Els tres trams de Gran Via, Ciutat del Transport i Casalduch sumen 814.000 euros de pressupost amb finançament europeu
Amb l’ampliació de la xarxa ciclista, activa des de finals de 2018, la ciutat “avança cap a un model urbà sostenible”, indica Marco
Els tres nous trams de carril bici en Gran Via Tàrrega Monteblanco, Ciutat del Transport i avinguda Casalduch de Castelló amplien des del passat estiu en 5 quilòmetres la xarxa de vies ciclistes urbanes i interurbanes habilitades a la ciutat. Una aposta per la mobilitat sostenible que té com a repte reduir l’emissió de 151,44 tones equivalents de CO2 fins a 2023.
El projecte, amb un pressupost de 814.000 euros cofinançat al 50% amb fons municipals i europeus, afavoreix la transició cap a un model de ciutat més verda i cap a una economia baixa en carboni facilitant, i amb això potenciant, els desplaçaments urbans amb bicicleta d’una forma segura i eficient. “Amb aquests nous trams de carril bici en actiu des de fa quasi un any, Castelló fa un pas ferm en el seu objectiu d’avançar cap a un model urbà sostenible”, ha indicat l’alcaldessa, Amparo Marco.
Castelló consolida també així el seu tercer lloc en el podi de les ciutats amb major proporció de carrils bici per habitant (86 quilòmetres de vies ciclistes i 0,51 metres per persona), després d’Albacete i Vitòria, segons l’últim Baròmetre de la Bicicleta de l’Institut Nacional d’Estadística.
El tram de Gran Via (1,5 quilòmetres) té com a plus la seua capacitat per a cosir barris i teixir ciutat. Aquest carril bici connecta, a través de l’avinguda Gran Via Tàrrega Monteblanco, el que discorre pel carrer Músic Pascual Asencio i els grups perifèrics Sant Andrés, Camarilles i Lourdes, fins hui sense xarxa ciclista.
Els 1,6 quilòmetres de Casalduch formen part d’un eix metropolità que permet creuar la ciutat de nord a sud i, més enllà d’això, transitar amb bicicleta des de la localitat de Benicàssim a la de Nules. Aquest entramat fomenta els desplaçaments per oci i turisme (forma part de la cicle ruta CR-18) i els de tipus estudiantil i laboral. A més de garantir l’accés a residents, contribueix a calmar el trànsit amb una reducció de la velocitat en una avinguda on se situen l’institut i el col•legi Isidoro Andrés Villarroya.
Per altra banda, els 2 quilòmetres de carril bici de la Ciutat del Transport i la millora que suposa per a l’entorn humanitza el paisatge urbà, en concret el d’un pol d’ocupació com és aquest polígon, amb una forta concentració d’empreses. La xarxa blinda la seguretat dels desplaçaments sobre dues rodes en una àrea que mancava de carril bici.
L’operació és una de les 10 que materialitzarà l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible i Integrat EDUSI-Transforma Castelló, que injectarà en la capital 20,2 milions d’euros cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i l’Ajuntament de Castelló.
La reducció d’emissions de diòxid de carboni en substituir el cotxe per la bicicleta, a més del planeta, també beneficien a la salut. L’ús de la bici disminueix també la contaminació acústica. La principal font de soroll en els ambients urbans continua sent el trànsit: és el causant de més del 80% de
La contaminació acústica que es registra a les ciutats espanyoles, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A nivell europeu, al voltant del 40% de la població està exposada a nivells de soroll per culpa del trànsit superiors als 55 decibels que marca com a límit l’OMS. A Europa, cada any es perden 1,6 milions d’anys de vida saludable arran del soroll ambiental, que a més provoca almenys 10.000 casos de morts prematures anuals en el continent.
A l’impacte ambiental dels nous carrils bici s’uneix el de tipus social: actuen com a element vertebrador i integrador de les zones perifèriques –en aquest cas de les àrees sud i oest- i generen al seu torn un efecte positiu sobre la salut ciutadana, perquè de manera indirecta es reforça l’activitat física i un estil de vida saludable.
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Castelló xifra en 13.419 els viatges diaris amb bicicleta que es realitzen a la ciutat. Suposen el 4,99% del repartiment modal de tots els sistemes de transport en la capital i inclouen tant els de bicicleta privada com els del sistema públic de préstec Bicicas. Aquest últim servei suma 6.900 persones usuàries donades d’alta, el 59% homes i el 41% dones.
