Entrevista publicada en el número 266 de revista POBLE.
La vicepresidenta assegura que el sistema de finançament “està caducat” i que “som l´únic territori en la renda per càpita 12 punts més baixa que la resta i paguem a comunitats més riques”
Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra. Quin balanç fa de tota aquesta etapa al capdavant de la Conselleria d’Igualtat i Pol ítiques Inclusives?
En 2015, quan la crisi s’havia endut a la gent per davant, jo em trobe una conselleria i una situació social en la qual era més necessari que mai tenir múscul i pulmó perquè hi havia moltes necessitats. Em vaig trobar temes abandonats sense impuls ni energia, no sols pressupostari, sinó també des del punt de vista de comptar amb un model social valencià. Aleshores el que nosaltres vam fer va ser precisament això, començar a construir el model social valencià. Les
polítiques socials han d’estar al mateix nivell que estan les d’educació i sanitat. És una de la pota del benestar social que marcava dins les competències autonòmiques. El pressupost que jo em vaig trobar quan vaig arribar era ridícul. Ara mateix, és el doble que en 2015, en quatre anys l’hem duplicat arribant a més de 1.500 milions. Quan vam arribar hi havia 46.000 persones en la llista d’espera de dependència i uns mesos després ens vam trobar amb la xifra oculta de 17.000 més en calaixos. En aquests moments tenim la meitat de persones en llista d’espera, uns 26.000, i el do-
ble de gent dins del sistema, doncs hi havia 41.000 persones en el sistema de protecció i ara hi ha 83.000. També ens vam trobar una llei de renda garantida de ciutadania, la penúltima pitjor d’Espanya en quanties i en implantació. Actualment, estem entre les cinc primeres comunitats del país en les ajudes de la renda valenciana d’Inclusió. La llei es va aprovar a finals del 2017, va entrar en vigor en abril de 2018 i ja està donant resultats.
Ens vam trobar també amb una normativa pròpia d’un servei assistencialista de caritat i no d’uns serveis socials uni-
versals moderns. Vam aprovar la llei de Serveis Socials Inclusius, que els mateixos professionals i col·legiats de Treball Social, han qualificat de la primera llei d’Espanya de quarta generació, hem aprovat la llei d’Igualtat LGTBI, ens hem situat a la puntera d’Europa en drets de col·lectius LGTBI, sobretot el col·lectiu intersexual, molt desconegut i on la nostra llei és la millor. També tenim la llei de polítiques integrals de joventut que ara observen des de diferents parts d’Espanya.
Hem passat d’una Comunitat on es parlava de la corrupció del Partit Popular, a una Comunitat que està sent exemple de polítiques socials per arreu d’Espanya i d’Europa. El Programa Jove Oportunitat, per exemple, que porta a terme l’Institut Valencià de la Joventut per a xics i xiques que han abandonat els estudis, que no treballen, que han tingut un trencament en la seua vida i que la societat hem permès que es desconnecten, compta amb un programa d’acompanyament i els índexs d’inclusió, de tornar als estudis estan actualment per damunt del 75%. Són xifres que quan les plantegem en les institucions europees, tots posen els ulls com a plats.
Des d’aquesta conselleria és fàcil arribar a la gent i explicar tot el que es fa?
Depèn de l’àmbit. Sí que estem arribant a la gent, sobretot quan arribem a les persones afectades. Les 83.000 persones que ara estan en el sistema de Protecció, ho saben i les seues famílies, així com les famílies a les quals està arribant la Renda Valenciana d’Inclusió i el seu entorn també ho saben. Tenim una manera d’arribar molt capil·lar, les persones que coneixen aquestes polítiques socials de primera mà, són aquelles que directament o indirectament estan afectades. Hi ha altres àmbits on no es poden fer públiques, com en un centre de recuperació de dones maltractades, no és un lloc per a tallar la cinta el dia de la inauguració, perquè tens un collectiu al qual protegir i perquè la fi nalitat d’aquest govern no és fer ´autobombo´ d’infraestructures que paguem entre tots. Per tant, hi ha parts de la nostra gestió amb les quals hem de ser molt discrets, però hi ha altres parts que òbviament la gent les coneix i sap que en aquest moment són exemple per al conjunt d’Espanya.
