Demà, 27 de febrer, es compleixen 20 anys des que el Ple de l’Ajuntament de Vila-real aprovara l’acord d’inici del procediment per a establir “Vila-real” com a denominació única i oficial del municipi. Aquell acord plenari, adoptat el 27 de febrer de 2006, va marcar un punt d’inflexió en la defensa de la nostra identitat històrica, lingüística i institucional. “El 27 de febrer de 2006 el Ple, llavors presidit per Manuel Vilanova, va fer un acte de responsabilitat històrica. No era un simple canvi administratiu; era afirmar amb serenitat i rigor quin és el nom propi de la nostra ciutat i a Vila-real sempre ha hagut consens en defensar la nostra llengua independentment del color polític i és un aspecte del qual ens hem de sentir molt orgullosos”, destaca el regidor de Normalització Lingüística, Santi Cortells.
El també regidor d’Arxiu apunta que segons una recerca realitzada pel personal de l’Arxiu Municipal, es conserva un document, Nomenament de sequiers de 1307 (Col·lecció Pergamins Sign. 1), en el qual consten 17 referències al topònim de Vila-real i les 17 són amb la forma Vilareal. “Vila-real no va inventar res el 2006. Va recuperar la coherència amb la seua tradició històrica i amb la seua documentació medieval. El nostre nom ja apareix així en els documents fundacionals”, senyala Cortells.
Cal precisar, no obstant això, que si bé l’inici formal del procediment es va produir en aquesta data de 2006, la denominació “Vila-real” no va adquirir caràcter oficial i exclusiu fins a la publicació del decret d’aprovació en el Boletín Oficial del Estado (BOE), que es va produir el 30 de gener de 2007. El decret està datat l’1 de desembre de 2006, però la seua eficàcia jurídica general es consolida amb la publicació oficial al BOE el 30 de gener de 2007.
Així, serà el pròxim 30 de gener de 2027 quan es compliran estrictament 20 anys des que “Vila-real” és, a tots els efectes legals, l’única denominació oficial de la nostra ciutat. Aquest procés va ser fruit d’una voluntat institucional clara i unitària: reforçar la coherència amb la nostra tradició històrica —que es remunta a la Carta Pobla de 1274— i amb la normativa lingüística vigent, així com consolidar l’ús social i administratiu del topònim en la seua forma pròpia en valencià.
La decisió adoptada el 2006 i culminada el 2007 no va ser només un canvi formal, sinó una afirmació de la personalitat col·lectiva de Vila-real, del respecte a la nostra llengua i de la normalització del nostre nom en tots els àmbits administratius, jurídics i institucionals. “Hui ningú qüestiona la normalitat institucional de ‘Vila-real’ i la decisió ha sigut molt positiva”, argumenta Cortells
Vint anys després de l’inici d’aquell camí, l’Ajuntament vol recordar la importància d’aquell acord plenari com a expressió de consens i de compromís amb la identitat i la projecció exterior de la ciutat. “El nom no és només una paraula: és memòria, és història i és futur. És la primera carta de presentació d’una ciutat. I Vila-real, amb el seu nom propi i oficial, projecta coherència, arrelament i autoestima col·lectiva”, defensa el regidor de Normalització.
