Entrevista publicada en el número 269 de revista POBLE.
El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, avança els principals projectes de l’actual mandat
Inevitablement, en aquesta entrevista per als lectors de POBLE el conseller també fa al·lusió al debat que es va generar amb la intervenció de la ministra d’Educació, Isabel Celaá, al congres d’escoles catòliques. Tanmateix, Marzà subratlla el Pla Edifi cant com “un instrument de cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments” i recorda que Vila-real ja s’ha benefi ciat d’aquest programa amb les obres de reparació del sostre del CEIP José Soriano. Per últim, si es compleixen les previsions, el responsable del departament d’Educació també avança que els gimnasos dels centres Escultor Ortells, Concepción Arenal i Pascual Nácher seran una realitat abans que finalitze aquesta legislatura.
En línies generals, quins objectius es planteja per als pròxims quatre anys?
Estem treballant per una educació que mire d’igual a igual els sistemes educatius més prestigiosos d’Europa. Una educació més inclusiva, més equitativa, més innovadora i també que assegure una millor planifi cació de la Formació Professional. Hem eixit de la urgència per a dignificar l’educació pública. Hem aconseguit que hi haja més professorat i menys alumnes per aula i això propicia que les nostres línies de treball se centren en garantir la formació continuada del professorat i dur a terme noves maneres d’aprenentatge adequades al segle XXI. Això ho podem dir perquè durant la primera legislatura del Botànic hem implementat un pla de xoc social per a acabar amb les retallades i garantir així l’accés en igualtat real i efectiva a l’educació de qualitat de qualsevol xiqueta i qualsevol xiquet independentment de la seua situació social. Prova d’això és l’augment que hem fet d’inversió per alumne, 1.300 euros més des que governem. Hem consolidat ja diversos programes en aquesta línia. Ara com ara és una realitat que l’alumnat valencià tinga llibres de text gratuïts, la qual cosa suposa un estalvi anual de 300 euros per a cadascun dels 430.000 alumnes que participen en la Xarxa Llibres; hi ha molts més benefi ciaris de les beques menjador, 139.000 xiquets i xiquetes; estem augmentant la gratuïtat en el tram 0-3 anys amb més de 15.000 places gratuïtes de 2 anys i amb l’augment del Bo Infantil en la resta de tramsi estem millorant les infraestructures escolars mitjançant el projecte Edifi cant, que agilitza les tramitacions per assegurar aules dignes en tota la nostra xarxa de centres educatius públics. Amb aquestes mesures per a combatre les desigualtats, hem aconseguit que l’educació valenciana haja baixat dràsticament en segregació i estem en índexs semblants als de Dinamarca, Finlàndia o els Països Baixos.
De manera breu, quines altres necessitats té la Comunitat Valenciana en les altres dos àrees que vostè dirigeix? Què li reclamen els valencians?
La nostra línia d’actuació en matèria cultural és la reconstrucció dels sectors i l’enfortiment de la indústria cultural, així com la democratització de l’accés a la cultura, l’augment del consum cultural i la fi delització de nous públics. En l’àrea d’esport, les nostres prioritats són el foment de l’esport base i de la pràctica de l’activitat esportiva com a hàbits de vida saludable, i com a eines de cohesió i d’integració social, així com l’acompanyament a l’esport d’elit i a la tecnifi cació per convertir-nos en un territori referent en esport, en una ‘Comunitat de l’esport’. Som el territori que més activitat
física fa a l’escola amb diversos programes en col·laboració amb les federacions i hem creat o aprofundit en diversos programes específi cs com ‘Esport a l’escola’, ‘Aula ciclista’ i ‘Pilota a l’escola’. Fa temps que treballem també per a ser seu d’esdeveniments esportius arrelats a la nostra manera de ser i al nostre territori. Per això cada vegada hi ha més esdeveniments esportius estatals i internacionals a les comarques valencianes, amb una àmplia participació d’esportistes valencians, que compten amb el nostre acompanyament. En la celebració del congrés d’escoles
catòliques, la ministra Celaá va fer unes declaracions que van crear controvèrsia i en les quals va obviar que la llibertat educativa és un dret constitucional.
Quines són les línies que marcaran la legislatura i les polítiques educatives a la Comunitat Valenciana?
La llibertat educativa és aquella que assegura la igualtat d’oportunitats per a tothom i no només per a uns pocs privilegiats. Hi ha qui entén la llibertat educativa com una fórmula per a segregar i per a potenciar les desigualtats i això no entra dins de les nostres polítiques. Nosaltres treballem per assegurar una educació de qualitat, pública i gratuïta per a tothom. Allà on la xarxa pública no arriba, concertem centres educatius, com hem fet sense cap problema. L’educació concertada és necessària quan la pública no té suficient oferta. Com he dit al principi, en aquesta legislatura sumem en innovació i per això hem creat una Direcció General específi ca amb l’objectiu d’acompanyar
el professorat i posar en valor els més de 2.000 projectes d’innovació que ja estem impulsant en els centres educatius valencians. També volem un sistema més inclusiu on la diversitat a l’aula siga un puntal d’enriquiment educatiu. Aquesta legislatura també ha de ser la de la Formació Professional i per això hem impulsat el Pla valencià de l’FP que estem desenvolupant amb una dotació de 176 milions d’euros, que ha estat consensuat amb els representants sindicals i patronals i que ens marca un full de ruta clar. Les infraestructures escolars són també fonamentals. Prova d’això és que tenim una Direcció General específi ca també. Estem millorant dia a dia la coordinació amb els ajun-
taments per a un bon desenvolupament del pla ‘Edifi cant’, on a hores d’ara ja hem signat delegacions de competències en 253 consistoris per realitzar 529 actuacions de reforma, ampliació o nova construcció d’infraestructures educatives.