Com repercutirà per a tots aquests objectius de la Generalitat que no tinguem uns pressupostos, seguim patint per tant l’infrafinançament i en definitiva no tinguem un Govern central amb el qual puguem interactuar per resoldre els problemes dels valencians?
Repercuteix en tot, però en la nostra àrea més. Encara estem a un 70% de la mitjana nacional en inversió social. Així com en altres àrees com Educació i Sanitat estem més equilibrats, en polítiques socials encara ens queda tot i que hem avançat molt. Però hem de seguir perquè les polítiques socials són una inversió i creen llocs de treball estables. Les polítiques socials no són mai una despesa, són una inversió de futur dins el model econòmic que volem canviar per a basar-lo en la sostenibilitat ambiental, en la lluita contra l’emergència climàtica, la descarbonització de l’economia, la I+D+i,… La societat de persones que ajuden a persones també és un motor econòmic i la cultura.
Cal que els valencians siguem més reivindicatius?
Sens dubte. Perquè ací es dóna una anomalia democràtica perquè som l’únic territori pobre d’Espanya que paga. Som l’únic territori en la renda per càpita 12 punts més baixa que la resta d’Espanya i paguem a les comunitats més riques. La diferència entre una persona que viu a Cantàbria i una que viu a la nostra terra són 800 euros a l’any. Si això ho multipliquem pels 5 milions de valencians que som, estem parlant de 4.000 milions d’euros que tindriem en el pressupost i que no tenim. I això ens està desengran, perquè no volem ser més que ningú però tampoc volem ser els últims. Per tant, ens ho hem de creure, però no per orgull, simplement perquè no volem ser menys que la resta i tenim dret a tenir igualtat d’oportunitats. Es diu justícia social.
Donada la recent situació que ens convoca de nou a les urnes, què es pot fer des de l’Administració autonòmica?
Seguirem reivindicant un sistema de fi nançament nou, just i constitucional, perquè aquest que tenim ara no és constitucional, perquè no ens garanteix la suficiència financera. Quan es parla de fi nançament autonòmic estem parlant de col·legis, de sanitat, de llistes d’espera, d’apagar els focs dels nostres boscos, de crear ocupació, d’ajudar a la xicoteta i mitjana empresa, de tindre el suport dels instituts tecnològics… Estem parlant de la nostra vida quotidiana i quan la Constitució diu que les comunitats han de tenir autonomia fi nancera, està parlant de la vida quotidiana de la gent. El sistema de fi nançament actual està caducat des de 2014 i no és normal que cap govern d’Espanya haja abordat aquest problema, que afecta a totes les comunitats, especialment la nostra, la pitjor tractada de totes. Hi ha nombrosos col·lectius que treballen en l’àmbit social i en general tots es lamenten dels retards a l’hora de cobrar subvencions, així com demanen un enlleugerament dels processos burocràtics… A l’infrafi nançament se’ns ha ajuntat la inestabilitat del Govern d’Espanya, i per tant estem en una situació d’ofegament econòmic important. Com a vicepresidenta del Consell, li volem traslladar també que una de les àrees que més descontent està generant entre la ciutadania és l’atenció sanitària. Llistes d’espera esbromadores, saturació en determinats tipus de proves, metges especialistes que no són reemplaçats una vegada jubilats i en molts casos els pacients han de ser derivats a altres hospitals de la Comunitat per a fer-se proves…
Com explica als ciutadans que s’estan fent bé les coses i han de confiar en el Sistema Públic de Salut?
