Vila-real és una ciutat amb una forta identitat esportiva i una vida quotidiana tranquil·la, però com la viuen realment els joves que hi creixen? Per conéixer la seua opinió, hem parlat amb sis estudiants de la ciutat: Manuel Castillo Navarro, Adrián Camacho Freire, Nerea Cardoso Gil, Gonzalo Sánchez Ballega, Aitana Martínez Fernández i Helena Lara Moreno. Les seues respostes ofereixen una visió diversa, però també revelen coincidències importants sobre l’oci, els serveis i les oportunitats de futur al municipi.
Mónica Serrano
Manuel Castillo Navarro (17 anys, IES Miralcamp)
Valora molt positivament l’esport de la ciutat, afirmant que el que més l’agrada és poder gaudir d’un estadi de primera divisió molt prop de casa. Tot i això, reclama millores en el dia a dia com l’enllumenat dels barris perifèrics. Considera que la difusió d’activitats és correcta perquè “els canals oficials solen anunciar activitats i, en festes, es dediquen moments del dia als joves”, però demana abaixar l’edat de les discoteques als 16 anys i més campionats esportius gratuïts. De cara al futur, creu que la ciutat “promet” si hi ha oportunitats.
Adrián Camacho Freire (17 anys, IES Miralcamp)
Destaca el caràcter acollidor del municipi: “Malgrat la seua grandària, té moltes coses”. Acudeix a l’estadi, al cinema o a la plaça de la Mayorazga, però troba a faltar més difusió de les activitats a través dels instituts i demana un centre comercial per a ampliar l’oci, a més de demanar més esdeveniments esportius populars fora de les festes locals.
Nerea Cardoso Gil (18 anys, exalumna de l’IES Broch i Llop i estudiant de l’UJI)
El que més aprecia és la connexió de transport públic per a viatjar amb tren a la universitat, però és exigent amb l’oferta comercial i d’oci de Vila-real. “No hi ha molt de comerç ni massa coses a fer”, confessa la jove. Critica el preu de les entrades de cinema i que l’Espai Jove no tinga una programació constant. Demana més concerts i festivals, i es mostra escèptica sobre el futur dels joves a la ciutat, preveient que molts hauran d’emigrar.
Gonzalo Sánchez Ballega (17 anys, IES Miralcamp)
Troba un gran atractiu en la mida de la ciutat, explicant que es un poble prou gran com per a poder moure’s, però no tan gran com per a no poder arribar a tots els llocs en 20 minuts caminant. Lamenta la falta d’oci per a la franja d’edat d’entre 16 i 18 anys i la davallada d’activitat a l’estiu, proposant autobusos a les platges de Borriana o Benicàssim. Defensa iniciatives com el Mig Any Fester: “em pareix una activitat prou divertida i una manera diferent de celebrar i reunir les penyes”, però, també demana més continuïtat amb esdeveniments de Halloween o Carnestoltes. Respecte al futur laboral, és optimista gràcies a la connexió amb Castelló o València, de les quals indica que són grans ciutats també, on es poden trobar oportunitats.
Aitana Martínez Fernández (16 anys, IES Miralcamp)
Estudiant molt enfocada en l’àmbit acadèmic que qualifica la seua etapa escolar com a “meravellosa i enriquidora”. Ella reclama canvis dràstics en l’oci domèstic de la ciutat. “Hi ha molt pocs llocs on puguis fer coses amb els teus amics”, assegura la jove propoposant una bolera o karts. Recorda com “una experiència increïble i inoblidable” el concert d’Abraham Mateo i aposta per portar més artistes d’eixe nivell. Una de les seues propostes estrella és crear viatges econòmics estatals per a estudiants. “Això donaria l’oportunitat a tots els estudiants de desconnectar i relaxar-se”, afirma.
Helena Lara Moreno (16 anys, IES Miralcamp)
Posa l’accent en la qualitat de vida de Vila-real, valorant la seua seguretat, tranquil·litat i accessibilitat a peu: “M’agrada poder eixir al carrer i veure àvies assegudes parlant tranquil·lament, sense la por que sí que hi ha en les grans ciutats”. Com a estudiant, demana com a millora ampliar l’horari de les biblioteques i el nombre de taules disponibles.
En el seu temps lliure freqüenta el billar de la UGT, els parcs Jaume I i el del Pilar, o la plaça de l’Ajuntament. Troba que l’oferta actual està bé, però proposa crear més clubs i espais per a conéixer gent nova fora dels casals, a més d’organitzar més esdeveniments musicals. De fet, també recorda el concert d’Abraham Mateo com “un moment brutal” i aposta per repetir propostes d’este estil. De cara al futur, manté una postura realista i creu que a la ciutat hi ha oportunitats, però que cal buscar-les segons el que cadascú pot oferir.
Més informació en l’edició nº337 de la Revista POBLE.
