Entrevista publicada en el número 267 de revista POBLE.
Alberto Ibáñez continuarà quatre anys més treballant ben a prop de la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra en l’àrea d’Igualtat i Pol ítiques Inclusives. El secretari autonòmic d’inclusió avança per als lectors de POBLE que són tres els reptes més importants que caldrà abordar aquesta legislatura. I en aquest sentit, es refereix a la llei d’Igualtat, accessibilitat, diversitat familiar i fa referència també a la qüestió migratòria com un dels punts claus de lluita contra la despoblació. Per últim, entre les pròximes línies d’actuació, Ibáñez apunta a polítiques per donar suport als recursos que permeten als nostres majors tenir una vida digna.
En primer lloc, amb quines sensacions afronta la renovació del càrrec?
La primera vegada sempre és un plaer i la segona també té un punt d’agraïment. És un autèntic goig que la vicepresidenta haja confi at en mi per poder seguir treballant en projectes apassionants que vam començar en 2015, que estan començant a donar resultats i poder seguir implicat i estant en primera línia. Pense que és una responsabilitat, un plaer, però també un repte.
Ha aconseguit els objectius que desitjava?
Jo crec que la política, i sobretot ara que va tot molt ràpid i que vivim en un món molt hostil i de paraules molt grosses, de tant en tant va bé aturar-se, mirar i analitzar. Crec que el resultat del Botànic és un bon resultat no només en l’àrea social. Considere que el fet d’haver donat estabilitat al Govern valencià després de tants anys marcats per la corrupció, la devaluació dels serveis públics… Crec que ara ha estat una visió molt més compartida, de vertebració del territori, d’oportunitats i plural, el fet que siguem diferents partits al Govern també ha enriquit, de vegades ha fet les negociacions més llargues, però crec que també més solvents. I en aquest sentit, crec que sí, tant en l’àmbit personal com polític hem assolit gran part dels objectius.
Quins són aquests objectius que s’han assolit?
El primer és restablir la normalitat democràtica. La Generalitat estava tancada a molts col·lectius i a l’oposició. Hem recuperat el dinamisme democràtic de rebre a qualsevol entitat i de parlar amb tots. I a escala política, destacaria diferents qüestions. La primera és la renda valenciana d’Inclusió, crec que és una eina molt potent de lluita contra l’exclusió i que ens ha situat en l’avantguarda de l’Estat. També destacaria el pacte valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. No només el que hem aconseguit amb el pacte, sinó el com ho hem aconseguit, que en un moment complicat hi ha consens unànime de les forces polítiques, sindicats, patronal, mitjans de comunicació, universitats, moviment feminista, associacions de dones… Això també explica com hem fet la política. També la llei d’Infància i de Joventut crec que han sigut molt importants, la Xarxa Jove va tenir un paper fonamental de polítiques de prevenció. Volem treballar la prevenció de la ludopatia, que va ser un dels grans problemes. Vila -real té una gran quantitat de sales de joc i hem d’acometre això des de l’arrel. No podem tenir adolescents destruïts ja per l’addicció al joc. La Xarxa Jove va servir també perquè les relacions de parella no siguen tòxiques, per intentar combatre la desafecció política… Per tant, jo posaria les lleis i el pacte de Violència de Gènere en els grans pilars de l’anterior legislatura i ara cal desenvolupar-lo.
Sempre hi ha coses que no es poden aconseguir. Quins assumptes pensa portar a terme en l’actual legislatura?
