Quin dubte hi ha que les dones han assolit en les últimes dècades quotes cada vegada majors de presència en el mercat laboral, autonomia, llocs directius, formació, ciència… Un pes en la vida pública, en general, que ha anat acurtant l’abisme que les separava dels homes fa només un grapat de dècades. Però les dades són tossudes i, amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, tornen a deixar en evidència la desigual distribució per gèneres de qüestions cabdals com l’atur, els salaris, la cura de la família, la salut mental, la ciència, l’esport, la precarietat o la pobresa.
Menys ocupació i més precària
L’últim informe sobre la situació sociolaboral de les dones publicat per Comissions Obreres apunta que l’ocupació femenina no havia tingut en la història taxes tan altes. Tanmateix, encara estan lluny de les dels homes. La taxa d’ocupació femenina a Castelló se situa en el 45,9%, més de 10 punts per baix que la dels homes (57,3%). La taxa d’atur, per part seua, és del 15,2% en les dones i del 10,8% en els homes, en l’àmbit provincial.
Altres estadístiques laborals apunten també a una major desocupació femenina i una pitjor qualitat del treball. Així, la taxa de parcialitat de les dones a la província és del 29,7%, mentre que en els homes se situa en només un 9,7%. Això significa que quasi una de cada tres dones assalariades de Castelló té un contracte a temps parcial, la qual cosa repercuteix negativament en els seus ingressos i en la seua futura pensió. Quant a la taxa de temporalitat femenina és del 19,2%, enfront del 14,6% dels homes. La inactivitat se situa en el 45,9% per a elles i el 35,7% per a ells. En aquest punt, convé mirar també els motius: els treballs de la llar són motiu d’inactivitat per al 86,2% de dones i el 13,8% d’homes (dades no desagregades per províncies).
Menys directives i menys salari
Quant a situació professional, la principal diferència s’observa en els autònoms (20,4% front a 11,7%) i els empresaris amb treballadors (6,9% a 3%). Els treballs no qualificats són fonamentalment femenins (63,7%) mentre que els llocs de directiu els ocupen principalment ells (67,3%). A pesar d’això, les dones ocupades tenen major formació que els homes (el 49% de les treballadores tenen estudis superiors, front al 37% de homes).
Tota aquesta desigual distribució del treball es veu també reflectida en una bretxa salarial que, a pesar d’haver-se reduït en 3,2 punts, es manté en un 17%. Són dades de l’Enquesta Salarial de l’INE (2024), que quantifiquen la bretxa en 4.5 49 euros menys per a les elles. Fa 10 anys la diferència fregava els 6.000 euros.
El pes de les cures i la corresponsabilitat
En 2023, el 87,7% de les excedències per cura de menors al País Valencià van ser sol·licitades per dones; el 75% quan es tracta de prendre cura d’altres familiars.
Les dades de l’Instituto de las Mujeres, amb dades nacionals, completen la radiografia clara de la situació de les dones a Castelló en diferents àmbits. En l’àmbit de la salut mental, el 70% dels diagnòstics de depressió corresponen a dones.
Pel que fa a l’esport, la presència femenina continua sent minoritària: les dones representen només el 25% de les llicències federades, mentre que en l’esport d’alt nivell són encara el 39,8%.
Formació superior
En l’àmbit acadèmic, les proporcions s’inverteixen. El 57% de l’alumnat universitari matriculat són dones. No obstant això, les branques formatives relacionades amb la ciència, com les matemàtiques, enginyeria o informàtica, encara estan fortament masculinitzades.
La taxa de risc de pobresa o exclusió social entre les dones se situa en el 26,9%, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior però encara 1,6 punts per sobre de la dels homes.
En definitiva, les dades confirmen que, malgrat els avanços en la presència de les dones en el mercat laboral, la formació i l’esfera pública, la distància entre homes i dones es manté. La major taxa d’atur i temporalitat, la diferència salarial, la sobrecàrrega en la cura de la família i la menor presència en llocs de direcció són les realitats estadístiques d’una bretxa de gènere que, a pesar de tot, persisteix.
