Núria Vargas
Quin xiquet o xiqueta, jove o major de Vila-real no ha cantat mai el Tirorí? La cançó tradicional dels Reis a Vila-real sona aquests dies en les veus innocents dels més menuts, però també en les tonades dels adults, que, a través d’aquestes tres síl·labes, ens retrobem amb un dels elements més emotius de la nostra infantesa.
Però, què és el Tirorí i com ha esdevingut un emblema del Nadal vila-realenc?
1. Orígens de la cançó del Tirorí
La cançó del Tirorí forma part del patrimoni cultural de la tradició oral valenciana, vinculada especialment a les celebracions nadalenques. Les seues arrels semblen estar relacionades amb les rondes de Nadal i les serenates populars, on grups de veïns recorrien els carrers cantant i celebrant les festes.
2. Presència a Vila-real
No és possible saber com es va introduir la tonada al Nadal vila-realenc, però sí que, almenys, va ser abans de les primeries del segle XX. La primera referència documentada del Tirorí la trobem en la Historia de Villarreal de mossèn Benito Traver (1909).
Hui dia, el Tirorí és un element central de la Cavalcada de Reis, organitzada per la Joventut Antoniana. És interpretat pels veïns durant el recorregut dels Reis d’Orient, en les visites de Ses Majestats i en les llars vila-realenques, fins a convertir-se en un símbol del Nadal vila-realenc i un dels arguments que es va fer valer per a l’obtenció del títol de Festa d’Interés Turístic per a la Cavalcada.
3. Significat de la cançó
El tirorí, tirorí que dona nom a la cançó és una onomatopeia que imita instruments com la guitarra o la llaüt, reforçant el caràcter musical i popular de la melodia.
4. Altres poblacions
Encara que a cap altra població, el Tirorí ha perviscut amb la mateixa vigència i vigor que a Vila-real, la cançoneta de Reis també ha estat present en els Nadals de poblacions veïns com Castelló, Onda o Burriana. Bautista Carceller va publicar en 1998 diferents versions del Tirorí, amb variacions mínimes, que la Joventut Antoniana recull al seu web:
Versió en Vila-real:
Tirorí, tirorí
Sinyó rei jo estic ací
Palla i garrofes, tot pal seu rossí
Casques i avellanes, tot per a mi!
Versió en Castelló:
Sinyo rei jo estic ací, tirorí, tirorí
Les garrofes i la palla,
Tots per al seu rossí
I els joguets i els caramels tots per a mi
Versió en Onda:
Tirorí, tirorí
Sinyo rei ja estic ací
Palla i garrofes tot p’al seu rossí
Joguets i dolços tots per a mi…
I tots els joguets per a mi (variant)
Versió Borriana:
Tirorí, tirorí
Sinyo rei jo estic ací,
Totes les garrofes i herba
P’al seu rossí
I tots els joguets
Que vosté porte p’a mi
Explica Bautista Carceller en el seu article (1998) que, per a obtenir les versions, va haver de preguntar a persones d’edat avançada, perquè en cap dels municipis el Tirorí ha perviscut com ho ha fet a Vila-real. Un altre estudiós de les tradicions i de la història de Vila-real, a més de col·laborador de POBLE, Antoni Pitarch, conclou: “El fet que Joan Amades només esmente el cas de Vila-real al seu Costumari, editat per primera vegada al 1950, o que escriptors costumistes com el poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, autor de la primera versió de la lletra del Betlem de la Pigà, no l’esmente, simplement significa que el Tirorí on ha tingut més èxit i, per tant, per això continua més viu que mai, ha estat a Vila-real”.
