L’inici de la recuperació econòmica, sustentada pels baixos tipus d’interès, els baixos costos de l’energia, un cert control del deute públic i els ajuts de la Unió Europea (UE), s’ha vist afectada per un canvi de realitat.
Abans de la invasió d’Ucraïna, els experts d’entitats nacionals (FUNCAS) i europees, seguint les expectatives del moment, auguraven per a aquest exercici una inflació mitjana que podria assolir el 6,5% i, per descomptat, molt per sobre del 2% previst pel govern de l’Estat. Des de les altes instàncies europees es deia que la inflació seria un afer passatger i que aviat tornaríem a les condicions d’abans de la pandèmia.
El conflicte ucraïnès i les seves derivades dispara la inflació, frena la recuperació dels últims mesos i impacta en tots els mercats, inclòs el mercat laboral
El que va començar com a dificultats en els subministraments de xips per a les cadenes de producció, s’hi ha afegit una sèrie de nous esdeveniments que posen en qüestió alguns dels elements propis de la globalització. Els nous escenaris per a unes societats afectades emocionalment per la pandèmia i per l’impacte de la guerra ja no tenen res a veure amb els previstos en un nou cicle expansiu.
La invasió d’Ucraïna i els seus afectes en el mercat laboral d’Espanya
El conflicte ucraïnès i les seves derivades disparen la inflació, frenen la recuperació dels últims mesos i impacten en tots els mercats, inclòs el mercat laboral. El resultat de reduir el ritme de recuperació afecta el creixement del PIB i l’ocupació. En el mercat de treball, els empleats són els que han tingut pitjor posició, encadenant crisis des del 2008, mentre que els empresaris que no siguin competitius desapareixeran. El govern de l’Estat ha d’esforçar-se a aconseguir un pacte entre empreses i treballadors que equilibri l’eficiència econòmica i la social. Aquest acord de país serà molt important per sortejar el fort creixement del cost de vida.
Les dificultats econòmiques i socials que existien abans de la pandèmia no es veuran suprimides, com a mínim, en els pròxims dos exercicis. En el nostre futur pròxim, l’impacte d’aquesta crisi inflacionista sobre la renda i l’ocupació ampliarà la bretxa de la desigualtat. I, sense ser novetat, són necessàries mesures més efectives que faciliten el camí de la recuperació, com per exemple assolir millores en la productivitat, la redistribució de les rendes i la contenció de beneficis caiguts del cel; establir polítiques de salaris mínims (SMI); defensar la competència que acabi amb el poder de mercat que permet a les grans corporacions deprimir els salaris; i impedir la incorporació de noves empreses, entre altres.
L’impacte d’aquesta crisi inflacionista sobre la renda i l’ocupació ampliarà la bretxa de la desigualtat. Són necessàries mesures més efectives que facilitin el camí de la recuperació
L’actual aliança entre Espanya i els Països Baixos per relaxar les normes del dèficit públic per poder augmentar el deute poden retornar a la «prima de risc» el protagonisme que va tenir en el seu dia. Per això, i atès que el cost més important de la guerra el tindrem els europeus, «urgeix un nou Pla Marshall per reduir la dependència energètica de la UE de Rússia», com deia fa uns dies el president d’una de les corporacions americanes més grans, JP Morgan Chase & Co.
És difícil l’escenari econòmic que se’ns presenta, on l’espiral inflacionista pot assolir els dos dígits al nostre país. En els últims dies, s’ha arribat a una inflació interanual del 9,8% i una reducció del creixement per a aquest 2022 que s’aproximarà al 4,5%, amb una probable inflació mitjana a finals d’any d’entre el 7% i el 8%. Unes xifres que desdibuixen la recuperació i que impactaran en els pròxims esdeveniments econòmics i socials del nostre país, especialment als col·lectius més vulnerables, obligant el govern de l’Estat a prendre mesures serioses per obtenir una distribució adequada dels sacrificis que s’acosten.
La necessitat d’arribar a acords transversals
En aquest context, el govern espanyol ha de dissenyar polítiques de difícil articulació, com en el seu dia ho van ser els anomenats «Pactes de la Moncloa», de 1977, encara que amb l’actual composició parlamentària serà més complicat elaborar aquesta mena d’acords. D’altra banda, les negociacions actuals entre patronal i sindicats, dins del marc de l’Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC), tampoc són fàcils. Els sindicats no estan disposats a acceptar uns increments reduïts de salaris; mentre que els empresaris ofereixen augments similars a la inflació subjacent (3,4% per març) i al final del període de tres anys.
S’haurà de treballar molt per arribar a un acord sobre les retribucions i, especialment, sobre la clàusula de la revisió salarial per mantenir el poder adquisitiu, que es converteix en l’element central de les negociacions
Caldrà treballar molt per arribar a un acord sobre les retribucions i, especialment, sobre el tema de la clàusula de revisió salarial per mantenir el poder adquisitiu que, per causa de les expectatives inflacionistes, es converteix en l’element central de les negociacions.
El pitjor escenari seria el de no assolir un acord. Per tant, avui el principal repte dels nostres governants és prendre mesures i aconseguir un nou pacte social entre els protagonistes del mercat laboral, que garanteixi bons llocs de treball, millori les oportunitats i el país obtingui millors nivells de productivitat. Ans al contrari, les tensions socials poden disparar-se i, mitjançant el populisme polític, posar en escac quelcom més que el nostre sistema de relacions laborals. És a dir, la pau social.
Tomàs Rubió
Professor del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions
