-(Per Mn. Manuel Martín Nebot)-
En aquests dies de Pasqua em venen a la memòria (i a la meua contemplació i pregària) dos textos que ens ajuden a descobrir com podem fer real i viure una Vida Nova.
El primer text és el de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma. El segon, de l’Evangeli de Sant Mateu 20, 25-28.
Així, Sant Pau, en un món que veia sense eixida… tal vegada com el d’avui… més o menys desficaciat com el que hem fet i on busquem solucions en confrontació i competència amb els altres quan deuríem anar junts, fraternalment i humanament units en cerca d’un món millor, més fratern i més humà… Sant Pau -dic- en la seua carta als Cristians de Roma, ens fa recapacitar sobre la rehabilitació i la Nova Vida que ens ha vingut pel Crist, Jesús de Natzaret, que ens possibilita, si ens el creem, a viure una nova relació i solidaritat entre nosaltres, una nova solidaritat que allunya de nosaltres tot allò que és diabòlic, és a dir de tot allò que ens divideix i ens separa, per a construir tot allò que ens ajuda al simpàtic, és a dir a tot allò que ens ajuda a viure cordialment, amablement, amb afabilitat, i de manera sociable, obert i acollidors amb els altres.
Així en el capítol 6, versets de l’1 al 14, d’eixa mateixa carta als romans, ens fa veure que aquells que entrem pels camins de la fe, descobrim que la nostra vida està unida a la de Jesús, el Crist (versets 1-5). Després s’identifiquen els efectes i es mostren les conseqüències que sorgeixen de la nostra unió amb Ell (versets 6-11 i 12-14, respectivament).
D’aquesta manera, en els versets 4 i 5, diu: “4En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell [Jesús, el Crist] i hem participat de la seua mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova.5I si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seua, també participem de la seua resurrecció”.
Com si es tractara d’un segon naixement, el que rep el baptisme reprodueix en la seua vida la mort i la resurrecció de Jesús. De fet, el baptisme és renàixer a la plenitud de vida que Déu ens dona, per a fer-nos en tot semblants a Jesús, el Crist, mort i ressuscitat.
Els efectes del baptisme en nosaltres són immediats. Els trobem explicats en els versets del 6 al 11. Ací la imatge proposada per l’apòstol Pau és la de l’home vell. Érem persones sotmeses al nostre “ego”, érem vells de cos i d’esperit, actuant en nosaltres tot allò que ens centra en nosaltres sense tindre en compte als altres…
Així, l’home vell que érem s’ha dissolt gràcies al Senyor Jesús, el qual, morint a la creu, ens ha fet morir al nostre “ego”. El secret ha estat el fet d’identificar-nos amb la mort de Jesús, ser partícips de la seua mort que ens ha fet morir a un camí marcat pel pecat: la indiferència, la peresa, l’arrogància, el desig sense control, la violència, l’odi, la intolerància, la confrontació, ignorar als demés, especialment als més pobres. Però morint amb Jesús hemos obtingut una Vida Nova. Així, la nostra realitat és només aquesta: vivim ‘per a Déu en Crist Jesús’ (v. 11), que és viure fraternalment amb els demés.
La conseqüència final que sorgeix ve expressada en els versets 12-14. D’aquesta manera, si vivim orientar a Déu units a Crist Jesús, que és igual que viure orientats als nostres pròxims, és impossible que el pecat tinga espai en els nostres cors, en la nostra ment, en les nostres accions.
Així, Pau acaba dient: “12Ara, per tant, no deixeu regnar més el mal en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seues passions. 13No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments de la justícia (per a fer el bé). 14El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre”… perquè “Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia”.
En el segon text és de Sant Mateu en capítol 20, versets del 25 al 28. En aquest text, davant les discussions que els apòstols tenien per ocupar els primers llocs després de Jesús, escoltem: “25Jesús els cridà i els digué: -Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossen amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor, 27i qui vulga ser el primer, que es faça el vostre esclau; 28com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tothom”.
Aquest text combinat amb el del mateix Mt 23, 8-12: “8Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11El més important d’entre vosaltres, que es faça el vostre servidor. 12El qui s’enalteixa serà humiliat, però el qui s’humilie serà enaltit”… ens fan comprendre en què consisteixla vida nova… a no viure amb els criteris del món que ens fan estar moltes vegades d’espatlles als altres: entre vosaltres no ha de ser així… i a viure i créixer en fraternitat: i tots vosaltres sou germans… tenint unes actituds de servei, de senzilles i humilitat que ens facen valorar i estimar els altres… El Model és el mateix Jesús: “com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tothom”.
Vos desitje a tots una Bona Pasqua i fent nostres les paraules d’aquella cançó tan pròpia d’aquest temps de Pasqua: ‘Si amb el Crist hem ressuscitat, busquem les coses de dalt. Visquem, units amb tots els germans, l’alegria i l’amistat’… encetem eixa Vida Nova que pot anar fent a poc a poc del nostre món un món cada vegada més humà i més fratern.
Bona Pasqua!
