Des de hui i fins al 4 de març, els pares i mares de l’alumnat estan convocats a votar quina volen que siga la llengua base de l’ensenyament dels seus fills, el valencià o el castellà. La consulta, convocada per la Generalitat i que ha trobat l’oposició de bona part de la comunitat educativa, serà telemàtica i suposarà canvis substancials en l’escolarització a partir del cus que ve.
Però… què i com es vota? Ací et detallem tot el que has de saber de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa.
Llengua base de l’ensenyament
El que la Generalitat ha denominat “llibertat educativa” és la consulta als pares i mares per a decidir si volen que la llengua vehicular dels seus fills i filles a l’aula siga el valencià o el castellà. Això té diferents aplicacions i conseqüències en funció del territori, si és de predomini lingüístic castellà o valencià.
En la província de Castelló, 85 dels 135 municipis són de predomini valencià i els altres 50, fonamentalment en les comarques de l’Alt Palància i l’Alt Millars, són castellanoparlants.
Municipis de predomini valencià
La Llei estableix diferents percentatges de votació mínims per a poder formar aules en una llengua. El cas més evident és el dels col·legis d’una sola línia. Ací, la llengua votada pel 51% dels pares i mares és la que s’imposarà.
En els centres de dues línies, caldrà que almenys hi haja un 25% de vots d’una llengua per a què puga formar-se aula. A partir de tres línies, el percentatge va baixant: del 16,67% de les tres unitats fins al 5% dels que tinguen 10 aules.
L’aplicació pràctica d’aquesta votació serà la conformació de les aules a partir del curs que ve en funció del resultat de la votació. És a dir, hi haurà canvi de companys a les classes i canvis de mestres de referència.
Vol dir això que el meu fill o filla farà les classes en la llengua que he votat? Sí, però no. El cas més evident és el dels col·legis d’una sola línia. Si en una aula de 25 xiquets, 17 voten la llengua A i 8 la llengua B, aquests últims no podran estudiar en l’idioma escollit (a no ser que canvien de centre, si hi ha possibilitats).
En els col·legis de més d’una línia, es produeix una situació semblant. Un exemple: en les dues classes d’un curs hi ha 50 alumnes. D’ells, 35 escullen la llengua A i 15, la B. Hi ha suficient percentatge per a fer una aula de cada llengua, però com que no pot haver una classe de 35 xiquets perquè la ràtio màxima és de 25, hi ha 10 alumnes que hauran de passar a l’altra aula (o canviar de centre, si hi ha possibilitats).
Com es decidirà quins xiquets o xiquetes canvien d’aula? En base a criteris de prelació semblants als que s’usen per a l’escolarització inicial (germans al col·legi, proximitat al centre…).
Una vegada conformades les aules, què suposa l’aplicació de la Llei de llibertat educativa? Doncs, en funció de l’opció escollida, el teu fill o filla tindrà més o menys percentatge d’ensenyament en cada llengua.
En infantil, la llengua base de l’aula ocuparà el 60% del temps d’ensenyament, tot incloent la lectoescriptura. L’altra llengua cooficial, el 25% i l’anglés, un 10%. En el primer cicle de primària, la llengua base tindrà una forquilla d’entre el 50 i el 60% del temps, l’altra llengua cooficial un 25% i l’anglés, un 15%. En el segon cicle de primària i l’ESO, la llengua base baixa a entre el 47,5 i el 52,5%, l’altra cooficial puja entre un 27,5 i un 32,5% i l’anglés se situa entre el 15 i el 25%.
Actualment, el temps d’ensenyament en valencià en primària se situa entre el 55 i el 59%, mentre que el castellà ocupa entre el 25 i el 26% i l’anglés, entre el 16 i el 20%. És a dir, l’aplicació dels percentatges fixats per la llei per al valencià comportarà la reducció del temps d’ensenyament en valencià en tots els casos, tant si l’aula és de castellà com si és de valencià.
Municipis de predomini castellà
En els territoris castellanoparlants, els percentatges es modifiquen de manera substancial. Per al valencià es reserva un 10% del temps de l’ensenyament i entre el 15 i el 25% a l’anglés. També es preveu la possibilitat de sol·licitar l’exempció de l’avaluació de valencià.
En el cas dels pares i mares de municipis de predomini castellà que vulguen escolaritzar els seus fills en valencià, la llei només preveu que “s’adoptaran les mesures oportunes per a satisfer esta demanda”.
Votem tots els cursos?
No. Les votacions són per curs (totes les línies d’un curs) a l’inici de cada etapa educativa i l’elecció es manté durant tota l’etapa, fins que es torne a votar. Els resultats seran, en tot cas, sobre vots emesos i no sobre el total d’alumnat del curs.
Els centres d’educació especial o xiquets en aula UECO no voten (comuniquen directament l’elecció al centre). En el cas de les necessitats especials en aula ordinària, la llei no preveu la seua distribució equilibrada per a afavorir l’atenció i la inclusió en les aules.
I com vote?
El teu centre docent t’haurà facilitat el NIA (Número d’Identificació de l’Alumne) del teu fill o filla. Has d’accedir a la web de Secretaria Digital de la Conselleria, mitjançant sistema Cl@ave, certificat digital o usuari i clau d’accés sol·licitat prèviament. En l’apartat consultes de la web, trobaràs la consulta de la llengua base, on hauràs d’accedir indicant el NIA del teu fill/filla i reomplir els apartats (selecció de la llengua base, criteris de prelació i declaració responsable).
Si no pots accedir telemàticament, el teu centre tindrà ordinadors habilitats per ajudar-te.
Només es comptabilitza un vot per alumne. En el cas de més d’un vot contradictori, no se’n comptabilitzarà cap.
