El film va convocar 1.000 persones en la première a València
Escrita i dirigida pel borrianenc Vicent Monsonís, La invasió dels bàrbars és una pel·lícula valenciana i en valencià que parla sense concessions de la repressió franquista i de la lluita de moltes famílies per recuperar la memòria dels seus avantpassats represaliats.
Equip i localitzacions converteixen la província de Castelló en protagonista del film, que es pot visionar als Cines Sucre de Vila-real fins al 27 de novembre
La pel·licula va arribar a les pantalles valencianes amb una exitosa première el dia 6 a València, a la qual van assistir 1.000 persones, en un acte convertit en una autèntica celebració del cinema valencià. Des del dia 14 es pot veure també en cinemes catalans, després d’una estrena a Barcelona on també es van esgotar les entrades.
La resposta positiva del públic ha fet que molts cinemes hagen decidit prorrogar l’exhibició del film que, malgrat ser una producció independent, s’està obrint camí en les sales comercials.
La invasió dels bàrbars ha estat escrita i dirigida pel director valencià Vicent Monsonís, basant-se en l’obra de teatre homònima del dramaturg valencià Chema Cardeña, estrenada a la Sala Russafa de València en 2020. El film s’ha rodat en valencià i en localitzacions valencianes i compta amb la participació d’À Punt, 3.Cat i RTVE.
L’acció de l’obra s’ubica en dos temps diferents, el de la repressió franquista de l’immediat final de la Guerra, i l’actualitat, amb la lluita de les associacions memorialistes per recuperar les restes dels seus familiars soterrats en foses comunes.
Una àmplia presència castellonenca
La presència d’actors, tècnics i figurants de la província de Castelló és fonamental en aquesta producció que ha rodat escenes a Borriana i a Nules; precisament, l’actor de Nules Jordi Ballester n’és el protagonista principal i dona vida a l’alcalde d’una localitat on es localitza una fossa de persones afusellades en l’any 1939. En l’equip tècnic destaca la figura de Ana Gozalbo, directora de producció, i en l’apartat de col·laboracions especials, la presència de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca.
Una obra participativa i popular
Una de les característiques singulars d’aquesta producció és la participació de la societat civil en el projecte. Més de 200 figurants han col·laborat en les escenes més complicades -com la que recrea la recepció d’autoritats nazis en l’Ateneu Mercantil de València- i també hi han participat l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, la Coral Divisi i la ja esmentada Agrupació Filharmònica Borrianenca.
Per una altra banda, més de mil persones de tot l’estat han volgut fer seu el projecte i han contribuït, amb les seues aportacions a través d’una campanya de micromecenatge, a impulsar la difusió i la promoció del film, el que demostra l’actualitat del tema i la demanda del públic per a històries com aquesta, que relaten sense concessions la duresa de la repressió franquista i la dignitat d’aquells que reivindiquen la memòria democràtica.
La pel·lícula ja ha obtingut diversos guardons en els festivals on ha participat:
Premi del púbic en el FICCAT, Festival Internacional de Cinema en Català.
Menció especial de jurat en el Festival de Cinema Independent de Girona.
Premi del jurat en el Festival Som de Lleida de produccions en llengua catalana.
Premi del públic i premi a la millor actriu, Olga Alaman, en el Maresme Film Fest.
