revistapoble.netrevistapoble.netrevistapoble.net
  • MUNICIPIS
    • Ciutat de Castelló
    • Vila-real
    • Burriana
    • Onda
    • Almassora
    • Nules
    • L’Alcora
    • Oropesa del Mar
    • Les Alqueries
    • Betxí
    • Borriol
    • Benicàssim
    • La Vall d’Uixó
    • Altres localitats
      • Vinarós
      • Benicarló
      • Peñíscola
      • Morella
    • *Mancomunitat Espadà-Millars
    • *Mancomunitat Riu Millars
    • Ciutat de Castelló
    • Vila-real
    • Burriana
    • Onda
    • Almassora
    • Nules
    • L’Alcora
    • Oropesa del Mar
    • Les Alqueries
    • Betxí
    • Borriol
    • Benicàssim
    • La Vall d’Uixó
    • Altres localitats
      • Vinarós
      • Benicarló
      • Peñíscola
      • Morella
    • *Mancomunitat ESPADÀ-MILLARS
    • *Mancomunitat RIU MILLARS
    ALT PALÀNCIACOMARQUESSUCCESSOS

    Detenidas tres personas por robar a mayores con el método del ‘abrazo cariñoso’ en el Alto Palancia

    ESPADÀ-MILLARS

    David Centelles Calvó, seleccionado en el Certamen de Otoño de la Real Academia de Bellas Artes de Sevilla

    RIU MILLARS

    Montán celebrará el 5 de diciembre su XI Jornada Gastronómica de la Olla con una tarde de tradición y convivencia

    ESPADÀ-MILLARS

    ‘Aixopluc’ reunix 21 artistes de tot el món en un projecte musical solidari per a la Serra d’Espadà

  • REGIONAL
    • Provincia de Castellón
    • Comunitat Valenciana
    • Provincia de Castellón
    • Comunitat Valenciana
    CIUTAT DE CASTELLÓComunitat ValencianaSALUD

    Ejercicio físico en Castellón por prescripción sanitaria

    INFORMACIÓ GENERALPROVÍNCIA

    Fernando Roig recibirá la Insignia de Oro de ATC por su trayectoria al frente de Pamesa

    BLOGINFORMACIÓ GENERALNacional

    Tornarem a agafar trens com si no haguera passat res?

    EN PORTADAINFORMACIÓ GENERALNacional

    Fallece Jesús de Miguel, exjugador del CD Castellón, a los 30 años tras un grave golpe durante un partido

  • GENERAL
    • Nacional
    • Internacional
    • Blog
  • ESPORTS
    • Villarreal CF
    • Boletín Villarreal CF
    • CD Castellón
    • Fútbol
    • Amics Castelló
    • Atletismo
    • Carreras Populares
    • 100 anys en 24 imatges en groc
    • Otros
    • Villarreal CF
    • Boletín Villarreal CF
    • CD Castellón
    • Fútbol
    • Amics Castelló
    • Atletismo
    • Carreras Populares
    • 100 anys en 24 imatges en groc
    • Otros
    CIUTAT DE CASTELLÓESPORTS

    Plantón de los monitores de natación de las piscinas del Patronat d’Esports tras varios meses sin cobrar de la empresa concesionaria

    CIUTAT DE CASTELLÓESPORTS

    La Real Federación Española de Natación otorga a Castellón la distinción de Ciudad Acuática Aliada

    Comunitat ValencianaESPORTSNacionalPROVÍNCIA

    La preinscripción para Penyagolosa Trails 2027 se abre este jueves: fechas, sorteo y pasos para conseguir dorsal

    ESPORTSVILA-REAL

    Paula López Font, se corona campeona en el Open Nacional Bravoplaya

  • SECCIONS
    • Especial eclipsi 2026
    • Galeria
    • Bodegueta de Poble 2026
    • Vila-real en festes
    • Vila-real Talent
    • Premis Poble
    • -Especial Magdalena (gaiates, notícies i Bodegueta)
    • -Especial Falles Burriana (falles, notícies i Bodegueta)
    • Motor
    • Gastronomía
    • Moda
    • Belleza
    • Turismo
    • Mascotas/animales
    • Medio ambiente
    • Cultura
      • Cine
      • Teatro
      • Libros
      • Fiestas
      • Televisión
      • Música
      • Arte
    • Especial eclipsi 2026
    • Galería
    • Bodegueta de Poble 2026
    • Vila-real en festes
    • Vila-real Talent
    • Premis Poble
    • -Especial Magdalena (gaiates, notícies i Bodegueta)
    • -Especial Falles Burriana (falles, notícies i Bodegueta)
    • Motor
    • Gastronomía
    • Moda
    • Belleza
    • Turismo
    • Mascotas/animales
    • Medio ambiente
    QUADIS LEONAUTO VILA-REAL
    MOTORVILA-REAL

