– Quan el pacient va retreure a la responsable del servei d’urgències de l’hospital de Manises que haurien de tenir metges que el pogueren atendre en valencià, aquesta va respondre: «No tenim per què. Ni ací, ni en ningun puesto»
– Tal com va reconèixer la mateixa responsable, ella era, en el moment dels fets, l’única metgessa del centre que podia parlar valencià i, per tant, si ella estava atenent altres necessitats, la resta de pacients no podien ser atesos en la seua llengua.
– El dia anterior, la víctima no va poder comunicar-se en valencià i va haver de canviar de llengua i, per aquest motiu, l’endemà va decidir gravar la conversa per demostrar que se li negava el dret a ser atés en valencià
– Plataforma per la Llengua posarà els seus serveis a disposició del centre, amb l’objectiu de normalitzar l’ús de la llengua i garantir el respecte als drets lingüístics dels pacients valencianoparlants
Text íntegre de Plataforma per la Llengua:
Plataforma per la Llengua denuncia un nou cas de vulneració lingüística a l’hospital de Manises, al País Valencià. Els fets van ocórrer després que un usuari del servei d’urgències del centre demanara poder expressar-se en valencià i que no es respectaren els seus drets lingüístics com a valencianoparlant. L’entitat ha tingut accés a la gravació de l’àudio realitzada pel pacient, amb el qual es testimonia l’agressió lingüística a l’hospital de Manises.
Un pacient del centre sanitari de Manises va tenir moltes dificultats per poder expressar-se en valencià, ja que l’hospital pràcticament no disposava de cap treballador valencianoparlant. De fet, la primera metgessa que el va visitar ni parlava ni entenia el valencià. Davant la voluntat del pacient de poder continuar expressant-se en la seua llengua, van cridar a la responsable, que va admetre que no disposaven de personal capacitat per poder atendre els pacients valencianoparlants: «No tinc cap obligació que els metges que estiguen ací parlen valencià. No tenim per què. Ni ací, ni en ningun puesto». De fet, en aquell moment, en tot l’hospital només ella parlava valencià i, per tant, si no estava disponible, no hi havia ningú més que pogués garantir els drets lingüísitics dels pacients.
Tot i que la llei empara el dret de ser atés en valencià i no només el de ser entés, la víctima va deixar clar en tot moment que no exigia a ningú que parlés una llengua o una altra, sinó que l’únic que volia era poder-se expressar en valencià. Finalment, i després d’haver-hi d’insistir molt i reivindicar els seus drets lingüístics, se’l va derivar en un altre metge que sí que entenia el valencià, però no el parlava.
La víctima, finalment, va aconseguir poder-se expressar en la seua llengua, a diferència de la visita del dia anterior. Ho va poder fer després d’haver-ho de batallar una bona estona, malgrat que els seus drets haurien d’haver estat garantits des d’un bon inici, i més quan es tracta d’un centre sanitari públic. En aquests casos, el personal sanitari hauria de tenir en compte la vulnerabilitat en que es troben els pacients i no haurien de posar en dubte un dret tan bàsic com poder-se expressar en la seua llengua.
L’ONG del valencià assessorarà jurídicament en els propers passos l’afectat, que ja ha presentat una queixa. L’entitat es posarà en contacte amb el Director General del centre sanitari per tal que òbriguen una investigació interna i prenguen les mesures que es consideren oportunes, i en cas d’apreciar l’existència d’infraccions, obrir un expedient sancionador a les persones implicades en aquesta discriminació lingüística. A més, Plataforma per la Llengua posarà a disposició del centre els seus serveis d’assessorament per tal que l’hospital puga revertir aquesta situació i comence a respectar els drets lingüísitics dels seus pacients. Convé destacar que l’hospital no només vulnera els drets lingüístics en l’atenció individualtizada sinó que, a més, no disposa d’una versió en valencià del seu web i l’ús que en fa a les xarxes socials és residual.
L’hospital de Manises vulnera la normativa vigent
Durant la conversa, la responsable tergiversa la normativa vigent i li retreu al pacient que l’hospital «no té cap obligació» de tenir personal capacitat que puga garantir l’atenció en valencià. Tot i que no existeix l’obligació per al funcionariat de saber valencià, sí que existeix a l’administració un deure per organitzar-se de tal manera que l’atenció en les llengües oficials estiguen disponibles. Concretament, l’article 56.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, preveu que «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguenin dues llengües oficials». La mateixa norma, preveu en l’article 54.11 com a principi de conducta dels funcionaris que «han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori». A més, l’article 99.5 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la Funció Pública Valenciana, estableix com a obligació del persona públic garantir a la ciutadania l’exercici del dret a utilitzar les llengües oficials en les relacions amb l’Administració autonòmica».
Convé destacar que l’Estatut d’autonomia no preveu cap modulació ni jerarquia en l’oficialitat que faça que el dret de ser atés en valencià puga fer-se en condicions inferiors al dret de parlar castellà, al contrari, en l’article 9.2 preveu que «els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada«.
En tot cas, un treballador públic no té el dret de privar l’atenció d’un servei per usar el valencià i aquestes discriminacions poden ser subsumibles en infraccions tipificades en la normativa vigent (llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut i a la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la Funció Pública Valenciana).
Els drets lingüístics són drets humans que repercuteixen en les preferències lingüístiques i en l’ús que facen dels idiomes les persones. Cal assenyalar que, a més a més, es troben consagrats en la normativa estatal i en la valenciana, i també en diverses disposicions del dret internacional dels drets humans, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), ratificada per l’Estat espanyol el 2001.
Augmenten les discriminacions lingüístiques als centres sanitaris
L’entitat no considera anecdòtica l’actitud d’aquesta treballadora sanitària i l’emmarca en la percepció que tenen alguns treballadors públics que els drets lingüístics dels valencianoparlants són una qüestió secundària i que tard o d’hora la persona acabarà cedint i renunciant-hi. Aquesta actitud té, per tant, un efecte directe sobre l’ús del valencià, ja que minva la confiança dels parlants i fa que cada vegada inicien menys converses en la seua llengua. És, per tant, un deure de l’administració garantir els drets lingüístics dels ciutadans. Poder-los exercir no ha de dependre del grau de fermesa individual.
L’Informe de Discriminacions 2022, publicat per Plataforma per la Llengua, indica que durant l’any 2022 42 de les 45 discriminacions detectades a l’administració pública s’havien donat en el sector sanitari. En el 2023, l’entitat va rebre 148queixes arreu del domini lingüístic pel que fa a la sanitat pública i 96 del sector privat. Per a l’entitat, aquests casos d’abús i tracte antiigualitari formen part d’un problema més gran de discriminació lingüística estructural a l’Estat espanyol, i estan lligats a la ideologia supremacista castellana del nacionalisme espanyol i al redactat discriminatori de la Constitució i les lleis.
Les administracions autonòmiques no controlen de manera efectiva que els treballadors sanitaris sàpiguen valencià ni penalitzen la majoria de comportaments discriminatoris, de manera que afavoreixen una situació d’impunitat per a aquells treballadors públics que no compleixen la normativa vigent.
L’hàbit de canviar al castellà contribueix a deixar de fer necessària la llengua. Per això, per a l’entitat és important reivindicar les actituds, com la d’aquesta pacient, que aconsegueixen fer-se valdre i no sotmetre’s al castellà.
