Els resultats -encara provisionals- de la votació de la llengua base en els col·legis de Vila-real dibuixen un mapa escolar amb una preeminència aclaparadora de la línia en valencià per als cicles d’Infantil i Primària, i una distribució més equilibrada pel que fa a Secundària.
Però, a efectes pràctics, què vol dir tot açò? Per a saber si el teu fill o filla anirà a classe en llengua base valencià o castellà cal anar un poquet més enllà dels percentatges. A continuació, t’expliquem com queden configurades les aules de Vila-real, centre a centre i curs per curs, com a conseqüència d’aplicar els percentatges previstos en la Llei al resultat de la consulta de la Conselleria.
235 aules en valencià i 45 en castellà
En Infantil, de les 72 unitats que existeixen enguany, només set seran l’any que ve en castellà Les altres 65 mantenen el valencià com a llengua vehicular de l’aula. En Primària, els col·legis de Vila-real tindran l’any que ve 122 aules en valencià i 16 en castellà, mentre que en els instituts la proporció serà de poc més del doble de valencià que de castellà: 48 a 22.
Centres 100% valencià
En el CEIP Pintor Gimeno Barón totes les aules, tant d’Infantil com de Primària, seran de llengua base valencià. La mateixa situació es produeix en Escultor Ortells, Angelina Abad i Pius XII. Aquesta situació no afecta només als col·legis públics, els concertats Virgen del Carmen i Fundació Flors també seran íntegrament en línia valenciana, ja que, en tractar-se de centres d’una sola unitat per curs s’ha imposat el vot majoritari de les aules o, en el cas de classes amb el mateix número de vots per a cada llengua, el valencià per estar en zona de predomini lingüístic de la llengua autòctona. Aquesta situació, prevista específicament per la llei, s’ha produït en tres cursos.
Diferències per cicles
En Concepción Arenal, Cervantes i Pasqual Nàcher tota la Primària és en valencià, però no ha passat el mateix en Infantil. En Concepción Arenal, d’una sola línia, una de les aules serà en castellà (el vot de 3 anys, per tant l’aula de 4 anys el curs que ve). També en Pasqual Nàcher, l’alumnat que l’any que ve faça Infantil de 4 anys es dividirà en una aula en valencià i l’altra en castellà. En Cervantes, són els de 5 anys els que han votat de manera que l’any que, en primer de Primària, tindran una aula de valencià i una altra de castellà. L’alumnat es distribuirà en funció segons la llengua escollida. Les altres quatre aules seran en valencià.
En el CEIP José Soriano, tot el cicle Infantil serà íntegrament en llengua vehicular valencià i només els resultats de sisé de Primària abocarien a crear una aula en cada llengua. Com que l’alumnat de sisé l’any que ve passa a l’institut, aquesta votació no tindria efectes pràctics en el centre.
Diversitat en Botànic i Carlos Sarthou
Tant en Sarthou com en Botànic Calduch, els xiquets que l’any que ve faran Infantil de 4 anys es desdoblaran en una classe per cada llengua; la resta del cicle, tot en línia valenciana. En Primària, però, hi ha molta més diversitat. En Sarthou, 4t i 6é seran tot unitats de valencià; en la resta, hi haurà una aula de cada llengua vehicular. En Botànic, seran només en línia de valencià 2n, 5é i 6é i hi haurà aules diferenciades per llengua en 3r i 4t.
Sisé de Bisbe Pont, únic cas de Primària només en castellà
En Bisbe Pont, tota la Infantil és en valencià. En Primària, totes les unitats seran en valencià excepte la que farà l’any que ve sisé. És l’únic cas en Vila-real que només es podrà cursar Primària en línia en castellà (passa el mateix amb una aula d’Infantil de Concepción Arenal).
Concertat també, Nuestra Señora de la Consolación, tindrà una aula per cada llengua en tota Infantil i Primària, excepte en 4 anys, que seran les dues aules de valencià.
Varietat en ESO
En els instituts, les votacions del Tàrrega donen cinc unitats de valencià i una de castellà per curs. En el Broch i Llop, quatre i una, excepte segon de ESO, que serà tot de valencià. Els tres cursos són d’aula en valencià en Virgen del Carmen i en Flors, amb dues línies, se n’assignarà una a cada llengua.
En l’IES Miralcamp, el resultat de la consulta dóna la següent composició: 2-2 en primer i segon d’ESO i 3-1 en tercer. En Bisbe Pont, primer i segon han votat castellà i tercer, valencià. En la Consolació, son una aula de cada llengua per als de primer i tercer, però els de segon seran les dues classes en castellà. En Santa Maria, tots els cursos tindran aula en cadascuna de les llengües.
Percentatge de llengua vehicular
Configurades les classes, faltarà veure com s’apliquen els respectius programes lingüístics i com s’articula tota aquesta casuística a nivell organitzatiu en els centres; qüestions que han despertat els recels i crítiques de sindicats de l’ensenyament i comunitat educativa, a través de col·lectius com Famílies pel Valencià. Quant a la llengua, en cap cas suposa la desaparició del castellà en les aules de valencià, ni al revés.
La diferència estarà en la quantitat de temps que s’usa una i l’altra llengua i per a què. L’únic que se sap, perquè així ho diu la Llei de Llibertat Educativa, és el diferent pes que tindrà cada llengua en les aules.
Menys valencià
La llengua base de l’aula s’haurà d’usar en un 65% dels temps d’ensenyament en Infantil, entre un 47,5% i un 60% en Primària i ESO (en funció del model i del cicle). La resta del temps es distribueix entre l’altra llengua cooficial i l’anglés. En l’actualitat, el model d’educació plurilingüe garantia entre un 55 i un 59% en valencià en Primària.
