En el segle i mig de la seua existència hi ha hagut 22 presidents, més de 150 síndics, més de 200 treballadors, més de 1000 peons i operaris i uns 20000 comuners.
Gràcies a les millores realitzades per l’organisme, el consum s’ha reduït un 30% en els últims 20 anys
L’Assut, “la casa de tots”, tal com l’ha definida el president de la Comunitat, Pasqual Broch, ha sigut l’escenari que ha acollit hui l’acte commemoratiu dels 150 anys d’existència de la Comunitat de Regants de Vila -real.
Una emotiva trobada a la qual han assistit la diputada de Cultura, Ruth Sanz ; el director general d’ Agricultura, Rogelio Llanes; el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupmant Rural, Francisco Rodríguez Mulero i l’alcalde de Vila -real, José Benlloch; a més de presidents i personalitats relacionades amb el món del regadiu de la província de Castelló.
Durant l’acte, el president de la Comunitat ha recordat a totes les persones que han fet possible aquest recorregut històric i han conservat el patrimoni d’aquesta entitat que “des del 4 d’octubre de 1869 ha sigut l’espill de la societat vila-realenca i ha passat per diferents èpoques amb diversitat de circumstàncies”.
En aquest sentit, el president assegura que actualment, “és temps de sostenibilitat, eficiència energètica, utilització d’energies renovables i aplicació de productes respectuosos amb el medi ambient”. I és que, aquest aniversari arriba en el moment amb millors dades mediambientals de l’entitat, com explica Broch, “durant tota la història del sindicat, s’ha treballat per millorar la sostenibilitat de l’activitat d’aquesta. Sempre s’ha vetlat per una correcta distribució de l’aigua, encara que en cada època haja anat d’acord als sistemes i la tecnologia existent. L’aigua és sinònim de vida i sempre s’ha tractat com a tal, cuidant tots els detalls per a fer un ús racional. Una de les funcions més importants de la Comunitat ha sigut garantir que arribara l’aigua a totes les parcel·les, independentment dels factors externs i de la quantitat d’aigua disponible”.
Durant la seua intervenció, Broch ha destacat que “a vegades, el pes econòmic de la Comunitat ha sigut fonamental per a l’evolució de la nostra ciutat, i va arribar a tindre un gran poder a Vila -real”, però, ha afegit que “també han existit èpoques molt dures com les guerres carlistes; la Guerra Civil espanyola i les dues Guerres Mundials”. En aquest període, tal com ha recordat el president, els béns del Sindicat van ser confiscats i alguns dels seus membres van haver d’exiliar-se per “la por a les represàlies”.
Així mateix, Broch ha destacat que, malgrat aquestes circumstàncies i d’altres negatives com les epidèmies, gelades de 1946 i 1956, les sequeres, riuades o crisis econòmiques, la Comunitat “sempre ha sabut respondre a les innovacions que marcava cada temps”. Així, en els anys 70 es van revestir més de 250 quilòmetres de terres per a evitar que es malgastara l’aigua; en la dècada dels 90 es va establir la figura del “regador” i ja en l’actual segle es va implantar el reg per degoteig.
Mirant cap al futur, Broch ha augurat que “parlant amb altres regants de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya, tinc clar que els pròxims conflictes vindran pel domini de l’aigua. La quantitat i el seu repartiment, la qualitat i la seua conservació seran els causants de futurs enfrontaments” al mateix temps que ha afirmat que “l’aigua no sols ha de ser incolora, inodora i insípida si no que, a més, ha de ser apolítica, justa i de tots”.
A més, Broch ha fet volgut realitzar una “menció especial” els dos president vius de la Comunitat, José Balaguer i José Pascual Carda.
Per la seua banda, el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, ha traslladat en nom del president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig , “l’enhorabona i el reconeixement a l’esforç que feu cada dia les persones que es dediquen a l’Agricultura”. A més, hi ha reafirmat les paraules del president de la Comunitat de Regants i ha reiterat que “el reg ha de ser apolític”.
La diputada de Cultura, Ruth Sanz , ha mostrat la disposició de la Diputació per “donar suport econòmic a la Comunitat de Regants i és una aposta decidida de l’entitat portar a terme el conveni de 40000 € amb la fi de rehabilitar les pintures del saló social del pintor Joan Bosch , que ocupen més de 600 metres quadrats de sostres i parets”.
En la mateixa línia l’alcalde de Vila -real, José Benlloch, ha donta les gràcies a la Diputada per aqueste conveni i ha assegurat que “l’Ajuntament també col·laborarà en aquesta rehabilitació amb qüestions tècniques i econòmicament si fa falta”. A més, Benlloch ha considerat que l’Assut és el cor de la ciutat de Vila -real “que llança l’aigua i que ens permet ser el que som”.
A més, Benlloch ha fet entrega d’un detall al president de la Comunitat de Regants, en reconeiximent pel seu 150 aniversari, “pel seu treball constant en l’aprofitament de les aigües del riu Millars en benefici de la població i cultius i en agraïment per la gran dedicació de tots els presidents, síndics i comuners, en la seua tasca de divulgació de la nostra cultura del regadiu i de les nostres tradicions”.
Sobre la Comunitat
El 4 d’octubre va ser l’efemèride dels 150 anys des que el Ministeri de Foment va aprovar el reglament del sindicat en el qual s’assenyala la funció principal de l’entitat que és l’administració de les aigües de reg. Així, el 15 de novembre, aquest acord es va ratificar pel Governador. Durant 745 anys s’han administrat les aigües del riu Millars que, per concessió de Jaume I, ratificada posteriorment per diversos monarques, ha sigut distribuïda durant segles segons Sentència Arbitral del Comte de Ribargorça de 1347, per la qual a la població de Vila -real li corresponien 14/60 parts del riu Millars.
La zona regable de la Comunitat abasta hui a tres municipis Vila -real, les Alqueries i una franja del terme de Borriana situada per damunt de la séquia de la Tanda. La seua superfície és de 2301.46 HA (equivalents a 27.617 fanecades. Tradicionalment dividida en tres Torns de reg a manta (Solaes, Carinyena i Cap de Terme) ara, amb motiu de la modernització, dividida en tres zones, amb sengles capçals de reg; compta amb al voltant de 5000 comuners, que donen una idea del nivell de parcel·lació (minifundi).
