En 1905, Albert Einstein va revolucionar la física amb la relativitat especial, introduint un espaitemps flexible on l’espai i el temps es dilaten o es contreuen. Deu anys després, en 1915, va publicar la relativitat general, plantejant que la gravetat no és una força invisible, sinó la curvatura de l’espaitemps provocada per la massa i l’energia.
La teoria resolia misteris com l’òrbita de Mercuri, però necessitava una confirmació experimental. Einstein va predir que la gravetat del Sol desviaria la llum de les estrelles $1.74$ segons d’arc, exactament el doble del que predeia la teoria de Newton.
L’experiment històric de 1919
Per a comprovar-ho, calia fotografiar les estrelles que es trobaven just darrere del Sol, una cosa que només era possible durant un eclipsi total. El 29 de maig de 1919 es va organitzar una expedició britànica finançada pel govern, liderada pels astrònoms Arthur Eddington i Frank Dyson.
Es van enviar dos equips a localitzacions estratègiques:
- Illa de Príncipe (Àfrica occidental), amb Eddington i Edwin Cottingham.
- Sobral (Brasil), amb Charles Davidson i Andrew Crommelin.
Obstacles, núvols i lents borroses
L’experiment no va ser fàcil. A Príncipe, el mal oratge només va permetre fer dues imatges útils. A Sobral, la calor va deformar els tubs dels telescopis principals, deixant les imatges borroses. Però gràcies a una lent de recanvi més xicoteta (de 10 cm), van obtindre plaques fotogràfiques de gran qualitat.
Els resultats: Einstein es converteix en icona
L’anàlisi de les posicions de les estrelles va donar uns resultats clars:
- Príncipe: $1.61 \pm 0.40$ segons d’arc.
- Sobral: $1.98 \pm 0.18$ segons d’arc.
Aquestes dades eren estadísticament compatibles amb la predicció d’Einstein i allunyades de la de Newton.
Es van manipular les dades? Décades després, alguns crítics van acusar Eddington de descartar imatges de manera subjectiva. No obstant això, revisions modernes dels arxius han confirmat que el tractament de les dades va ser completament honest, rigorós i correcte.
