Jaume I va establir en la Carta Pobla al segle XIII la celebració d’una fira anual amb la condició
que no coincidira amb les fires dels pobles veïns (Castelló i Borriana). La Fira tenia una duració
d’entre 9 a 10 dies i no tenia cap relació amb la Santa Caterina.
Tots aquells que havien comés delictes abans de la fira, tenien immunitat judicial durant aquests dies, excepte els duts a terme durant el seu transcurs. En 1604, el ‘Consell’ va decretar que se solemnitzara i festejara a Santa Caterina.
A principis del segle XX la fira ocupava no més que els pòrtics de la Plaça Major. A causa del
creixement urbà, la fira es va anar ampliant any rere any al voltant de l’ajuntament i en direcció a València.
Gràcies a la fira, es van crear costums que amb més o menys intensitat es mantenen hui dia.
Entre elles, la ‘mocadorà’, que consisteix a regalar a les dones fruits secs i dolços dins d’un
mocador de festa. La fira es coneixia també per altres noms, com la ‘fira de la llonganissa’,
encara que aquest nom s’ha perdut quasi al complet. Aquest nom s’associa al fet que es du a
terme durant el mes de novembre, més de la matança del porc, o per la presència de productes
carnis en les parades. Un altre malnom que se li donava a la fira era el de ‘fira del pito’ perquè era costum acudir a la fira amb un xiulet de metall o fusta i fer-lo sonar amb una xiulada general i ensordidora.
Al voltant dels anys 20, es va instaurar una altra moda, la de comprar una pilota de mitjà mida
lligada a una llarga goma elàstica. Els jóvens la llançaven contra altes persones, rebotant i tornant seguidament a les seues mans.
En l’actualitat la fira sols dura un dia i són pocs els elements del passat que encara es conserven,
però no per això deixa de créixer, amb més de 230 parades i sent declarada Festa d’Interés
Turístic Autonòmic.
