La tradició de portar flors als morts al cementiri el dia de Tots Sants té profundes arrels en la cultura cristiana i altres tradicions funeràries. Aquest costum se celebra l’1 de novembre i és compartida a molts països, això sí, amb algunes diferències notables.
Cal tindre en compte, això sí, que el Dia de Difunts és realment el 2 de novembre, però en ser festiu el dia anterior, el dia 1, en la tradició popular va anar guanyant enters l’acostar-se als cementeris el primer dia de mes en lloc del segon.
A Espanya, per exemple, és comú veure en aquestes dates ofrenes florals en forma de corones i rams de flors que es col·loquen a les tombes, per a venerar i recordar els éssers estimats que han mort. Els cementiris es converteixen en llocs de reunió per a les famílies, que visiten les tombes dels seus éssers estimats per netejar-les, deixar-hi flors i altres ofrenes, i pregar per les ànimes dels difunts.
Les flors són un element simbòlic important en aquesta tradició. S’utilitzen com a mostra d’estima i respecte cap als difunts. Les flors sovint simbolitzen la fragilitat de la vida humana i la bellesa efímera, recordant-nos que la mort és part del cicle de la vida. A més les flors, serveixen per aportar color i vida als cementiris, transformant-los en llocs més acollidors i serens.
Per Eva Remolina
