Falla Barri La Vila – 2025
Any de fundació: 1929
Número de comissionats: 150
President: Diego Palomo Llidó
Presidenta Infantil: Martina Vicent Flores
Fallera Major: Judith Felis Canut
Fallera Major Infantil: Sara Foncubierta Liz
Diego Palomo: «La Vila és una falla que es reinventa, una falla que avança»
La nostra falla
Corria l’any 1929, la creació que un grup d’amics donaria a les seues trobades festives, amb el nom de Penya Remigio, s’acabaria convertint en la Falla Barri La Vila, una de les de més extensa tradició a la ciutat de Burriana. Una falla que té l’honor de plantar els seus monuments enfront del mateix Ajuntament i davant del tapís en homenatge a la Mare de Déu de la Misericòrdia, escenari de l’emotiva ofrena que cada 19 de març se celebra a la ciutat.
La nostra falla és una falla jove, malgrat els 96 anys que ja té. Una falla que es reinventa, una falla que avança i que és bastant contemporània. Combinar gent jove amb gent més adulta fa que es mesclen el raonament d’eixa gent amb més experiència en la vida amb les noves idees de la jove.
Els monuments
- Falla gran
- Primera Categoria
- Artesà: Carlos López
- Lema: Mare, com està el pati!
- Crític: Santiago Ríos
El monument d’enguany és una composició diferent del que hem plantat altres anys. Serà el primer any que la base serà quadrada i, de fet, crec que sorprendrà. Hem apostat per fer una falla àmplia i per baix plena d’escenes més que una falla que s’alce cap amunt. La idea és molt interessant i el resultat és bastant diferent, combinant també diversos elements, com l’aigua.
- Falla infantil
- Categoria Especial Infantil
- Artesà: Carlos López
- Crític: Diego Palomo
Quant al monument infantil és un tipus de composició que mai hem fet, fins ara. Un ninot principal prou gran, la resta de ninots van per dalt. En la base només anirà “l’indultat”. Com a peculiaritat podríem dir que hi ha un ninot prou pesat, que representa a un trapezista, i que se sosté només d’un fil. Crec que agradarà molt perquè també combina amb llum i molts altres elements.
Quan les flames s’apaguen…
El 19 quan es creme la falla el que tens al cap és la satisfacció d’haver conclòs un altre any, sumar un nou aprenentatge. També deixes arrere molts maldecaps, però també queden els records de moltes alegries i el treball constant de moltes persones. Sents llàstima també per les falleres, sobretot per les falleres majors, que acaben el seu any. Encara que és un poc trist, perquè com en la vida mateixa tot és efímer, això mateix es contraposa a la il·lusió, ja que, immediatament, comença un altre any, un nou llenç en blanc.
Diego Palomo Llidó, president de la Falla Barri La Vila