    Leonauto reúne en Vila-real al tejido empresarial de Castellón para abordar el futuro de la movilidad eléctrica

    QUADIS LEONAUTO VILA-REAL
    MOTORVILA-REAL

    Leonauto reúne en Vila-real al tejido empresarial de Castellón para abordar el futuro de la movilidad eléctrica

    FestesGALERÍAMODAVILA-REALVILA-REAL EN FESTES

    FOTOS | Vila-real combina moda, comerç i festa amb la Gala de la Moda i el XXV Macrosopar veïnal

    FestesMODAVILA-REAL

    VÍDEO | La ilusión por desfilar: la Gala de la Moda reunirá el martes a las 19 horas en la plaza Mayor a 16 firmas locales

  • POBLE TV
    • Premis Poble
    • Villarreal CF
    • Fiestas
    • Entrevistas
    • Actuaciones
    • Barri a Barri
    • Punt de la festa
    • Nadal
  • TENDA
  • HEMEROTECA
Lectura: Un catalanoparlant a Nova York: quan la llengua de casa sona estrangera
Compartir
0

No hay productos en el carrito.

Notificación Mostrar más
Fuente ResizerAutomóvil club británico
Fuente ResizerAutomóvil club británico
revistapoble.netrevistapoble.net
0
  • Account
  • Membership List
  • Registration
  • MUNICIPIS
    • Ciutat de Castelló
    • Vila-real
    • Burriana
    • Onda
    • Almassora
    • Nules
    • L’Alcora
    • Oropesa del Mar
    • Les Alqueries
    • Betxí
    • Borriol
    • Benicàssim
    • La Vall d’Uixó
    • Altres localitats
    • *Mancomunitat Espadà-Millars
    • *Mancomunitat Riu Millars
  • REGIONAL
    • Provincia de Castellón
    • Comunitat Valenciana
  • GENERAL
    • Nacional
    • Internacional
    • Blog
  • ESPORTS
    • Villarreal CF
    • Boletín Villarreal CF
    • CD Castellón
    • Fútbol
    • Amics Castelló
    • Atletismo
    • Carreras Populares
    • 100 anys en 24 imatges en groc
    • Otros
  • SECCIONS
    • Especial eclipsi 2026
    • Galeria
    • Bodegueta de Poble 2026
    • Vila-real en festes
    • Vila-real Talent
    • Premis Poble
    • -Especial Magdalena (gaiates, notícies i Bodegueta)
    • -Especial Falles Burriana (falles, notícies i Bodegueta)
    • Motor
    • Gastronomía
    • Moda
    • Belleza
    • Turismo
    • Mascotas/animales
    • Medio ambiente
    • Cultura
  • POBLE TV
    • Premis Poble
    • Villarreal CF
    • Fiestas
    • Entrevistas
    • Actuaciones
    • Barri a Barri
    • Punt de la festa
    • Nadal
  • TENDA
  • HEMEROTECA
¿Ya tienes una cuenta? Iniciar sesión
Síganos
  • Account
  • Membership List
  • Registration
© 1995-2023 VComunicació i Disseny, S.L. / Revista Poble
revistapoble.net > BLOG > Un catalanoparlant a Nova York: quan la llengua de casa sona estrangera
BLOGINFORMACIÓ GENERAL

Un catalanoparlant a Nova York: quan la llengua de casa sona estrangera

Prensa Poble
hace 5 meses
Compartir
COMPARTIR

Com parlarà el català un nen que creix als Estats Units? Sonarà com un parlant nadiu o semblarà estranger? Com són percebuts aquests parlants per altres parlants nadius? Se senten segurs a l’hora de parlar?

