Les obres, que seran finançades al 50% entre les administracions provincial i autonòmica, tenen un import estimat de quatre milions d’euros
El president de la Diputació, José Martí, ha destacat l’aliança de totes dues institucions per a aconseguir que «tots els camins arriben a aqueixa joia del patrimoni valencià coneguda com a Sant Joan de Penyagolosa»
El conseller de Cultura, Vicent Marzà, ha incidit en què «aquest acord és el primer impuls a la rehabilitació integral d’un símbol patrimonial, cultural i natural, referent del poble valencià»
El president de la Diputació, José Martí; el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el bisbe de la Diòcesi de Segorbe Castelló, Casimiro López, han ratificat hui a Sant Joan de Penyagolosa el conveni marc de col·laboració per a la recuperació i rehabilitació del santuari amb la meta de recuperar aquest emblemàtic entorn per a tots els castellonencs i convertir-lo en un nou motor econòmic per als pobles de l’entorn. Les obres, que seran licitades i executades pel Bisbat, tindran un cost estimat de 4 milions d’euros i seran finançades al 50% per la Diputació Provincial i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
El document s’ha signat hui a les portes del propi santuari en un acte que ha comptat amb la presència de diferents representants institucionals, entre els quals estaven els alcaldes de Vistabella (José Alcón), Atzeneta (Santiago Agustina), Xodos (Augusto Solsona), Culla (Heredio Bellés) i Les Useres (Jaime Martínez), així com la directora territorial de Presidència, Eva Redondo; la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, i els diputats provincials Ignasi Garcia, Vicent Sales, David Vicente i Cristina Fernández, entre altres.
El conveni, que té de vigència fins al 31 de desembre de 2023, però pot ser prorrogat fins a finals de 2024, contempla en la seua clàusula quarta la creació d’una comissió de seguiment que tindrà dos representants de cadascuna de les entitats signants per a supervisar l’execució del conveni, el finançament del mateix i la marxa i incidències de les obres.
La recuperació de Penyagolosa és un d’un dels projectes fonamentals de la legislatura 2019-2023 emprés pel govern progressista del canvi de la Diputació de Castelló des de l’inici de l’actual mandat, que es va veure reforçat mesos després amb la implicació de la Conselleria de Cultura per a recuperar un complex que va quedar en desús en 2018 pel mal estat de conservació que presentaven els seus edificis.
El que es pretén és escometre una rehabilitació integral que preserve el valor patrimonial del conjunt per a la seua utilització com a lloc de peregrinació, estudi i descans. Són objectius que precisaran de l’habilitació d’un servei de hostatgeria de qualitat que potencie el seu vessant turístic i genere activitat econòmica a la comarca.
Característiques del projecte
Ángel Albert, l’arquitecte responsable de redactar el projecte, ha desgranat algunes de les característiques de la rehabilitació. Sobre aquest tema, ha assenyalat que s’intervé en el conjunt del santuari i que la nova hostatgeria tindrà capacitat per a 46 persones per a pernoctar i l’aforament del restaurant serà de 70 comensals. També ha dit que l’actuació que s’escometrà tindrà un caràcter general i conservacionista, «la qual cosa vol dir que s’intervé allí on és necessari i amb actuacions minimalistes perquè no es perda l’esperit i el carisma d’un edifici amb tanta història.» No obstant això, «tindrà una dotació i un confort propis del segle XXI».
José Martí: «Hui és un gran dia»
Després de la signatura del conveni, el president de la Diputació, José Martí, ha manifestat que «hui és un gran dia per a la província de Castelló, una jornada en la qual dues administracions rubriquen la seua decisió d’anar juntes i de la mà per a rehabilitar un entorn tan volgut com Sant Joan de Penyagolosa, que tanca bona part de la nostra història i que es converteix en el punt de partida d’un futur que és pròxim i que proporcionarà vida i activitat econòmica per a Vistabella i els pobles de la seua àrea d’influència».
Segons ha dit, «hui fem política amb majúscules, en el millor sentit de l’expressió, per a rehabilitar una joia valenciana situada al Parc Natural de Penyagolosa, que ens ofereix unes importantíssimes possibilitats formatives, turístiques i econòmiques que tenim la ferma voluntat d’aprofitar, en el millor sentit del terme». En aquest sentit, és important recordar que se situa en un dels referents de l’excursionisme de la Comunitat Valenciana, el pic de la qual més elevat se situa a 1.814 metres d’altitud. «Hui la Diputació i la Conselleria d’Educació demostren que voler és poder» i que «tenim el ferm propòsit que tots els camins porten a Sant Joan de Penyagolosa», ha conclòs Martí.
Ruth Sanz: «Fer les coses bé i escoltar»
En similars termes als del president s’ha pronunciat la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, qui ha recordat que «la recuperació de Penyagolosa va passar a ser una prioritat des del mateix moment de la presa de possessió del president Martí al juny de 2019» i que «des del minut 1 vam ser conscients que calia fer les coses bé, escoltant a tots els actors protagonistes: romers, municipis, propietaris, i en estreta col·laboració amb el govern autonòmic.
Vicent Marzà: «El primer impuls a la rehabilitació integral»
Per part seua, el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha posat en valor que «aquest acord és el primer impuls a la rehabilitació integral d’un símbol patrimonial, cultural i natural referent del poble valencià i, especialment, de les comarques del nord de Castelló. L’arrelament històric d’aquest enclavament, que acull les peregrinacions de la majoria de pobles al seu voltant i que han traçat ‘Camins de Penyagolosa’, és importantíssim des del punt de vista cultural, ecològic i etnològic”. Per això, “recuperar l’activitat i el servei dels edificis és clau perquè contribuirà a la dinamització de l’economia i generarà oportunitats als pobles que l’envolten atraient visitants que vulguen descobrir o redescobrir aquest paratge excepcional, així com la seua història i tradició; i a més ens ajudarà a transmetre valors com el respecte a la naturalesa i el patrimoni del Gegant de pedra”.
Camins de Penyagolosa
El complex té el seu origen com a cenobi a la fi del segle XIV, encara que el seu nucli principal data de la segona meitat del segle XVI i l’edificació de l’església actual del segle XVIII. Dedicat Sant Joan Baptista i Santa Bàrbara, el santuari està declarat Bé d’Interés Cultural i Monument Històric Artístic, i constitueix un important focus d’atracció religiosa que acull des de l’Edat Mitjana la majoria de les peregrinacions dels pobles de voltant, com Les Useres, Culla, Xodos, Vistabella o Puertomingalvo. Aquestes romeries constitueixen la base dels camins traçats des d’aquests municipis fins al santuari coneguts com ‘Camins de Penyagolosa’, que tanquen un importantíssim patrimoni arqueològic, arquitectònic, ecològic i etnològic.
