María Ángeles, no va nàixer a Vila-real, però sent els colors del Villarreal CF com el que més. A través d’aquestes línies que ens envia ens transmet tota l’emoció que van sentir, tant ella com la seua filla, aquella màgica nit del 26 de maig de 2021.
26-05-2021: El meu sentiment. Dia i nit inoblidables, per María Ángeles Celades Plá.
No sóc nascuda a Vila-real, però sí tinc el cor groc després de viure més d’una década en aquest estimat poble.
El futbol no és el meu punt fort, però la situació donava a tindre passió, sense cap dubte, a estar al peu del canyó.
De bon matí, quan vaig anar a portar a les meues filles al cole, Vila-real ja respirava aire blau i groc. Balcons, finestres i finestretes engalanats, amb la nostra bandera, en globus, algún que altre veí ja lluïnt samarreta del Villarreal. Els xiquets i xiquetes entraven al cole emocionats i nerviosos, en el pati estava esperant-los un submari de “cartó-pedra”. Gràcies, Blanca Remolar. Grups d’amics i pares comentant la nit que ens esperava, tots els comerços decorats de groc, en fí, lo mai vist. El poble era una marea groga i blava.
Va aplegar la nit, i quasi sense sopar dels nervis que portavem damunt, el Villarreal CF va eixir a jugar al camp de Polonia, nerviosos, però molt concentrats. La situació no era per a menys.
Passaven el minuts, que pareixien hores. Quina manera de patir! Quina manera de gaudir! Però el final va ser feliç…
Només vos puc dir que heu fet somriure a tot el poble de Vila-real. A la meua filla Lucía, de 7 anys, l’emoció li va poder. Em deia: “Mami, el poble es farà famós! Qué grans són! Podrem anar a veure la copa? A la temporada següent ja podrem anar a vore’ls al camp? El papa, al estar de guardia, s’ha perdut el millor partit del món, pobre!”. Tot eren afirmacions i preguntes entre llàgrimes. Presenciar açò no té preu. Erem i som una familia grogueta.
El meu sentiment el resumiria en nervis, crits, llàgrimes, alegría, sentiments a flor de pell, creuar whatssaps per tot arreu, la gent del meu poble natal, Portell, felicitant-nos, nit que mai oblidaré, no vull ni pensar com estaríeu els que sou fills del poble, tinc clar que el sentiment no és el mateix. Endavant Villarreal!!.
Sr. Fernando Roig, vaig a permitir-me el luxe de dedicar-li el triomf a vosté també, com ha fet molta gent del poble, sense el seu esforç, açò no haguera segut possible, no estaríem on estem. Gràcies.
Sou molt grans, uns afortunats, uns lluïtadors, ara i sempre, la nostra il.lusió.
Ànim, vosaltres podeu amb açó i més!
Gràcies Villarreal CF!
El nostre poble és Europa!
Vila-real, no són les meues arrels, però si el dia a dia!
