de Castelló i que genera més del 14% del PIB en l’economia valenciana, així com el 2,7% del PIB industrial de l’Estat espanyol.
Davant aquesta situació, és necessari que el Govern d’Espanya s’implique de manera activa i amb sentit de co governança per a pal·liar els efectes desfavorables de l’augment del preu de l’energia en un sector essencial com és el sector econòmic de la ceràmica. No està sent així fins hui: els intents d’interlocució de representants del sector amb membres destacats del govern han sigut atesos amb lentitud o directament derivats a persones dels seus equips sense capacitat de manifestar compromisos rellevants. Les peticions de mesures pal·liatives concretes han sigut rebutjades sense oferir una alternativa. Primer, el govern va tardar a reaccionar a aplicar l’excepció ibèrica a les plantes de cogeneració i solament el va materialitzar quan més d’un terç d’aquestes havien decidit parar. Després, quan empreses i seccions sindicals van demandar de manera unànime al govern que els ERTO del sector es pogueren acollir al mecanisme XARXA, per a abaratir costos les primeres i per a evitar que els treballadors consumiren temps de prestació les segones, i van rebre com a resposta que la seua situació no s’acomodava exactament al que es preveu en el mecanisme XARXA sense rebre a canvi cap proposta alternativa que acollira les demandes del sector.
En altres països europeus amb implantació d’empreses del sector ceràmic amb la mateixa tecnologia i, per tant, intensives en consum de gas, s’han estat arbitrant mesures que s’estan mostrant efectives per al sosteniment de la producció. D’elles, la de major impacte ha sigut establir un crèdit fiscal favorable sobre la base de l’increment de la facturació en el proveïment de gas natural, de manera que s’estableixen reduccions d’impostos (quotes de la seguretat social, imposat de societats…) en mensualitats següents per un import de fins al 40% de l’increment del cost de la factura de gas. Es calcula que, mitjançant aquesta mesura, les empreses del sector ceràmic d’Itàlia deixaran d’abonar fins a 1.000 milions d’euros en impostos. En contrast, les ajudes extraordinàries previstes per al sector ceràmic espanyol en l’RD 6/2022, van suposar unes ajudes totals de solament 25 milions d’euros, xifra que va servir per a cobrir únicament un 1,2% del sobrecost suportat per les empreses d’aquest sector fins hui. En resum, en un mercat internacional en què les xifres de negoci d’Itàlia i Espanya estan molt parelles, els 975 milions d’euros de més en mans de les empreses italianes poden suposar una bolcada decisiva al seu favor que els permeta mantindre la producció de la major part d’empreses i conquistar mercats en els quals ara les empreses valencianes són predominants, al no poder aquestes últimes mantindre els seus nivells de producció.
La caiguda del sector ceràmic valencià podria suposar una desfeta per a l’economia valenciana i més concretament la de Castelló de dimensions incalculables. Actualment 1 de cada 2 ocupacions de la indústria castellonenca i 1 de cada 3 ocupacions del total provincial es troben en el sector ceràmic. La destrucció d’un percentatge significatiu d’aqueixes ocupacions tindria repercussions en empreses auxiliars en primera instància i, més endavant, quedarien ressentits també el sector serveis i l’economia en general. D’altra banda, l’excés de mà d’obra sense ocupació podria afectar la baixa als salaris, ja que la resta dels sectors trobarien una sobreoferta de potencials emprats. Per a finalitzar, s’estén la inquietud per la possibilitat que algunes empreses del sector puguen deslocalitzar-se de manera definitiva, la qual cosa llastraria les possibilitats de recuperació dels llocs de treball en cas de superar-se aquesta crisi.