Aquesta legislatura m’agradaria destacar tres grans lleis, dos que encetem ja i una tercera que posarem més tard. És la Llei Valenciana d’Igualtat. El carrer ens demana un pas més d’una llei d’Igualtat amb una perspectiva empàtica, de corresponsabilitat. La llei d’Accessibilitat Universal, hem de fer passos importants perquè a l’Administració hi haja un llenguatge fàcil que tots comprenguen. I la tercera llei és de Diversitat Familiar. Hem d’obrir-nos a altres realitats reconeixent també moltes famílies reconstituïdes. Per exemple, quan una parella es divorcia i és junta amb una altra persona i tenen fi lls d’eixe matrimoni i de l’anterior, l’Administració encara no està adaptada. Moltes vegades has tingut una relació molt afectiva amb el fill de la teua parella i de cop i volta ja no tens drets. Hem de garantir sempre l’interès dels xiquets i les xiquetes per damunt de tot i fomentar les relacions de família, els bons tractes i l’àmbit convivencial. I, a més a més, volem portar a terme estratègies per a la igualtat del poble gitano i una vinculada al repte migratori. No podem estar tancant escoles i que al mateix temps no estiguem donant oportunitat a gent que ve de la guerra o de la fam. I una altra estratègia és allò que vincula a l’envelliment actiu i la lluita contra la soledat no desitjada. Una societat com la nostra ha d’implicar-se molt més en com tractem als nostres majors.
Com afecta l’infrafinançament a les persones i al seu àmbit d’actuació?
Aquest és un dels majors problemes que té el Govern valencià i si nosaltres tinguérem els diners d’altres comunitats autònomes… La que haguérem fet! Si anem als pressupostos de 2015, aquesta conselleria tenia uns 800 milions i en el projecte d’ara que hem presentat per al 2020 té més de 1.600 milions d’euros, quasi multiplicat per dos el pressupost de política social malgrat estar infrafinançats. En el cas de Vila -real, ha suposat passar de 320.000 euros a 1.200.000 en 2019. En l’àmbit de la diversitat funcional és on més es pot notar, hi havia 120 places en la ciutat i ara hi ha 257. Dit això, un dels temes troncals que ha de preocupar als valencians i valencianes és que no podem seguir sent espanyols de segona. L’Estat ha de pagar el 50% i continua pagant el 12% i junt amb que no tenim funcionariat en comparació a la mitjana estatal, fa que anem molt més lents.
Quines són les demandes que fa la Conselleria a l’Administració local?
Som un govern de vocació municipalista, molts de nosaltres hem estat anteriorment als ajuntaments i això sempre és positiu. Les nostres polítiques que moltes vegades han permès multiplicar per sis les plantilles dels ajuntaments, demanem que aquestes contractacions ens facen de manera àgil i que la prioritat política siga la igualtat d’oportunitats.
I què és el que l’Administració local li transmet a vostè?
Que els diners estan bé, però que contractar és més difícil, perquè les normes de l’Estat difi culten. I per tant, jo crec que al final tornem a la pregunta anterior, no és només l’infrafinançament si no és que el fi nançament autonòmic està malament però el local també. No pot ser que l’Estat tinga més finançament quan no té competències que afecten la quotidianitat de la gent. L’Estat espanyol té el repte de fi nançar als ajuntaments i les comunitats autònomes per poder desplegar aquestes qüestions. És important que hi haja un front comú de tots els partits, d’esquerres i de dretes, per adaptar les administracions a les competències que tenen.
En la nostra província, com ha estat la inversió que s’ha fet des de la Conselleria?
Una de les qüestions ha sigut que la gent veja que des de les torres de Serrans i de Quart cap a fora hi ha realitat. Per tant, una de les nostres preocupacions ha sigut intentar generar equilibri territorial. Però també he de dir que les comarques de Castelló estaven millor que les d’Alacant. Hem de vertebrar des d’un punt de vista de la responsabilitat i de la igualtat. Però dins de la distribució territorial hi ha un problema que no és només numèric i també hem d’atendre la singularitat de les comarques. Vila -real, Borriana, Castelló… han de tenir una millor relació. O comencem a teixir complicitats i ens reafirmem com una àrea metropolitana potent o estem perdent oportunitats. I això no vol dir que dissolguem l’element d’identitat i cultural de cada poble. Però sí que tinguem la capacitat política de parlar-nos.
Text: Juanjo Clemente
