Més de 300 escriptors i escriptores valencians han signat un manifest en defensa de la llengua i a favor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en un moment en què la institució normativa i la pròpia normalització del valencià viuen sota una pressió política creixent. El document, que l’AVL ha compartit a les seues xarxes socials, rebutja de manera rotunda les agressions lingüístiques i reclama que la llengua quede fora de la confrontació partidista.
Els autors signants, responsables d’una part fonamental de la literatura valenciana contemporània, subratllen que la seua única ferramenta de treball és la llengua, i que convertir-la en un camp de batalla política significa agredir directament els seus usuaris. «Demanem que les qüestions estrictament gramaticals es debaten en els escenaris acadèmics pertinents i no en l’arena política», recull el text, que recorda l’absurditat que suposaria veure debats encesos sobre l’ortografia en altres llengües, com passa ara amb el valencià.
En aquest sentit, els escriptors posen un exemple clar: seria impensable que en la premsa espanyola s’encetaren discussions partidistes sobre si en castellà caldria mantindre o no la grafia de la z, quan la majoria d’hispanoparlants pronuncien de la mateixa manera paraules com zapato i sábado. Segons el manifest, atribuir una orientació política a qui defensa una grafia o una altra seria un despropòsit, i encara més ho és que una qüestió ortogràfica puga arribar a ser objecte de votació en un ajuntament, com ha ocorregut amb el valencià.
El manifest també alerta sobre els intents de minorització del valencià en l’àmbit educatiu i en els mitjans públics, en especial en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, assenyala que el retrocés en l’ús de la llengua i la percepció que és «problemàtica» són conseqüències directes d’aquesta instrumentalització política.
Els signants reclamen, en definitiva, poder desenvolupar la seua tasca literària amb la mateixa normalitat que els autors d’altres llengües de l’Estat, sense haver d’estar sotmesos als «atzars extralingüístics» que condicionen l’ús del valencià.
