15 de desembre de 1909, dimecres. Mor a Barcelona el fill de Vila -real Francesc Tàrrega Eixea, deixant vídua, fills i un món orfe d’un dels músics, compositors i virtuosos de la guitarra més reconeguts del món. En la seua memòria, es va instaurar el 15 de desembre com a Dia Internacional de Tàrrega, amb actes institucionals i musicals que tenen, per suposat, la seua música com a protagonista.
És, sense lloc a dubtes, el vila-realenc més cèlebre i reconegut de tots els temps. Però ací et deixem 15 coses del mestre de la guitarra que pot ser no sabies:
- Va nàixer el 1852 pels voltants de la plaça i convent de Sant Pasqual, on va viure els primers anys. Promte, però, la seua família va marxar a viure a Castelló. Amb només sis anys, el jove Quiquet va deixar Vila -real.
- De xicotet, va caure a la séquia en un accident que li va afectar greument la vista. Aquest fet que va influir en la decisió del seu pare de fer-lo estudiar música.
- És conegut com el Sarasate de la guitarra per la seua excel·lència en l’instrument i és considerat el pare de la guitarra moderna. L’escriptor Víctor Hugo , entre d’altres personalitats del moment, va elogiar el seu talent després de veure’l tocar a París.
- A pesar de ser conegut com a mestre de la guitarra, les seues primeres passes van ser al piano. Un dels seus primers treballs va ser de pianista al Casino de Borriana, l’any 1868.
- Va fer concerts per tot el món -Londres, Brussel·les, Roma, París, Barcelona, Madrid…- però pràcticament no se li coneixen concerts a Vila -real. Hi ha una referència documental d’un concert al saló del Sindicat de Regs el 26 de maig de 1906.
- Un dels seus mecenes li va regalar una guitarra fabricada per Antonio de Torres , considerat l’artesà que va definir la guitarra clàssica moderna amb el seu disseny innovador. La guitarra original de Tàrrega va ser subhastada i venuda per 1.800 pesos (per la base i sense ofertes) en una subhasta en Buenos Aires en 1939, després d’haver sigut adquirida i usada per la guitarrista María Luisa Anido.
- La seua famosa peça Lágrima s’atribueix a la nostàlgia de l’autor, després d’assabentar-se de la mort de la seua filla Conchita.
- Recuerdos de la Alhambra, inspirada en la ciutat de Granada i dedicada al seu amic Alfred Cottin, s’ha convertit en un clàssic de la guitarra clàssica. Profusament versionat i interpretat, en diferents instruments i fins i tot amb versions vocals, com les que van cantar Mocedades o Sarah Brightman. El compositor Mike Oldfield en va fer una versió per a la banda sonora de la pel·lícula de Roland Joffé Els crits del silenci (The Killing Fields, 1984). Aquest tema va ser publicat com a single amb el títol de Étude. La publicitat també ha immortalitzat aquesta peça magistral: el jingle de l’anunci de televisió de les salsitxes d’Oscar Mayer de 1991 l’utilitzava.
- A pesar d’aquesta popularitat, la partitura original de Recuerdos de la Alhambra es va subhastar l’any 2011 per la galeria La Suite de Barcelon sense èxit. Malgrat el valor històric i artístic de la peça, no es va superar el preu d’eixida de 80.000 euros. La subhasta va quedar deserta.
- No és, però Recuerdos de la Alhambra, la peça més coneguda de Tàrrega arreu del món. Aquest lloc d’honor l’ocupa el Gran Vals, publicat el 1902. Noranta anys després de la publicació, la companyia finlandesa Nokia va utilitzar aquesta peça en un anunci del telèfon Nokia 1011 i, posteriorment, la va adoptar com a to de trucada per als seus mòbils. Aprofitant que havien passat 75 anys de la mort de Tàrrega i que la peça era de domini públic, Nokia va seleccionar els compasos 13-16 del solo de guitarra i la va reanomenar com a Nokia Tune. Aquest to es va incloure per primera vegada al model Nokia 2110. Es calcula que va arribar a tenir 1.800 reproduccions al dia.
- Tàrrega va ser soterrat a Barcelona, ciutat on residia amb la seua família. Tanmateix, l’any 1915 va ser traslladat al cementeri de Castelló. El trasllat dels restes mortals del mestre va generar una controvèrsia entre Castelló i Vila -real, ja que ambdues ciutats consideraven que tenien el dret a acollir-los. Després de diverses reunions entre les autoritats de les dues ciutats, es va decidir que la família de Tàrrega determinaria la destinació dels restes. El 18 de desembre de 1915, es van exhumar del cementeri de Barcelona amb la presència d’autoritats de Barcelona, Castelló i Vila -real. El 28 de gener de 1961, el fèretre es va tornar a desenterrar per a ressituar-lo en un mausoleu.
- La literatura al voltant de Tàrrega és profusa. A més dels assajos biogràfics –destaquem Francisco Tárrega, 1852-2002: Biografía oficial, d’ Adrián Rius, editada per l’Ajuntament amb motiu del 150é aniversari del guitarrista o Francisco Tárrega y la guitarra en España entre 1830 y 1960, de Wolf Moser, entre moltes altres-, la literatura també ha reservat un lloc al vila-realenc més universal. En 2017, l’autor de bestsellers americà Mitch Albom es va inspirar en Tàrrega per al personatge de Frankie Presto, protagonista de la novel·la Una música prodigiosa. Potser no tan popular, però sí molt més fidel a l’original és Les llàgrimes d’Orfeu, de l’escriptor Vicent Pallarés, també de 2017. La novel·la dóna una visió íntima del mestre a través de la mirada de la seua esposa, Maria Rizo, en el trajecte de trasllat de les restes a Castelló.
- Cent quinze anys després de la seua mort, segueix sent un músic popular, atenent a la mesura en què hui dia es mesura la popularitat: la viralitat. El hashtag #franciscotarrega té un miler de publicacions en Tiktok i més de 5.000 en Instagram. L’any passat, la guitarrista Alexandra Whittingham, amb més de 170.000 seguidors, va fer viral un vídeo interpretant el Gran Vals i desvetllant l’origen del Nokia Tune.
- No només Vila -real ret memòria a l’insigne guitarrista. Una quinzena de poblacions, entre elles Madrid o Barcelona, tenen carrers amb el nom del mestre. Agrupacions musicals, com l’Orquestra Francesc Tàrrega, conservatoris, edificis públics com l’IES Francesc Tàrrega o certàmens musicals –el més rellevant, el que se celebra a Benicàssim- també donen compte de la presència de Tàrrega en la memòria col·lectiva. A Vila -real tenim, a més, dues escultures que li reten homenatge: el bust de José Ortells que presideix la plaça Bayarri i l’obra d’ Enrique Gimeno, a la plaça de l’Alguer.
- A pesar de ser el vila-realenc més reconegut i honorat, no va ser fins el 2020 que l’Ajuntament de Vila -real va oficialitzar el seu nomenat com a Fill Predilecte de la ciutat a títol pòstum. Hui, Dia Internacional de Tàrrega, la corporació municipal i la societat vila-realenca li rendeixen tribut amb una ofrena, visita a la casa natalícia i interpretació de la seua música a càrrec de Marta Andreu , exalumna del Conservatori Mestre Goterris. Una audició dels alumnes de guitarra del centre tanca la commemoració.
Notícia relacionada:
(Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila -real)
