- El col·lectiu acudirà avui dimecres junt amb altres associacions a les Corts Valencianes. Presenciaran la pregunta del grup Compromís al president de la Generalitat sobre l’assumpte.
- El centre de naixements era aprovat i la seua construcció, prevista per a 2024, però el nou govern l’ha deixat sense dotació pressupostària.
- L’evidència científica mostra que aquest tipus d’instal·lacions milloren l’atenció a les dones.
Mamare, associació per al suport a la lactància a Castelló, acudeix hui dimecres a les Corts Valencianes com a públic. Ho fa junt amb altres associacions de dones i personal sanitari dedicades al suport de la dona en el seu procés reproductiu, des del part fins a la lactància i criança, com ara El parto es nuestro, Amamanta, Mametes i més, l’Associació de comares de la Comunitat Valenciana i el Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana.
Les associacions presenciaran la pregunta parlamentària del grup Compromís al president de la Generalitat Valenciana sobre el projecte de la casa de parts annexa a l’Hospital de la Plana, en Vila-real. La previsió és que l’assumpte s’aborde a partir de les 12:30 hores. Els col·lectius acudeixen a les Corts per a exigir al govern de la Generalitat Valenciana la recuperació d’aquest centre de naixements. La instal·lació tenia una dotació prevista en el pressupost de 2023 i la seua construcció estava prevista per a enguany, però l’assignació econòmica ha desaparegut dels plans de l’actual executiu autonòmic.
Ample moviment feminista
A banda d’aquesta acció de pressió presencial sobre el govern, diversos colectius han signat una declaració per reclamar la recuperació del projecte. Les organitzacions signants fins al moment són Mamare, APILAM, Amamanta, Mametes i Més, el centre d’educació maternal Mare, Associació Comares Comunitat Valenciana, El Parto es Nuestro, l’Observatori de violència obstètrica, la coordinadora feminista de Castelló, Midwifery Unit Network, Cecova (Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana), etc. La declaració es pot consultar en aquest enllaç.
Una altra mesura de l’associació castellonenca ha sigut l’enviament d’una carta al conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i a la gerent de l’hospital, Ana Gimeno. En el document, els demanem que recuperen el projecte i expliquem l’evidència científica sobre aquest tipus d’atenció al part. Es tracta de considerar el part com un procés normal i fisiològic de la dona, i atendre’l en un ambient no hospitalari, amb matrones que tractaran tot el procés des de l’embaràs fins al puerperi.
La pregunta
A la pregunta parlamentària: Quin és el futur immediat de la Casa de Naixements de l’hospital la Plana, formulada per la diputada Mónica Álvaro, la resposta del Conseller de Sanitat ha sigut que la seua funció ara és posar ordre i prioritzar l’important, i que la casa de naixements no és de moment una prioritat.
En la breu conversa mantinguda amb els col·lectius que han acudit per a reclamar la recuperació del projecte, la resposta de Marciano Gómez ha sigut la mateixa: “Ara la prioritat són altres coses, des del meu punt de vista, infinitament més peremptòries”.
Des de Mamare se li ha animat a «ser pioner a nivell comunitari a aconseguir el canvi de paradigma que suposaria tractar el part com un procés fisiològic, en lloc de patològic», la seua resposta ha sigut que «és més important aconseguir que les colonoscòpies es practiquen totes amb sedació».
Sobre la casa de parts
L’evidència científica mostra que les unitats obstètriques no hospitalàries com la planificada a Vila-real beneficien a les dones amb parts considerats de baix risc. En concret, presenten major taxa de parts normals, menys parts instrumentats, menys cesàries i major satisfacció. S’aconsegueix una assistència de qualitat, personalitzada i humana, sense menysprear el suport tecnològic adequat a cada procés per a sostindre o fins i tot disminuir la taxa de morbimortalitat aconseguida.1,2
Les cases de parts o centres de naixement són unes instal·lacions amb un aspecte més semblant a un domicili que a un hospital. Són centres independents manejats per matrones, però que treballen en col·laboració amb els centres hospitalaris, on transfereixen a la dona en el cas que existisca algun criteri que el justifique. 2
1 ESTÁNDARES EUROPEOS PARA CENTROS DE NACIMIENTO
2 Primera unidad dirigida por matronas en un hospital público de alta complejidad en España: resultados maternos y neonatales https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871519224000155