Tot el que afecta sanitat, educació, serveis socials o habitatge ens concerneix a tots perquè tenen a veure amb les necessitats bàsiques de les persones. Queda molt per fer. El Sistema Públic de Salut Espanyol és dels millors del món, de fet, en l’era Obama, va anar gent d’ací a construir l’incipient sitsema sanitari públic que volien muntar allí –que ara està desmuntant Trump-, per tant som un referent. Però sempre hi ha un marge de millora amb el reforç de l’atenció primària, la prevenció, els hàbits saludables, que després també estalvien mals de cap als pacients i diners a l’Administració. Una atenció primària potent ens reduiria urgències i malalties cròniques. El World Economic Outlook (WEO) del Fondo Monetari Internacional de 2019, redactat per la directora del departament d’estudis econòmics de l’FMI i professora de Harvard, prediu una caiguda del creixement en els pròxims anys que afectarà el 70% de l’economia mundial.
Estan les grans organitzacions empresarials valencianes, i sobretot les mitjanes i xicotetes empreses preparades per a afrontar aquesta possible recessió?
En aquests quatre anys s’ha treballat molt, sobretot en la xarxa de xicotetes i mitjanes empreses, i s’ha treballat molt des dels instituts tecnològics, parcs industrials, dotant de mitjans a les empreses perquè puguen tenir facilitats, i en això estem, diversifi cant, apostant per la recuperació industrial, que en aquests quatre anys ha crescut prou i això és ocupació. Però cal ser realistes, perquè l’impuls fort ha de venir del govern central que és qui té les competències en polítiques macroeconòmiques. Sí que és cert que la nostra aposta per la innovació pot fer que aguantem millor aquesta possible recessió.
Són temps complicats per a la gestió política i vostè encara té quatre anys més de portaveu del Consell, no li dóna por un desgast?
Cada dia quan m’alce tinc la mateixa energia. Cada dia quan veig el sol, em ´carregue´ i els meus companys se sorprenen. Crec que em mou la il·lusió per estar en un govern que a poc a poc està millorant la vida de la gent. No pots generar felicitat si no la tens tu.
Els resultats dels èxits del Govern del Botànic benefi cien més al PSPV?
Jo crec que no, a la vista estan els resultats. Seguim en les àrees de govern en les quals estàvem. La gent sap el que vota, és cert que el missatge de la por, de l’extrema dreta… no és bo. La gent quan està tranquil·la aposta més per Compromís, però jo crec que ens han dit que els agrada com governem en l’autonomia i molts municipis i això és molt bonic.
Eleccions estatals
“En Compromís defensem als hómens i dones que viuen ací”
• Arguments del seu partit: “Hem d’anar a una aliança més gran, Compromís té la seua base en l’aliança, hem d’anar a que davant d’una reacció del bipartidisme antic i de l’hegemonia neoliberal en Europa, que és a la qual cosa obeeix aquesta crisi política i la incapacitat per haver buscat un pacte de govern com hem fet ací amb el Botànic, davant de situacions extraordinàries, s’han de buscar fórmules especials i anar a una aliança més ampla, de forma que els votants que es mouen dins d’aquestes polítiques que posen al centre a les persones, no hagen de triar entre tantes paperetes. Hem de posar-ho un poc més fàcil als electors”.
• Veu a Madrid: “Importantíssim, perquè defensem als hòmens i dones que viuen ací i no tenim a ningú que des de Madrid ens diga què és allò que hem de fer. Tenim la seu ací i per tant no ens devem a ningú”.
• Els millors resultats per als valencians: “Aconseguir un pes més gran de Compromís perquè quan anem allí estem defensant que vinguen els recursos cap ací, que vinguen inversions en infraestructures i millores… La reivindicació de cara al Govern d’Espanya és el fi nançament, regularització del deute –a causa de l´’infrafinançament arrossegat des de fa dècades que no ha de carregar les esquenes dels valencians- i unes inversions justes”.
