Reinventar-se com a docent… en temps de pandèmia: Aniceto Herreros, mestre de 4t de Primària

Ells i elles, una vegada més han donat la cara pels nostres fills i filles, han tirat endavant amb el seu compromís amb l’ensenyament, han aconseguit que pares i fills -en temps de confinament- compartim activitats que feia setmanes, mesos o tal volta anys que no havíem pogut fer junts. Activitats tan senzilles com gaudir d’uns balls amb l’app de moda, experimentar en la cuina o relaxar-nos de tanta tensió fent ioga.

El COVID-19 ens ha sorprès a tots. A falta d’un trimestre i molts continguts per impartir, els alumnes han hagut de deixar les aules i els mestres seguir impartint coneixements utilitzant diverses tècniques de treball. Hem parlat amb alguns dels mestres dels centres educatius de Vila-real i en els pròxims dies anireu coneixent com ho estan vivint ells.

Aniceto Herreros Castillo
Mestre de 4t de Primària en Ntra. Sra. de la Consolación

Gloria Fortea

“Aquesta adaptació positiva que estan els xiquets els servirà per a la resta de la seua vida, em resulta d’una actitud admirable la maduresa amb què han assolit la situació ”

La plataforma amb la qual treballa del centre, és ara el principal instrument per a interactuar i treballar amb els alumnes. “El dia d’abans faig un vídeo d’uns 15 minuts explicant quines són les activitats que han de fer i correccions d’activitats de dies anteriors i ho compartisc en la plataforma, i si cal, adjunte algun document”, detalla Aniceto Herreros, mestre de 4t de Primària de la Consolació. Tant ell com el seu paral·lel, estan treballant continguts amb els alumnes per tal de reforçar el que ja han vist a classe. “A més a més cada dia els enviem activitats perquè es distraguen i no estiguen tota l’estona fent deures”, assenyala Herreros. “Cada dia comencem aquestes ‘classes’ amb un vídeo d’exercici, de relaxació o de ball. En classe els agrada molt començar així el matí, doncs ara en casa, igual. També enviem jocs de daus per a repassar continguts de matemàtiques o els adjuntem l’enllaç d’una pel·lícula perquè facen activitats al voltant d’aquesta. També hem fet una maqueta d’Espanya amb serralades i rius… i fins i tot hem elaborat una coca. Al cap i a la fi són xiquets i volen passar-ho bé”, indica el mestre.

“Cada dia comencem aquestes ‘classes’ amb un vídeo d’exercici, de relaxació o de ball. En classe els agrada molt començar així el matí, doncs ara en casa, igual”

Tot i el bon ritme que aquest docent està donant a distància als seus alumnes, és cert que també es troba amb adversitats, tals com aconseguir crear un feedback amb els alumnes. “Es crea, però és molt lent, en classe és immediat”, admet. “També trobe que no tot el món està habituat a internet, a descarregar PDF, a enviar correus. No tot el món té un ordinador i una impressora a casa, i a voltes pot frustrar”, apel·la.

Però sens dubte, per a Aniceto Herreros, la pèrdua de l’activitat social, és la dificultat més gran. “Els humans som éssers socials i el no poder interactuar amb altres companys, ni alumnes, ni amb qualsevol persona és el més complicat. Eixes relacions afectives són les més difícils d’aconseguir i el que més es troba a faltar”, adverteix. Per això, cada dia quan es dirigeix als seus alumnes, als pares els fa arribar unes paraules d’agraïment, considera que ells estan fent un esforç i han comprés molt bé la situació, “realment m’ho estant ficant molt fàcil, doncs sempre ens fan arribar els seus missatges d’agraïment i ajuden als seus fills a fer el que els mestres enviem. Els alumnes crec que han entés també la situació, que el que estem passant no són unes vacances, i saben que encara que no estiguen en classe, igual han de fer feina del cole. La meua classe, pels missatges que m’envien els familiars, crec que s’han adaptat prou bé a la situació i el que és més important, són feliços”, comenta satisfet.

L’adaptació és molt important per a aquest mestre, qui considera que la tornada a les aules suposarà almenys un parell de dies per a recuperar rutines de treball oblidades o recordar tasques que ja estaven assolides pels xiquets i xiquetes. “També és cert que els mestres haurem de fer una readaptació de les programacions. Però no ho veig com una dificultat, sinó com una adaptació. Esperem tornar a la normalitat com més aviat millor”, desitja Herreros.

“Els humans som éssers socials i el no poder interactuar amb altres companys, ni alumnes, ni amb qualsevol persona és el més complicat. Eixes relacions afectives són les més difícils d’aconseguir i el que més es troba a faltar”

Tanmateix, aquest docent es mostra convençut que els seus alumnes de 10 anys, com també els adults, aprendran a valorar aquelles coses a les quals abans no donàvem importància. “Anar a comprar, poder jugar al parc o simplement poder donar-li una abraçada a un amic… Ells s’han adaptat prou bé a una situació excepcional que mai s’havia viscut”, destaca, “i aquesta positiva adaptació els servirà per a la resta de la seua vida, doncs han assolit amb molta maduresa la situació i em resulta una actitud admirable per a xiquets”, argumenta.

El testimoni d’Aniceto Herreros conclou dirigint-se als ‘seus xiquets’ i les seues famílies, amb unes paraules d’agraïment “pel treball que estan fent, per eixos missatges d’ànims que envien dia rere dia, per estar sempre d’acord amb la feina que els faig arribar, pels missatges dient-me que als seus fills els agrada molt veure’m en vídeo… Pares, el vostre suport està sent molt important. Estigueu tranquils, perquè tornarem més forts que mai. Una abraçada ben forta”.