Aquestes delegacions de competències suposen que la Conselleria d’Educació cobreix tots els fons econòmics necessaris i els ajuntaments tramiten les obres. En l’àmbit cultural, què creu que necessita potenciar la Comunitat Valenciana?
L’àrea de Cultura que encapçale es dedica justament a eixa vertebració cultural que assenyaleu i la treballem expandint les programacions culturals al llarg del territori. Hi ha tres grans programes que ens ajuden a facilitar això: el Circuit Cultural valencià, les Capitals Culturals Valencianes i les adquisicions d’obres d’art de creadors valencians cada any per a fer exposicions que itineren per tot el territori. Pel que fa al Circuit, hem incentivat intensament aquest projecte, que assegura una major i millor programació als pobles en matèria d’arts escèniques, cinema i música. Mitjançant els
acords amb els pobles adherits al Circuit, nosaltres paguem el 50% de la programació cultural en les àrees que vos he esmentat. Justament Vila-real forma part del Circuit. Tenim un total de 81 poblacions i dues universitats, una d’elles l’UJI, que en formen part. De les últimes xifres que tenim, el nombre d’espectadors va ser de més de 600.000 persones, quasi un miler de companyies i artistes que treballaren al Circuit Cultural Valencià en les últimes edicions, i un total de més de 2.000 representacions. Per a fer-ho possible es necessiten fons econòmics i així ho estem fent: hem més que triplicat el pressuposts dedicat al Circuit, passant dels 475.000 euros en 2015 als 1,5 milions d’euros de 2019. El projecte de Capitals Culturals Valencianes n’és un altre exemple. Cada any una comissió analitza les diferents candidatures que ens presenten les poblacions i es designen les capitalitats anuals. Això comporta que posem en valor el treball que els municipis fan en matèria cultural i des de Cultura de la Generalitat programem també en aquestes poblacions diferents activitats. Fins a l’abril de 2020 una de les Capitals Culturals Valencianes és justament Vilafranca. Un altre eix important és l’adquisició d’obres d’art per part d’artistes residents al nostre territori. Estem ampliant el fons artístic de les valencianes i dels valencians mitjançant la compra d’obres de forma equitativa per territoris i per gènere. A hores d’ara ja duguem 73 adquirides en tres anys, amb les seues pertinents exposicions per visualitzar l’art valencià més d’actualitat.
En l’àmbit de l’esport, pel que fa al conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Vila-real per a l´ús i explotació del Cen
tre de Tecnifi cació Esportiva, quina és la situació actual d’eixe acord? S’ampliarà l’ús d’aquestes instal·lacions?
Volem que el Centre de Tecnifi cació Esportiva de Vila-real siga un referent com ho són la resta que tenim. Per tant estem treballant per fer-ho possible. Tenim la voluntat ferma d’ampliar les prestacions i obrir les instal·lacions del recinte, que compta amb pavelló, piscina coberta, residència i aulari, entre altres.
Reinvidicacions i situació educativa a Vila-real
Tenim la voluntat ferma d’ampliar les prestacions del CTE i obrir totes les instal·lacions del recinte
El nostre objectiu és que les xiquetes i xiquets de Vila-real tinguen les millors infraestructures escolars possibles, per això estem construint ja el nou aulari d’Infantil del CEIP Carles Sarthou amb l’objectiu que el pròxim curs 2020-
2021 més d’un centenar de menuts de 2 a 5 anys diguen adéu a més de sis anys en barracons. En aquest nou edifi
ci de 8 unitats, dues d’Infantil 2 anys i sis d’Infantil 3 a 5 anys, estem invertint 1,7 milions d’euros.
En el cas del CEIP Escultor Ortells, el passat 2 d’agost, gràcies a una inspecció de la pròpia Conselleria es va
detectar la presència de ciment aluminós en les biguetes del forjat sanitari de l’edifici de Primària i, quatre
dies després, iniciàrem les obres d’emergència per solucionar el problema. Les obres finalitzaren la darrera
setmana d’agost i el 2 de setembre l’equip docent ja va començar amb normalitat el seu treball amb garanties
de seguretat. Lògicament, el 9 de setembre l’alumnat va començar el curs amb normalitat. El pla ‘Edificant’ és un instrument molt vàlid de cooperació entre Educació de la Generalitat i els ajuntaments per a millorar les infraestructures educatives, com ho demostren les obres ja en marxa de reparació de la coberta del CEIP José Soriano, que ha adjudicat el consistori per 180.000 euros amb fons transferits per la nostra Conselleria. Estem col·laborant al màxim amb l’Ajuntament de Vila-real per incloure els gimnasos dels CEIP Pascual Nácher, Concepción Arenal i Escultor Ortells en el pla ‘Edifi cant’. En aquests moments estem esperant a què el consistori acabe de completar les memòries dels projectes per a poder aprovar la delegació d’obres i assignar els fons necessaris per part nostra per a executar
aquestes infraestructures educatives. Una vegada l’Ajuntament done eixe pas necessari, accelerarem els tràmits al màxim per signar les delegacions el més prompte possible per tal que el consistori puga licitar la construcció de les
obres i que els gimnasos siguen una realitat aquesta legislatura.
Quant al quart IES, si les necessitats de planificació educativa de Vila-real demostren que fa falta un nou institut, la
nostra voluntat serà total a l’hora de col·laborar amb l’ajuntament per a incloure el projecte en el pla ‘Edifi cant’ i posar a l’abast del consistori el finançament necessari per a fer realitat aquesta obra.
Text: Juanjo Clemente