Menú
  • Parlar com els amics de l’escola, més que com la família
  • Parlaran com a estrangers?
  • I com sonaran? La importància de l’accent
  • Rus amb accent català
  • Parlar millor per sentir-se un mateix

Aquestes preguntes preocupen molts pares migrants que volen transmetre la seva llengua als fills, sigui quina sigui la llengua que parlin.

Cada vegada hi ha més infants que creixen en entorns on conviuen diverses llengües i esdevenen parlants multilingües. Molts d’aquests infants són parlants d’una llengua d’herència. La llengua d’herència és una llengua que es parla a casa, però que no és la llengua majoritària de la societat. Per exemple, si una família catalanoparlant emigra a Nova York, la llengua majoritària dels infants serà l’anglès i el català serà la llengua d’herència.

Si bé ens queda molt per descobrir sobre l’adquisició de la llengua inicial, sabem encara menys sobre l’adquisició de les llengües d’herència.

La ‘superdiversitat’ ja és aquí

El 2025 a les Illes Balears hi vivien més de 270 000 persones estrangeres que, segons l’INE, representaven el 21,7 % de la població total. Es tracta del percentatge més elevat de població estrangera de l’Estat espanyol.

La situació és semblant en altres territoris catalanoparlants, amb un 19,5 % dels residents estrangers al País Valencià i un 18,7 % a Catalunya. Aquesta població d’origen estranger destaca per la seva heterogeneïtat i per estar formada per diferents nacionalitats, cultures i llengües, una realitat que se sol descriure amb el terme superdiversitat. Sens dubte, aquest nou paisatge social superdivers representa una nova realitat lingüística que vivim i que encara ha estat poc explorada.

Parlar com els amics de l’escola, més que com la família

L’àmbit escolar també acull un gran nombre de parlants de llengües d’herència. El seu desenvolupament lingüístic sol seguir un patró semblant: amb l’inici de l’escolarització, els infants comencen a socialitzar en la llengua majoritària de la societat i l’ús de la llengua d’herència disminueix notablement, fins al punt que es pot arribar a perdre.

La pèrdua completa o parcial de la llengua d’herència pot tenir conseqüències importants, especialment per al benestar dels infants, les relacions familiars i la identificació amb la cultura d’origen.

Si recordeu la pel·lícula Tot alhora a tot arreu i l’angoixa que experimenta una de les protagonistes, filla d’una família migrant xinesa establerta als Estats Units, perquè considera que no parla xinès “prou bé”, us podreu fer una idea de les possibles conseqüències de la pèrdua d’aquesta llengua.

En canvi, l’adquisició i el manteniment de la llengua d’herència no només contribueixen al benestar dels infants, sinó que també comporten altres beneficis, com ara un millor rendiment acadèmic i unes competències lectores més sòlides. Sí, aprendre a llegir en una llengua, encara que tingui un alfabet o un sistema d’escriptura diferent, facilita l’aprenentatge de la lectura en una altra llengua. Per tot això, és fonamental dedicar l’atenció i la importància que mereix l’adquisició i el manteniment de les llengües d’herència.

Parlaran com a estrangers?

Entre la pèrdua de la llengua i una adquisició reeixida hi ha tot un ventall de situacions. De què depèn com parlaran els infants la seva llengua d’herència? Hi influeixen nombrosos factors, com ara l’edat, el lloc de naixement, l’edat d’arribada al país d’acollida, l’estatus socioeconòmic de la família, l’existència d’una comunitat de parlants de la llengua d’herència, l’accés a l’educació formal en aquesta llengua, el grau d’alfabetització i les actituds i creences dels pares, entre d’altres.

Sabem que, fins i tot quan es donen les condicions més favorables per a una adquisició reeixida, els infants parlants d’una llengua d’herència presenten diferències sistemàtiques respecte dels parlants monolingües de la mateixa llengua.

Per exemple, poden crear paraules noves o utilitzar estructures gramaticals diferents. Tanmateix, cal destacar que, malgrat les diferències, els parlants de llengües d’herència són parlants nadius per definició, ja que han adquirit la llengua des de la primera infància mitjançant els mecanismes d’adquisició del llenguatge. La seva varietat lingüística és distinta, però es pot aproximar a la dels altres parlants nadius, especialment si disposen d’una exposició suficient a la llengua.

I com sonaran? La importància de l’accent

Pot passar un temps abans que un parlant utilitzi una paraula o estructura no convencional, però l’accent és una de les primeres coses que percebem quan l’escoltem.

L’entonació contribueix a la percepció de l’accent i ens ajuda a distingir entre diferents tipus d’enunciats, com ara les declaratives, les interrogatives o les exclamatives. També serveix per estructurar el discurs i destacar la informació que volem emfatitzar. L’emprem, a més, per marcar els canvis de torns de paraula i per expressar cortesia o ironia.

Tot i la seva importància cabdal en la comunicació, l’entonació ha rebut molta menys atenció que altres aspectes lingüístics, ja que el camp d’estudi de les llengües d’herència, encara relativament recent, s’ha centrat sobretot en l’adquisició del lèxic i de la sintaxi.

Rus amb accent català

El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB és pioner en l’estudi de l’entonació dels infants parlants d’una llengua d’herència que viuen en contextos multilingües. Concretament, investiga infants de famílies russoparlants residents en territoris catalanoparlants. Els resultats mostren que, quan parlen la seva llengua d’herència (el rus), aquests infants presenten una gran variabilitat individual.

D’una banda, conserven característiques entonatives pròpies del rus. De l’altra, utilitzen els patrons entonatius més habituals d’aquesta llengua amb una freqüència significativament inferior a la dels parlants monolingües. En lloc d’aquests patrons, recorren a patrons menys freqüents que s’assemblen als del català i del castellà, o bé adapten patrons propis del rus perquè s’ajustin millor a aquestes llengües.

Per exemple, quan formulen preguntes en rus, hi incorporen la pujada final del to característica de l’entonació interrogativa del català i del castellà. En altres paraules, tot i que no copien directament els patrons de les llengües majoritàries de la societat, s’hi observa una interferència.

Parlar millor per sentir-se un mateix

Aquests resultats indiquen que el desenvolupament entonatiu en infants de famílies migrants difereix del dels infants monolingües i que l’entonació és especialment vulnerable a la interferència entre llengües. Aquesta interferència pot afectar la intel·ligibilitat del discurs i, fins i tot, generar inseguretat o vacil·lacions a l’hora de parlar.

Investigar les llengües d’herència i donar suport a la diversitat lingüística és una manera d’ajudar els infants en la tasca, sovint complexa, de conviure amb diverses llengües. Així podran comunicar-se amb més confiança i sentir-se més ells mateixos en el món globalitzat d’avui.

Mariia Pronina, lingüística, adquisició de llengües, gestualitat, Universitat de les Illes Balears i Maria del Mar Vanrell Bosch, Lingüística, Universitat de les Illes Balears

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.

Sanidad financia un nuevo tratamiento para el cáncer de cuello uterino
Hacienda pretende superar los 15.000.000 de euros de recaudación gracias al segundo pago del IRPF
1 de cada 4 hogares españoles tiene un perro como mascota
El aguacate, el aliado de los nutricionistas para mantenerse hidratado en verano
Pau, una estrella afianzada en el firmamento futbolístico
ETIQUETADO:catalonaparlantllenguanova york
Compartir
Artículo anterior Castellón afronta el pico de la segunda ola de calor con avisos por altas temperaturas hasta el jueves
Siguiente artículo Pantalla gigante en la plaza Mayor de Castellón para seguir el España y Bélgica del Mundial 2026
Campaña 25N Generalitat Valenciana
Fuera de Juego
Campanya vacunació grip - Valencià Campaña vacunación gripe - Castellano

DANA

CODI AMIC

También podría gustarte

El calor pasa factura: la luz subirá al menos 10€ al mes para más del 70% de los españoles este verano

hace 4 meses

Una familia española con ingresos medios podría hacer frente a la cuota hipotecaria de solo el 51% de los pisos del mercado

hace 2 años

El Gobierno lanza una guía de buenas prácticas en los centros de trabajo frente al COVID-19

hace 7 años

España es el segundo país donde más crece la demanda de juguetes sexuales en Europa

hace 3 años

Sobre nosaltres

  • Política de cookies (UE)
  • Avisos Legals
  • Términos y condiciones
  • Política de Privacidad
  • Contacte
  • vcomunicacio.com
revistapoble.netrevistapoble.net
Poble
¡Bienvenido de vuelta!

Inicia sesión en tu cuenta.

Username or Email Address
Password

Lost your password?

¿Aún no eres miembro? Registrarse