Les obres han suposat una inversió d’1.511.895 euros i han estat impulsades pel Ministeri de Cultura i Esport
Avui s’ha realitzat una conferència sobre l’actuació i una visita a les torres per a veure la rehabilitació
El Ministeri de Cultura i Esport ha finalitzat les obres de restauració al Castell de Morella promogudes per la Direcció General de Belles Arts a través de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE). Aquesta intervenció s’ha centrat en la zona de les torres de Sant Francesc , La Pardala i la muralla amb espitlleres amb una inversió d’1.511.895 euros, la qual cosa suposa un pas més en la posada en valor d’aquesta edificació històrica de la ciutat de Morella.
Avui s’ha realitzat una conferència al Teatre Municipal per a explicar la intervenció en aquest espai dins del Castell de Morella, així com una visita per grups. En aquesta han estat presents la subdirectora general de l’IPCE, Ana Cabrera, i l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripolles. D’aquesta manera, les morellanes i morellans han conegut de primera mà les actuacions en les torres i tots els treballs que s’han realitzat.
Rhamsés ha destacat que “era una intervenció molt necessària per l’estat en què es trobava aquest espai, el qual ara torna a ser visitable”. L’edil ha explicat que “el Castell de Morella és el principal monument de la ciutat i el que més visitants alberga cada any, per la qual cosa és molt important el seu manteniment i la rehabilitació d’aquelles zones més deteriorades pel pas del temps”. Finalment, ha volgut “agrair al ministeri i l’empresa constructora el seu treball i coordinació per a rehabilitar les torres de Sant Francesc i la Pardala, un conjunt arquitectònic amb molta història per a Morella” així com remarcar “la importància del conveni de gestió i ús del Castell amb el qual esperem continuar amb nous projectes de millora en el monument”.
Conclou, per tant, una actuació d’emergència que va començar el desembre de 2019. Ha estat executada per l’empresa constructora Urcotex, sent el cap d’obra Josep Brazo i Ramírez, sota la direcció tècnica de Carlos Peinado Madueño (Carquero Arquitectura) i Fermín Font Mezquita, amb seguiment arqueològic de Novarint i assessorament de l’arquitecte Carlos Quevedo Rojas, autor del projecte.
En l’àmbit de la muralla amb espitlleres, d’uns 70 metres de longitud i uns 14 metres d’altura en extramurs, el treball principal s’ha centrat en la consolidació estructural, al trobar-se en risc de col·lapse, així com la seua neteja i restauració. En extramurs, s’han col·locat quatre contraforts, reforçant la fonamentació mitjançant la recuperació de terreny exportat, així com el segellat i la consolidació d’esquerdes.
En intramurs, s’ha retirat un volum important de farcits de període carlista que afectava estructuralment a la muralla, apareixent nombroses restes arqueològiques, com els draps de tàpia de la muralla que quedaven ocults o tres forns de calç. Per a la recollida d’aigües pluvials, principal causa de les patologies ocasionades a les fàbriques del castell, s’ha disposat un sistema de canalitzacions i paviments que dirigeixen les aigües a una piscina exterior existent.
A la Torre de Sant Francesc s’ha recuperat l’accés mitjançant l’execució de la coberta en el seu adarb annex, el seu esglaonat, i el recrescut del mur exterior parcialment derruït i la seua atirantat. Així mateix, s’han restaurat totes les seues fàbriques, incloses les de la rampa d’accés al seu edifici annex.
A la zona de la Torre de la Pardala, s’ha realitzat el buidatge de tot el farciment fins a la cota original per poder impermeabilitzar i sistematitzar la recollida d’aigües en tot el seu àmbit, executant la coberta perduda. També s’ha procedit a la restauració de les fàbriques exteriors, amb curiosos troballes com boles de canó incrustades a la torre o un canyonera oculta.
En el mateix àrea, s’ha realitzat una posada en valor de les latrines al vol que quedaven poc visibles, executant una fusteria que permet accentuar i deixar visibles les mènsules d’aquest important element històric, en ser el punt d’entrada a 1838 de les tropes carlins.
Criteris d’intervenció
El criteri general d’intervenció ha estat el de restaurar i consolidar les fàbriques existents, mantenint la fesomia de les fàbriques en l’estat en què s’han trobat, principalment en les seues coronacions, buits i superfícies, evitant la reinterpretació del seu estat original.
Per als elements estructurals necessaris afegits s’ha recorregut a materials compatibles com el formigó de calç, amb armadures d’acer inoxidable i fibra de vidre, amb tonalitats i textures que s’integren amb la resta de l’estratigrafia històrica de les fàbriques existents i descobertes. De la mateixa manera, per als elements funcionals necessaris afegits com les fusteries, s’ha recorregut a acer inoxidable amb tractament al vapor de titani, dotant-lo d’un acabat que s’integra amb la resta de la intervenció.
